El Barça rebutja incloure cap mig del planter per fitxar Cesc

L'Arsenal havia plantejat l'opció d'endur-se alguna perla del filial

Si alguna cosa té clara el Barça és que no estirarà més el braç que la màniga per endur-se Cesc i que, per tant, no inclourà cap dels jugadors amb més projecció del filial per convèncer Arsène Wenger i l'Arsenal que deixin marxar el seu capità.

I és que el club pensa buscar altres fórmules que no passin per la cessió de cap de les joves figures que s'han d'estrenar a segona divisió A aquesta pròxima temporada.

Dos són els noms que Wenger ha posat sobre la taula: Thiago Alcántara i Jonathan dos Santos.

El primer està brillant en aquests moments com a catalitzador del joc de la selecció espanyola sub-19 en els europeus que s'estan disputant a França, mentre que el segon, amb 20 anys, es va quedar a només un pas d'acompanyar el seu germà Giovani i la selecció mexicana al mundial de Sud-àfrica, per bé que el seleccionador Javier Aguirre el va deixar fora després de tenir el migcampista a prova en els entrenaments previs a la competició.

De fet, tots dos van perllongar els seus respectius contractes amb el Barça fa cosa d'un mes, i el mateix Thiago insistia fa pocs dies que el seu gran objectiu és consolidar-se en el primer equip, independentment de l'arribada de Cesc Fàbregas, que podria complicar al fill de Mazinho la seva presència en els partits del primer equip, un fet que no inquieta l'actual perla del planter barcelonista.

A cap dels dos no els han faltat ofertes en els últims temps, però la voluntat de tots dos sempre ha estat la de, com a mínim, consolidar-se en el primer equip, una postura a la qual no pensen renunciar ara que es troben a l'avantsala d'acomplir el seu somni.

Així, el Barça ni vol ni pot renunciar a dos jugadors que, en un breu període de temps ho tenen tot a favor per, ja no convertir-se en jugadors del primer equip, sinó en estrelles en tota regla, tenint en compte la qualitat individual que atresoren. Per aquest motiu, farà saber a Wenger que s'oblidi de pescar una altra vegada en les aigües del club blaugrana i emplaçarà el conjunt londinenc a negociar a partir d'una bona suma de milions fixos i una altra en concepte de variables.

Thiago es juga la final de l'europeu sub-19

Demà, a partir de les quatre de la tarda, el combinat que entrena Luis Milla, i en què brilla el mitja punta del Barça, tindrà l'ocasió de plantar-se en la final de la competició sempre i quan pugui superar en les semifinals Anglaterra. El Barça és l'equip que més jugadors aporta a la selecció, amb Marc Bartra, Rubén Rochina, Oriol Romeu i el mateix Thiago Alcántara, que ja ha anotat un gol en la competició i és indiscutible, juntament amb el seu excompany al Barça Dani Pacheco.

El Barça considera que ha fet les passes adients en la negociació pel mig

Un cop restablertes les relacions amb l'Arsenal, ara espera la trucada

Sap que el jugador està pressionant, però treballa amb opcions alternatives

L'hermetisme amb què el Barça porta les negociacions amb l'Arsenal està directament relacionat amb un pla d'acció pensat al mil·límetre. Sandro Rosell tenia clar que el primer que havia de fer era restablir relacions amb l'equip anglès. No havia quedat pas ben parat l'Arsenal per l'actitud abassegadora del Barça de Laporta, que va anar per Cesc a toc de corneta i donant públicament com a fet que Wenger no tenia cap altra opció que deixar-lo marxar, que el jugador volia guanyar títols i tot un seguit de consideracions que atemptaven contra l'entitat.

El primer pas del pla de Sandro s'ha complert. L'Arsenal s'ha adonat que les coses han canviat a Can Barça i, com a mínim, els termes de la relació han canviat.

Amb un teló de fons més amable, doncs, les coses flueixen d'una altra manera. El període de suavització ha donat els seus fruits. El gel s'ha trencat amb bones maneres i la promesa ferma de prudència i discreció.

Quin és, doncs, el pròxim pas? El Barça esperarà que la situació es vagi cuinant a Londres amb tots els ingredients que s'han posat des dels tres costats interessats. «Si està difícil? Sí, molt», diuen des del club, però es confia que el jugador s'ho està treballant, i molt, pel seu compte.

Cesc no vol sortir per la porta del darrere. Difícilment farà arribar una carta demanant públicament el traspàs, ja que considera que n'hi ha prou amb què Wenger sàpiga que el seu capità havia arribat a plantejar-s'ho.

La premissa del jugador és no pronunciar-se de manera pública sobre el tema, ja que qualsevol cosa que digui pot tenir interpretacions nocives per a la negociació, i, portes endins, mantenir-se ferm davant Wenger en la seva determinació de canviar d'aires. El Barça té posades moltes esperances en la tasca de Cesc per desencallar l'operació.

En tot cas, la feina feta per Rosell i la pressió del jugador, han portat la negociació a un segon nivell. La possibilitat d'una cimera està latent. La hipòtesi d'un viatge és irrellevant. «No vam viatjar a Sevilla per fitxar Adriano», expliquen des del club. El següent pas serà reduir les distàncies econòmiques que separen avui l'oferta i la demanda, uns 20 milions d'euros, mínim, que el Barça no pagarà.

Dues línies de treball.

L'espera no serà eterna. El Barça té clar que, si bé el possible fitxatge de Cesc ha creat molta il·lusió, no hipotecarà la planificació esportiva per l'any vinent esperant l'acord amb l'Arsenal. Andoni Zubizarreta i el seu equip treballen juntament amb Guardiola en dues vies alternatives: amb Cesc o sense.

Ara mateix, el disseny de la plantilla comptant amb el fitxatge de Cesc té com a objectiu prioritari un mig centre barat que pugui suplir Busquets en moments puntuals. Sense el maresmenc, el Barça invertiria els 40 milions que li queden en un interior i un mig centre. En aquest cas, no es descarta una tercera incorporació, potser per al centre de la defensa, ateses les marxes de Rafa Márquez (imminent) i Txigrinski.

Zubizarreta i companyia signaran contracte la setmana vinent

Ha estat arribar i posar-se a treballar sense descans perquè el cos tècnic pugui disposar d'allò que considera fonamental en el disseny de la plantilla pel curs vinent. Andoni Zubizarreta, director tècnic del club, i Narcís Julià, secretari tècnic, són les flamants incorporacions de Sandro Rosell, però encara no han signat el contracte que els vincularà al club per, com a mínim, els pròxims tres anys. En principi, l'entitat blaugrana té previst concretar les signatures i les respectives presentacions la setmana vinent, tot i que no està confirmat en l'agenda oficial del club. Homes de la confiança de Guardiola i Tito Vilanova, els tècnics han fet prevaldre les urgències de la plantilla, que fins al 31 d'agost tindrà temps per reforçar-se en el mercat estiuenc, deixant de banda i per a un altre moment, la seva presentació com els nous tècnics de l'entitat.

El club vol començar de zero amb l'Arsenal i viatjarà a Londres per iniciar una altra estratègia

La idea és negociar sense cap pressa i tenir enllestit el fitxatge quan l'equip torni de la gira

Si esportivament avui comença la primera setmana de feina de Pep Guardiola i alguns dels seus futbolistes, pel que fa als despatxos també s'inicia una nova etapa en tot allò referent a l'objectiu de fitxar Cesc Fàbregas.

L'arma principal del Barça en la relació de forces amb l'Arsenal serà la paciència. Si la directiva de Joan Laporta va fer públic l'interès pel jugador i va desvetllar la suma de l'oferta feta a l'Arsenal, en una manera de fer marcada per les presses electorals, la de Rosell serà diametralment oposada.

Sense deixar-se influenciar per res que no siguin els interessos del club, el Barça va fent passes molt concretes que responen, totes, a un pla dissenyat amb cura per acabar concretant la que s'ha convertit en la imatge més desitjada de l'estiu: la de Cesc saludant l'afició amb la samarreta del Barça.

Des que ha arribat a la presidència, Rosell ha anat corregint cadascuna de les passes en fals que havien fet els seus antecessors amb la relació amb l'Arsenal. En primer lloc, va decidir tancar tot tipus de filtracions a la premsa. El caràcter públic de l'interès del Barça va fer més mal que bé als interessos blaugrana, perquè va generar indignació, tant en el club anglès com en el seu entorn. I van deixar els directius anglesos en una posició incòmoda, per la impopularitat que generaria la venda del capità i símbol futbolístic del club londinenc.

Un cop tancada als mitjans, la negociació va passar a una segona fase. Va ser un acostament tímid de Rosell i Bartomeu als directius de l'Arsenal per veure com estaven els ànims del seu mànager, Arsène Wenger. El francès ha demostrat que el seu compromís principal és amb l'Arsenal, i no pas amb Cesc.

Wenger, per tant, no perdrà l'oportunitat d'encarir el producte. Les seves declaracions no admeten dubtes. Però la realitat és que l'Arsenal no s'ha dirigit a Rosell oficialment per informar-lo que declara intransferible el capità.

Tot plegat ha portat Rosell i Bartomeu a la certesa que s'ha de refundar l'operació. El Barça pensa que només començant de zero, amb un tarannà diferent i unes regles noves que seguiran estrictament, podran crear el marc necessari perquè l'Arsenal s'acabi de convèncer que ha de deixar marxar el jugador maresmenc.

La nova estratègia suposa un viatge a Londres, aquesta mateixa setmana. El club encara no ha determinat si hi anirà només Josep Maria Bartomeu, vicepresident esportiu, o si serà una delegació liderada per Sandro Rosell, home que coneix personalment Wenger i molts directius de l'Arsenal.

En tot cas, el viatge serà per comunicar a l'Arsenal, cara a cara, que les coses han canviat, que tota l'operació es portarà amb la màxima rigorositat i discreció. Però l'essència del contacte serà fer veure a Wenger que no té cap sentit retenir un futbolista que vol marxar.

En el pla redissenyat pel Barça no s'ha deixat cap detall a l'atzar. Una de les premisses del club és aconseguir que Cesc –de vacances després de ser coronat campió del món a Sud-àfrica–, no hagi de tornar a Londres per reincorporar-se a la plantilla gunner. La idea, per tant, és que l'operació es tanqui abans que el primer equip torni de la seva gira asiàtica –que comprendrà viatges per Corea del Sud i la Xina entre l'1 i el 9 d'agost.

Això significa que si el Barça i l'Arsenal arriben a un acord de traspàs, el jugador català aterrarà al Barça juntament amb els seus companys de la selecció estatal, que per conveni han de tornar un mes després de la final del mundial.

Tot plegat respon a una situació ideal. El Barça sap que es tracta d'una de les operacions de l'estiu. No hi ha, ara mateix, cap altre jugador capaç de generar tanta il·lusió entre els culés.

S'espera, també, que Cesc continuï pressionant Wenger perquè el deixi marxar, com a agraïment pels anys d'altíssim nivell que ha donat a l'Arsenal. El francès, de moment, es limita a complir el paper d'home dur, impossible de transigir en la idea de vendre el jugador franquícia de l'Arsenal.

«No m'agradaria estar en la seva pell, perquè s'estima l'Arsenal, però és del Barça», va confessar ahir Thierry Henry, excapità de l'Arsenal i ja exdavanter del Barça. «Com a aficionat de l'Arsenal, m'agradaria que s'hi quedés, però entendria que tornés a casa», va afegir el francès des de Nova York.

«No m'agradaria estar en la seva pell, perquè s'estima l'Arsenal però és del Barça», diu Henry

Faus presenta el crèdit i diu que el club està «pitjor del que s'esperava»

Concentra les crítiques en els deures no fets al Barça durant molts anys

Confia recuperar l'estabilitat a partir d'uns actius espectaculars

Javier Faus va passar ahir, amb bona nota, una de les proves de foc, la primera de les que l'esperaran cada cop que hagi de narrar el que es vagi trobant en aquest serial de descobriments que comporta l'arribada a un club com el Barça. No era fàcil. O més ben dit, era d'una dificultat notable. Home de números, empresari d'èxit, el vicepresident econòmic té reservat un paper en què, paradoxalment, és tant important el què comunica com de quina manera ho fa.

Faus és avui el funambulista discursiu de la junta. D'una banda, la promesa de transparència l'obliga a diagnosticar, nítidament, com estan avui les arques del Barça. D'altra banda, la temptació d'una honestedat brutal el deixa a un pam de malmetre la imatge del club de portes enfora, en un escenari creditici on no sol ser convenient abundar en les tensions de caixa.

Ho va fer, el vicepresident. Assessorat o no, va actuar amb naturalitat i, en acabar la seva exposició, el balanç inclinava al gest optimista: primer, explicar que el club està pitjor del que s'esperava. Segon i últim, recordar que ell i els seus companys de junta tenen la sort d'haver abordat un vaixell. Amb alguns problemes, sí, però un vaixell. I dels més forts.

Sota el dogma maquiavèl·lic d'informar de les males notícies de cop i sense anestèsia, per deixar les bones per l'últim, Faus va anunciar que s'està «pitjor del que s'esperava». I va titllar de «poc realistes» els propòsits que s'havia fixat la junta anterior. «Les vendes de patrimoni no anaven dirigides a la compra de patrimoni, reformes a l'estadi o al Palau, sinó a quadrar despesa ordinària. Tampoc no era realista –va completar– pressuposar vendes anuals de jugadors per valor de 30 milions d'euros.» S'ha d'afegir la pujada sostinguda i polèmica d'un 15 per cent dels abonaments durant els pròxims cinc anys, un dels punts vitals del pla de negoci de la junta de Laporta, que l'actual directiva ja ha hagut de canviar per rebre el crèdit sindicat.

Més llenya: la irrealitat dels plans de la junta sortint ha obligat l'actual a practicar una sèrie d'ajustaments que suposen «menys ingressos». Més: «El Barça està immers en una tempesta financera global», amb «números deteriorats» i «tensions de tresoreria». Mirant cap al futur, «ara la qüestió és com tornar 30 milions d'euros l'any quan històricament el club no ho ha fet». El Barça té tres problemes crònics, segons Faus: «Liquiditat, no ser un club venedor i problemes de balanç.»

«La situació és delicada i el club necessita reduir el deute per tenir bona salut financera.

Ara, el que és bo.

Un cop fets els retrets, Faus va enfilar el segon i darrer tram de la seva compareixença per, d'una banda, aclarir que els problemes no són només responsabilitat del laportisme, sinó que «vénen de molt més lluny». De l'altra, remarcar que «els actius que té el Barça són espectaculars». Els actius, se sap, tenen a veure, bàsicament, amb què s'han trobat en arribar al club un equip amb «els millors jugadors del món, el millor entrenador, el club amb més socis, més simpatitzants i una marca global mundial». Elements que han resultat vitals perquè el grup de deu bancs s'hagin decidit a donar el crèdit presentat ahir.

La comparació amb el Real Madrid s'imposa: només aterrar Florentino se'n va adonar que s'havia de gastar més de 300 milions d'euros per confeccionar un Real Madrid competitiu.

La radiografia de Javier Faus acaba amb una llum d'esperança. «Som un vaixell fort, molt fort», va transmetre perquè s'hi confiï.

Faus passa la prova de foc: fer gala de la transparència promesa sense malmetre

la imatge del club

«Cesc arribarà si entra en la línia d'austeritat»

L'estiu reclama cares noves i agitació de mercat. Els darrers anys de Laporta van portar el Barça a l'exercici habitual de sacsejar el mercat amb contractacions de ressò, de molt de soroll mediàtic. Aquests temps semblen acabats. Noms com Cesc, Robinho, Mascherano, Mata planegen amb més o menys força sobre el Camp Nou. Però Faus ahir va posar tothom al seu lloc amb una veritat irrefutable: «Hi ha 50 milions d'euros per fitxar.» Els comptes són fàcils: la compra de Villa s'equilibra econòmicament amb la venda de Touré i Txigrinski. A partir d'aquí, 50 milions nets per incorporar els jugadors que necessitin Guardiola i Vilanova. «Si Cesc entra en aquesta línia d'austeritat, vindrà al Barça, però no estirarem més el braç que la màniga.» Faus va criticar el fitxatge d'Ibrahimovic: «Ni ara ni llavors era una operació sostenible.» Tot i així va assegurar que el crèdit sindicat presentat ahir «no limita les inversions» que hagi de fer l'entitat.

La FIFA lamenta el joc violent de la selecció d'Holanda en la final disputada a Johannesburg
Els elogis per l'estil de joc marxaran quan portin la samarreta blaugrana
El món es rendeix a la mescla de qualitat tècnica i solidesa defensiva
El segell Barça canvia la història de fracassos de la selecció espanyola

De punta a punta del planeta, els elogis anaven caient. Des del Que la sigan tocando argentí al El món és seu francès. A tot arreu es rendeixen a la superioritat d'Espanya, que continua traient rèdit del segell Barça, de l'amor per la possessió i de l'aposta per la tècnica en lloc de la força. La furia ha deixat pas al seny a mesura que la roja s'ha tenyit de blaugrana. I els títols es van succeint, passant del ceptre europeu el 2008 a la copa del món el 2010. Set jugadors blaugrana, vuit homes formats a la Masia i un en l'Espanyol van conduir el combinat dirigit per Vicente del Bosque al cim del futbol.

Demanar lògica a la passió és contradictori. I el futbol sovint s'hi aboca de ple. Després de mesos escoltant coses com ara villarato, el final de cicle, la possessió de pilota excessiva o la fragilitat d'Iniesta, un mes de competició a Sud-àfrica ho ha capgirat tot. Els mateixos homes que acumulen ara elogis, són l'exemple a seguir i reben les abraçades dels que esperen que José Mourinho comporti títols sense importar l'estil perquè el triomf tot ho justifica. Amb l'empat a zero en la final, bramaven contra la injustícia i amb el gol d'Iniesta exclamaven lloances a la justícia esportiva, al premi per qui intenta jugar al futbol contra els que només el volen destruir. Basar-ho tot en si la pilota acaba entrant o no en lloc de gaudir del trajecte, del fet d'avançar sense saber si el destí et rebrà amb els braços oberts o amb una plantofada inesperada i no necessàriament injusta.

Les dues cares del futbol i d'una societat contradictòria que va passar de la manifestació més gran de la història amb el sobiranisme sortint per cada porus de la pell als crits d'alegria pel triomf de l'equip estatal l'endemà. Dues formes de viure-ho, com han tastat un cop més els jugadors catalans, que ara reben copets a l'esquena dels que d'aquí a un mes els criticaran. Per fer el mateix, això sí amb una altra samarreta.

«Si ho arribo a saber...»

Amb tot, l'esforç de diumenge va donar peu a la celebració d'ahir. Les mirades cap a l'heroi anònim, el que s'allunya dels flaixos. No era el cas perquè les càmeres en seguien cada moviment, cada expressió que mostrava. «Si ho arribo a saber no marco», se li va escapar sorneguer a Andrés Iniesta. Les abraçades més fortes, els somriures de complicitat o el xiuxiueig del rei d'Espanya anaven dirigits al migcampista blaugrana, autor del gol decisiu.

Iniesta forma part del grup de jugadors que han rentat la cara a la selecció espanyola. Li han tret la pols, la brutícia, el referent de la casta, bona part de la caspa i l'han sacsejat fins a convertir-la en un espectacle agradable a tots els ulls, d'amor per la pilota a partit de la consciència contrastada que es pot guanyar sent millors. És cert que el desgast per una temporada farcida de compromisos ha impedit veure el nivell de joc esperat, tret de comptades excepcions com en la semifinal contra Alemanya. I sempre amb el problema de la falta de gol. L'1-0 ha estat resultat inamovible en els creuaments, però el baix to del mundial ha ajudat a valorar el que aposta per un altre perfil futbolístic. L'onze estatal ha estat capaç de concentrar el 91% de quota de pantalla a l'estat un minut abans de la jugada gestada entre Cesc i Iniesta, que va decantar la balança. Rècord televisiu.

Com no podia ser d'una altra manera, els elogis cap a l'estil estatal contrasten amb els calbots a Holanda. L'excés de contundència de la final ha tapat una gran trajectòria que va dur-los a poder ser el segon equip de la història, després del màgic Brasil del 1970, que guanyava tots els partits de la fase de classificació i del mundial. Les coces de Van Bommel i De Jong van embrutar la imatge dels oranje, que ahir van rebre una estirada d'orelles del president de la FIFA, Josep Blatter. «La final no va ser exactament el que esperàvem en termes de fair-play. El trio arbitral va tenir un partit difícil i cal dir que no el van ajudar gaire.» Els hereus del futbol total resulta que vesteixen de vermell o de blau, com diumenge, en lloc del taronja tradicional i tenen un marcat accent català.

Els hereus del futbol total vesteixen ara de vermell i no del taronja tradicional i tenen un marcat accent català

Sandro Rosell i Feliu va guanyar les eleccions a la presidència del Barça el 13 de juny passat i va prendre possessió del seu càrrec el dijous 1 de juliol. Fa pocs dies que l'exerceix, però han estat molt intensos. Ell i el seu equip de directius i executius treballen de valent i encara ho hauran de fer durant molts més dies per endreçar el club. Tenen gairebé resolta la renovació de Pep Guardiola i han d'acabar de confeccionar la plantilla del campió perquè continuï guanyant, però després de trobar-se greus problemes de tresoreria, busquen diners allà on sigui. Ahir, el nou president del Barça va visitar la redacció d'El 9 Esportiu i va explicar quines estan sent les seves sensacions i com serà el futur del club.

Els aficionats del Barça continuen pendents de la renovació del seu entrenador, Pep Guardiola. Està ja tot arreglat?

—«Podríem dir que la base, sí, però encara s'han d'acabar de concretar alguns serrells del contracte que estan negociant el nostre vicepresident esportiu, Josep Maria Bartomeu i el seu representant, Josep Maria Orobitg. Els aficionats del Barça, però, poden estar ben tranquils perquè Guardiola continuarà al Barça.»

—Renovarà per dos anys més un, com vostè voldria?

—«Crec que seran dos anys i l'altre, ja ho veurem. Aquest és un dels serrells que s'està negociant.»

—Vostè va dir que volia que el contracte de Guardiola fos renovable any a any fins a sis temporades, les que Sandro Rosell serà de president.

—«Ho volia així per un tema psicològic, perquè no calgués asseure's cada any a negociar, però crec que un contracte de dos anys fixos és més que un de sis renovable cada any.»

—Veu Guardiola sis anys més al Barça?

— «Sí, per què no?»

—Sap que el tècnic necessita tenir bon feeling per continuar. El tenen?

—«Crec que sí. Perquè els dos anys es converteixin en sis s'han de complir tres coses, que hi hagi feeling mutu, professionalitat mútua i resultats esportius comuns. Les dues primeres coses depenen dels dos, de nosaltres, la tercera depèn d'ells, dels jugadors.»

—En les trobades i converses que han tingut tots aquests dies, com l'ha vist?

—«Molt il·lusionat i molt motivat.»

—Què li ha demanat l'entrenador?

—«De moment, res. Ens ha dit que amb l'equip que té està molt content. Suposo que ara arribarà el moment que es reunirà i parlarà amb Zubizarreta i Narcís Julià i ens dirà si cal reforçar alguna posició. I nosaltres farem el que ell ens demani.»

—Què té Zubizarreta per ser el nou home fort de la secretaria tècnica del Barça?

—«Per a mi, personalment, crec que té seguretat i seny i, col·lectivament, que és molt important perquè tot funcioni bé, consens i feeling amb Pep Guardiola, Narcís Julià i Tito Vilanova.»

—El nom de Zubizarreta qui el va proposar?

—«Va sortir dels tècnics, però a nosaltres, després de reunir-nos un parell de vegades amb ell, ens va agradar molt.»

—També s'ha incorporat Narcís Julià.

—«M'encanta. Ha estat un gran descobriment. El seu nom no el va proposar ni Guardiola ni nosaltres. Va ser algú de l'entorn, però després de reunir-nos amb ell per primera vegada vam sortir encantats, perquè en sap molt, de futbol, i perquè és bona gent, bona.»

—Com ha de funcionar la nova estructura?

—«La diferència respecte als anys anteriors és que separem la part professional del futbol formatiu, que canviem de nom perquè volem formar no només futbolistes, també persones. Els objectius de les àrees són diferents. L'àrea professional, amb el primer equip, el Barça B i el juvenil A, ha d'estar més preocupada dels resultats. La formativa, seguint el model i el sistema de joc de l'àrea professional, té com a objectiu buscar talent i cuidar-lo perquè els futbolistes acabin passant a l'àrea professional. Tant és així que, seguint amb la política que tant ens agrada de contractes amb sou fix més variables, en l'àrea professional els variables dependran dels resultats aconseguits i en la formativa dels nanos que passin del juvenil B al juvenil A.»

—Fa pocs dies que és en el club i ja han traspassat dos jugadors. Touré Yaya i Txigrinski. Per què?

—«Touré volia marxar. El Pep el va intentar convèncer, però no hi va haver manera. Com a barcelonista, no entenc que algú vulgui marxar del Barça, però sembla ser que ha influït que el seu germà estigui allà, al Manchester City. Ell mateix ho ha dit. Tot i això, tot i que el seu germà jugui allà, no ho entenc, però tinc molt clar que si algú no vol estar al Barça, sigui futbolista o sigui treballador, adéu. Pel que fa a Txigrinski, la decisió és econòmica, no esportiva. És de club perquè la tresoreria del club està molt tensa. Ens l'hem trobat molt malament.»

—Com està la sortida de Thierry Henry?

—«Si els tècnics ens diuen que ha de sortir, li buscarem una sortida.»

—I si li han de buscar, creu que serà fàcil?

—«És un jugador molt mediàtic i amb valor en el mercat, així que crec que no costaria gaire trobar un equip que el volgués.»

—És un impediment la seva fitxa, que és molt alta?

—«Quan la fitxa és alta, sempre és un impediment, però crec que els jugadors que han estat mites del futbol, com és el cas d'Henry, posen facilitats per sortir quan veuen que l'últim any no és com se l'imaginaven quan pensaven en el final de la seva carrera.»

—S'han reunit amb el representant de Rafa Márquez. Té més possibilitats de quedar-se ara que ha marxat Txigrinski?

—«També ho decidiran els tècnics, però que hagi marxat Txigrinski no vol dir res. Es podrien haver quedat els dos, o un. Potser volen prescindir dels dos i que els portem un jugador més jove. Ells ho decidiran.»

—De moment, han marxat dos jugadors i n'ha arribat un, David Villa. Sembla segur que marxarà un tercer, Henry. Quants fitxatges més s'han de fer per continuar guanyant?

—«Els que els tècnics ens diguin. Hi ha diners suficients per fitxar bons jugadors. La gent pot dir que com és possible que necessitem vendre Txigrinski per 15 milions d'euros i fitxem Cesc per 35, per dir una xifra, però una cosa és el cash-flow i l'altra, la inversió. A Txigrinski l'hem venut per solucionar una tensió de tresoreria, però hi haurà diners per fitxar els jugadors que ens demanin els tècnics. Amb un límit. Hi ha capacitat d'inversió, però no hi ha diners. La setmana vinent, en tindrem, després de signar un crèdit sindicat de 150 milions d'euros.»

—Tenint en compte el mundial que està fent, va ser un encert fitxar Villa abans que comencés per 40 milions?

—«Em falta informació. Sempre hem dit que ens encanta el fitxatge de David Villa, ja ho vam dir en la campanya electoral, però encara em falta informació per saber si és car o barat. Pel que està fent sembla que és un bon preu, però els 40 milions no s'han pagat ara, es van pagar abans. Un any després d'haver fitxat Ronaldinho, podria semblar barat haver pagat 24 milions per ell, però els diners s'havien pagat abans, en unes altres circumstàncies.»

—En campanya, el seu vicepresident esportiu, Josep Maria Bartomeu, va dir que el fitxatge de Cesc era fàcil. Ho continua sent?

—«Les negociacions per fitxar Cesc s'han portat d'una manera que no és la correcta. S'han radiat i se n'ha informat tothom. No entenc per què el Barça ho ha fet perquè va en contra del mateix Barça. En qualsevol cas, que ell tingui tantes ganes de venir facilita les coses. El que ho complica és que la junta anterior ho fes públic. Ho intentarem, però sense tornar-nos bojos.»

—Espera poder desencallar aviat les negociacions per fitxar el migcampista català?

—«Vull asseure'm amb ells, amb l'Arsenal, i ho intentaré fer a Sud-àfrica amb Arsène Wenger. Per deixar les coses clares i no allargar més aquestes negociacions. Que ens digui que sí o que no, però això no es pot allargar més.»

—Què passarà amb Zlatan Ibrahimovic?

—«El que demanin els tècnics. Crec que se li ha de donar temps. És un dels nostres. Fins que no es digui el contrari, és un dels nostres.»

—Robben, Mata... Podria arribar un jugador de banda?

—«A mi ningú me n'ha dit res. Ni de l'un ni de l'altre.»

—Serà fàcil la sortida dels cedits?

—«Crec que tres serà fàcil que surtin; el quart ens costarà una mica més.»

—Saben alguna cosa ja dels fitxatges de Keirrison i Henrique que va fer la junta anterior?

—«Encara, no. Els auditors hi estan treballant. Espero trobar la factura del que es va pagar a Traffic al Brasil.»

—Parlant de futbol formatiu. Què aportarà Guillermo Amor?

—«És la personificació del que era el futbol de base i serà el futbol formatiu. Si he de definir la Masia amb un nom, li diria que és el de Guillermo Amor.»

—Què s'ha de fer amb el filial ara que jugarà a segona divisió A?

—«Volem que jugui bé, que aconsegueixi una bona classificació, però evidentment, l'objectiu és que nodreixi el primer equip de jugadors.»

—Confiança plena en el tècnic Luis Enrique?

—«Sí. Estem acabant de tancar el seu nou contracte, que crec que serà per tres anys. La veritat és que les sensacions amb Luis Enrique són molt, però que molt bones.»

—Deixem la part esportiva, fa pocs dies que és president, però han estat dies intensos. Quines són les primeres sensacions personals que ha tingut?

—«Ser president del Barça és un honor i cada dia tinc la reconfirmació que el Barça és un sentiment.»

—Fa la sensació que la seva agenda dels primers dies pretén establir les línies bàsiques del seu mandat en els diversos àmbits del club. Es pot interpretar també que pretén marcar distàncies amb Joan Laporta des del primer moment del seu mandat?

—«No. Nosaltres tenim la nostra manera de ser i de fer i no ho fem per comparar-nos amb ningú. No actuem contra ningú. Ho fem de manera positiva.»

—Què signifiquen la seva primera visita a una penya a Banyoles i la primera institucional que fa fora de Catalunya al president d'Extremadura?

—«Vam anar a Banyoles perquè era la primera penya que feia 25 anys sent jo president. A partir d'ara, aniré a les que en facin 50. També perquè ens ha ajudat molt en tots aquests anys. Vam visitar l'alcalde de Barcelona i el president de la Generalitat, perquè simbolitzaven els aficionats del Barça de Barcelona i de Catalunya. I l'abat de Montserrat, per un tema espiritual. Fet això vam decidir anar a Extremadura perquè hi ha 10.000 socis de fora de Catalunya i el president d'Extremadura simbolitza aquests socis perquè és l'únic president d'una comunitat autònoma que havia sigut president d'una penya del Barça durant deu o dotze anys, la d'Olivenza.»

—Els títols dels equips es tornaran a oferir a la Moreneta o a la Mercè?

—«Aquesta és una decisió de la junta directiva. A mi m'agradaria oferir els títols a l'Ajuntament de la ciutat i al govern del nostre país, sense cap dubte. Si anirem a la Moreneta i la Mercè, se n'ha de parlar. A mi, personalment, m'agradaria, però és un tema que hem de decidir en junta.»

—La revisió del nomenament de Johan Cruyff com a president d'honor era necessàriament una prioritat de la primera reunió de la junta?

—«És que no vam parlar d'això. Algú ho va preguntar al nostre portaveu, Toni Freixa, en la roda de premsa posterior i ell va repetir el que ja vam dir en la campanya i és exactament el que farem. Ho decidirà l'assemblea. No estava en l'ordre del dia i no vam parlar d'aquest tema.»

—Han decidit prescindir de més executius, al marge de la sortida de Joan Oliver, Txiki Begiristain, José Ramón Alexanko i Vicent Sanchis?

—«Tot això dependrà de l'auditoria laboral que estem fent i del que consideri que s'ha de fer el nostre director general.»

—Què pensa del fet que Oliver tingués contracte més enllà del mandat de Joan Laporta?

—«Immoral, com la seva indemnització. Nosaltres no farem contractes més enllà del que duri el nostre mandat. El nostre director general té contracte per sis anys. Ell i tots els executius.»

—Txiki va sortir d'una altra manera.

—«Molt més elegant.»

—I Alexanko, com es va prendre que prescindissin d'ell?

—«No gaire bé. Va dir que sabia que eren coses de futbol, però va demanar que li liquidéssim tot el contracte.»

—Aquesta renovació massiva de contractes en els últims dies de Laporta i Oliver també la considera immoral?

—«Sí, immoral. Hi ha contractes fonamentals per al futur del club com ara el de televisió, que es va renovar en l'últim moment. Això va en contra d'un dels objectius que teníem durant la campanya, el de posar nosaltres els horaris dels partits. El Manel Arroyo ja hi està treballant per renegociar-lo. De moment, en la final de la supercopa, gairebé els tenim convençuts per jugar la tornada del Camp Nou a dos quarts de nou. Aquí hi hem pogut influir perquè no depèn de Mediapro, sinó de la federació espanyola i de Televisió Espanyola. I el Gamper serà a tres quarts de vuit segur, perquè aquí decidim nosaltres.»

—Tot just abans de la supercopa hi ha un amistós Mèxic-Espanya. Negociaran?

—«I tant. Demanarem a Villar que s'emporti els jugadors dels altres clubs. Del Madrid, per exemple.»

—Quines sensacions ha detectat en els companys de junta?

—«Molta il·lusió i moltes ganes de treballar colze a colze.»

—Ha notat diferències entre els que ja hi eren el 2003 i els nous?

—«Sí, molta.»

—Fa la sensació que prefereixen ser ferms en el compliment de les promeses electorals més que no pas evitar controvèrsies...

—«Complirem el programa electoral que vam prometre perquè entenem que per això ens van votar els socis. I no els fallarem.»

—I la seva família com està vivint aquests primers dies?

—«Molt bé per part de tots. I el més important, protegint les filles, que estan de colònies; ben lluny d'aquí.»

El Barça ven l'ucraïnès al Xakhtar deu mesos després de fitxar-lo

El central va costar 25 milions d'euros i serà traspassat per uns 15

Pep Guardiola, que confiava molt en ell, hi va donar el vistiplau

A la marxa de Touré Yaya s'afegeix ara la de Dmitro Txigrinski. El nou vicepresident esportiu del Barcelona, Josep Maria Bartomeu, va negociar ahir el traspàs del defensa ucraïnès al mateix equip del qual va ser fitxat el mes d'agost passat, el Xakhtar Donetsk, per uns 15 milions d'euros, deu menys del que li va costar al Barça. Bartomeu, que ahir es va veure a les oficines del club amb els que són ja nous i màxims responsables de la secretaria tècnica blaugrana, Andoni Zubizarreta, Narcís Julià i Albert Valentín, va tenir també la col·laboració del nou director general del club, Antoni Rossich, i va estar en contacte tant amb el president, Sandro Rosell, com amb l'entrenador, Pep Guardiola, que va donar el vistiplau a l'adéu d'un jugador per qui va apostar molt fort l'estiu passat, però que no ha aconseguit adaptar-se al joc del Barcelona.

El club blaugrana no tenia pensat desfer-se de Txigrinski, però fa unes setmanes que el club ucraïnès va interessar-se pel possible retorn del central, que ahir, cap al migdia, va acabar concretant-se, segons va explicar RAC1 i va poder confirmar aquest diari. El tècnic de l'equip ucraïnès, Mircea Lucescu, va demanar al seu president el retorn de Txigrinski, un jugador fonamental per a ell, i després de parlar amb el jugador i que aquest digués que estava disposat a tornar, van decidir intentar el fitxatge amb una proposta important. Segons van considerar els nous gestors del club, l'oferta del Xakhtar de 15 milions d'euros era molt bona i després de consultar amb el tècnic van decidir acceptar-la, tenint present el fluix rendiment de Txigrinski el curs passat i que en el filial hi ha jugadors com ara Fontàs, Bartra i Muniesa que poden cobrir la seva marxa i que Milito va tornar a un gran nivell després de recuperar-se de la greu lesió.

Poca presència.

Txigrinski va ser fitxat pel Barça quan estava a punt de començar la lliga passada. De fet, tot i haver arribat ja a un acord amb el club blaugrana, va jugar la supercopa d'Europa amb el Xakhtar a Mònaco, que va acabar guanyant l'equip blaugrana amb aquell gol de Pedro en la pròrroga. Ho va fer per 25 milions d'euros i amb tota la confiança de Guardiola, però el fet de no haver fet la pretemporada amb els companys i d'haver-se d'adaptar a un estil de joc tan exigent per a un defensa com és el del Barça, li va jugar en contra i va provocar que alguna de les seves actuacions aixequés les protestes d'una part dels aficionats del Camp Nou i que alguns dels seus companys no juguessin tranquils quan formava part de l'equip titular. L'ucraïnès, que no podia jugar en la lliga de campions per haver-ho fet amb el seu anterior equip, va participar només de 852 minuts en la lliga repartits en dotze partits. A més, va jugar dos partits sencers en la copa del Rei.

La marxa de Txigrinski podria beneficiar Márquez

Amb el traspàs de Txigrinski al Xakhtar Donetsk, la plantilla del Barça queda amb quatre defenses centrals: Piqué, Puyol, Gabi Milito i Márquez. Els tres primers són indiscutibles en la plantilla de Guardiola, però el mexicà, que té contracte en vigor, ha declarat obertament que es planteja marxar si no té més presència en el joc. Ara, amb la marxa de l'ucraïnès, Márquez podria quedar-se per tenir ben coberta aquesta posició que també poden ocupar alguns futbolistes del filial que tenen la confiança de Guardiola, com ara Andreu Fontàs, Marc Bartra i Marc Muniesa. Amb Txigrinski i Touré, el Barça ingressa 39 milions d'euros.

L'acord entre el Barça i el Manchester City, segons va revelar Catalunya Ràdio, tenia data de caducitat i era el 28 de juny passat

El traspàs de Touré Yaya al Manchester City, amb el permís del fitxatge de Cesc Fàbregas, va pel camí de convertir-se en el serial d'aquest estiu. Quan semblava que tot estava tancat i que el futbolista ivorià en breu es convertiria en nou jugador del club anglès, l'operació encara es retardarà uns dies més. El FC Barcelona, com ja va reconèixer el seu director general corporatiu, Joan Oliver, té un acord amb el City per aproximadament uns 30,5 milions d'euros (27,5 més 3 de variables), però aquest, segons va revelar ahir Catalunya Ràdio, caducava el 28 de juny. Per aquest motiu, dilluns van estar a Barcelona emissaris de l'entitat anglesa negociant amb Touré, perquè acceptés les seves condicions i es pogués oficialitzar el fitxatge. Però no va poder ser –Seluk és propietari d'una part dels drets i voldria cobrar una part del traspàs– i ara els directius del Manchester City, al marge d'arribar a un acord amb el futbolista, s'hauran de tornar a reunir amb el nou president del Barça, que serà Sandro Rosell, i tornar començar a negociar. És possible, però, que des de la nova junta directiva vulguin mantenir l'acord actual, ja que ja saben que Touré no es vol quedar al Barcelona perquè reclama i creu que mereix jugar més minuts.

Ibra no es belluga

. El representant del davanter suec, Mino Raiola, ahir va insistir que no es mourà del FC Barcelona la temporada que ve. «No entenc per què hauria de fer-ho. Ell no vol marxar i el club no vol deixar-lo anar», va dir. L'agent considera que s'està sent massa crític amb Ibrahimovic. «Tot ha anat bé i em sembla una exageració que es digui que Ibra ha de desaparèixer.» Malgrat les paraules de Raiola, el cert és que el Barça, i més després del fitxatge de Villa, està disposat a escoltar ofertes altes pel suec.

Txiki Begiristain i Joan Oliver oficialitzen la seva marxa en l'última reunió de la junta de Laporta

Txiki Begiristain no esperarà que Sandro Rosell avaluï la seva feina, com el nou president va prometre que faria amb tots els treballadors del Barça, temorosos o no de perdre el seu lloc de treball, necessitats o no d'una confirmació a la feina que han exercit. El secretari tècnic no la necessitava. Volia prendre's un descans i sabent que Rosell no parlaria amb ell, com no ho ha fet des que va dimitir el 2005, dos dies abans que expirés el seu contracte va anunciar oficialment que abandonava el club. També se'n va Joan Oliver, el director general –el seu futur estava sentenciat–, tot i que li quedava un any. Cobrarà la liquidació pactada i se n'anirà.

El seu últim acte de servei va ser comparèixer ahir per informar de la reunió de la junta que va tancar l'era Laporta. Més protocol·lària que executiva, que va servir per obrir la setmana dels canvis que s'operaran al club a partir de dijous, quan Rosell prendrà possessió del càrrec de president per als pròxims sis anys. La directiva va tancar ahir els números de la temporada, que aportaran un rècord dels ingressos pressupostats (405 milions) i un benefici econòmic que anunciarà demà, en l'últim comiat, el tresorer Xavier Sala Martín.

LAPORTA JUGA AL CAMP NOU / Mentre els directius actuals preparen la seva marxa, els nous preparen la seva arribada. A la mateixa hora de la reunió al Camp Nou n'hi havia una altra al domicili de Rosell amb tots els seus companys de junta, per iniciar la seva etapa. Van anar sortint d'un en un. La pròxima trobada ja la podran oficiar dins de l'estadi.

En l'hora de l'adéu, Joan Laporta va voler acomiadar-se com Déu mana. Ho va fer a la sala de reunions, encara està buidant el despatx presidencial i ahir, després de la reunió, va complir el seu últim desig. Llargament reprimit, potser. Acostumat a asseure's a la primera fila de la llotja, Laporta es va vestir de futbolista, va trepitjar la gespa del Camp Nou i es va posar a jugar de davanter. Envoltat d'exfutbolistes del Barça als quals un dia va aplaudir des de la grada. Amb veterans de totes les èpoques (Roberto, Goikoetxea, Christiansen, Carreras, Alfonseda...), Laporta va jugar al Camp Nou. No va marxar amb la plenitud absoluta. Va fallar un penal. El seu últim xut va ser al pal.

Després de prendre possessió del càrrec, contactarà amb l'Arsenal

Ja ho ha fet amb el jugador i li ha dit que ho farà tot per fitxar-lo

No vol pagar més de 45 milions perquè Cesc vol venir i no hi ha rivals

Dijous, Sandro Rosell prendrà possessió del càrrec de president del Barça, honor que li van atorgar els socis el dia 13 de juny passat en convertir-lo en el president més votat de la història del club. Des d'aquell dia, Rosell ha descansat poc. Ho ha fet a la Costa Brava aquests quatre dies del pont de Sant Joan, però la resta del temps no ha deixat de reunir-se amb els que seran els seus directius i homes de confiança en els pròxims sis anys per preparar la seva entrada en el club. Ha contactat també amb la majoria d'executius que començaran a treballar per al Barça en els pròxims dies. Els queda molta feina per fer. Una de les més importants, la confecció de la plantilla per a la temporada vinent.

En aquests dies de cohabitació, el nou president ha mantingut diverses converses amb Pep Guardiola, que ha de signar encara la renovació del seu contracte (el de Santpedor vol que sigui per un any) per fer-li saber que intentarà donar-li tots els reforços que necessiti perquè el Barça continuï guanyant. Rosell va autoritzar a la junta actual i al secretari tècnic, Txiki Begiristain, la venda de Touré Yaya al Manchester City, que estava molt avançada i que serà oficial entre avui i demà, però va demanar que no es fes cap operació més.

Una de les prioritats de la nova junta directiva en matèria esportiva serà vestir de blaugrana Cesc Fàbregas. El català ja ha deixat molt clar al seu club, l'Arsenal, i al seu entrenador, Arsène Wenger, que vol fitxar pel Barça i la seva arribada té el vistiplau de Guardiola. La junta sortint ja va fer una oferta a l'Arsenal d'uns 35 milions d'euros que va ser rebutjada pel club londinenc i després de dir que no tornarien a negociar amb la junta de Laporta, esperen que Rosell i el nou secretari tècnic, que més que probablement serà Andoni Zubizarreta, es posin en contacte amb ells.

Rosell té molt bona relació amb Cesc i també amb la seva família, i els ha promès que farà tot el possible per vestir-lo de blaugrana. El nou president del Barça també té bona relació amb l'Arsenal, amb qui ja va negociar quan era vicepresident esportiu de l'entitat la marxa del mateix Cesc aconseguint un dret preferencial en cas de venda i el fitxatge de Gio van Bronckhorst. Així les coses, una de les primeres accions que faran els nous gestors del club, que han parlat amb el jugador per tranquil·litzar-lo ara que està jugant el mundial, és parlar amb l'Arsenal i presentar una oferta nova. En aquest cas, Rosell creu que el preu de Cesc no ha de passar dels 45 milions d'euros. La raó és que el futbolista ja ha dit que vol marxar del club londinenc i, a més, no hi ha cap competència que pugui augmentar el preu, ja que Cesc ha deixat molt clar que només vol anar al Barça.

Rosell i el seu equip en matèria esportiva, que formaran Josep Maria Bartomeu com a vicepresident esportiu i probablement Zubizarreta i Raül Sanllehí, saben que queda molt per a l'inici del campionat, però els agradaria que l'arribada de Cesc no es demorés gaire i poder-lo presentar dies després que acabi el mundial de Sud-àfrica com la seva primera gran incorporació al nou projecte. Després, haurien d'arribar un parell o tres de fitxatges més.

Tindran feina amb els jugadors amb els quals no compten

L'arribada de Cesc Fàbregas serà prioritària per a la nova junta directiva, que també haurà de treballar amb altres reforços que ha demanat Guardiola, com el lateral dret suplent que pugui donar descans a Dani Alves, i el mig centre que ha de cobrir la marxa de Touré Yaya. Ara bé, el nou president sempre ha dit que abans d'entrar s'ha de deixar sortir, així que també donarà prioritat a la solució dels casos dels futbolistes que no entren en els plans de l'entrenador. Amb un dels primers que ha de parlar és amb Thierry Henry, que farà les maletes per marxar a jugar la lliga professional dels Estats Units. Rafa Márquez, a qui Rosell va fitxar fa set anys, també tindrà cita amb els nous gestors del club i la nova junta directiva també vol parlar amb Mino Raiola, representant de Zlatan Ibrahimovic, per intentar trobar una sortida per al suec. Si marxés, arribaria un altre davanter (Torres o Mata). Uns altres casos que haurà de solucionar són els dels jugadors cedits: Henrique, Keirrison, Cáceres, Hleb, Víctor Sánchez...

Amb Ibra més fora que dins, la nova directiva fitxarà un altre davanter

El dubte és si ha de ser un home d'àrea, Fernando Torres, o un extrem, Mata

El València i el Barça van negar que el traspàs de Mata estigui fet

La davantera del Barça tindrà canvis importants la temporada vinent. Ja va ser fitxat David Villa per 40 milions d'euros i és segura la marxa de Thierry Henry a la lliga professional dels Estats Units. D'aquí a l'inici del curs encara està previst que es produeixin una entrada i una sortida més. La marxa hauria de ser la de Zlatan Ibrahimovic. Pep Guardiola prefereix que el suec no continuï, perquè si no és titular pot trencar la bona harmonia que hi ha al vestidor i la nova junta directiva i el nou secretari tècnic, més que probablement Andoni Zubizarreta, seran els encarregats de buscar la sortida. No serà fàcil a causa de l'alta fitxa del jugador i també dels 50 milions d'euros que vol ingressar el Barça, quantitat que pocs clubs poden pagar per la culpa de la crisi, així que els nous gestors del club també hauran d'estudiar altres opcions, com ara intercanvis i cessions.

Paral·lelament a la marxa del suec, hauran de treballar també en l'arribada d'un altre davanter. El nou president, quan va parlar amb Guardiola i va saber que el tècnic apostava per la sortida d'Ibra, tot i no ser una imposició com sí van ser en estius anteriors els adéus de Ronaldinho, Deco i Eto'o, va oferir diverses opcions i diversos perfils. Hi ha la possibilitat de fitxar un home que reforci el centre de l'atac o, per contra, que arribi algú que faci més fort el joc de banda, una posició que Guardiola ja va voler reforçar l'estiu passat, però que finalment va quedar com estava després dels diners invertits en Txigrinski. Posició que el tècnic també es va plantejar millorar durant el mercat d'hivern amb l'arribada de Robinho, que finalment es va desestimar perquè la plantilla va assegurar que es podien guanyar títols sense més arribades.

El nou president, Sandro Rosell, té entre un dels seus objectius el jugador del Liverpool Fernando Torres, que reforçaria el centre de l'atac i que també és un futbolista que agrada a Guardiola. L'arribada del madrileny, però, sembla complicada. Perquè el Liverpool demanaria una bona picossada a la qual possiblement el Barça, que també ha de fitxar Cesc, no podrà arribar llevat que no ingressi una altra bona picossada per Ibrahimovic. I també perquè després de l'arribada de Villa, la confiança que té Guardiola en Bojan i tenint en compte que Messi quasi sempre juga centrat, sembla més prioritari que arribi algú per jugar per la banda.

En aquest sentit, no és cap secret que a Guardiola li agraden Robinho i Mata, dos jugadors pels quals ja s'han començat a moure els nous gestors del club per tal de conèixer les condicions d'una possible contractació. Per com encaixaria en el grup tenint en compte que comparteix vestidor amb molts futbolistes del Barça en la selecció estatal, el tècnic blaugrana seria més partidari de l'arribada de Mata. No és cert, però, que el jugador del València hagi arribat ja a un acord amb el Barça per les cinc pròximes temporades, com va anunciar Onda Cero, que també va assegurar que el club blaugrana pagarà 20 milions per Mata.

Que hi ha hagut contactes amb el pare i representant del jugador és cert, però no hi ha res tancat. Ho van desmentir ahir fonts properes al nou president del Barça. També el pare de Mata, la secretaria tècnica blaugrana que encara dirigeix Begiristain i que no farà cap moviment (excepte la venda de Touré Yaya) fins al relleu en la presidència i la directiva del València, en paraules del seu vicepresident, Javier Gómez: «No hi ha cap acord ni cap negociació per Juan Mata amb cap club. És rotundament fals que haguem traspassat Mata, ni tan sols hi ha converses amb cap equip.» Gómez va admetre que sí que negocien amb el Manchester City per Silva i va explicar que l'objectiu del club és ingressar els diners que necessiten amb la venda del canari, que s'uniria a la de Villa, i quedar-se Mata. No es va tancar en banda, però, a un traspàs: «S'estudiaran ofertes per tots els jugadors.» Així que Mata interessa, i molt, al Barcelona, però res està decidit respecte a l'arribada d'un altre davanter.

Mata diu que no en sap res

Les informacions d'Onda Cero que situaven Juan Manuel Mata al Barça les pròximes cinc temporades van arribar fins a la concentració de la selecció estatal a Sud-àfrica. El jugador del València ho va desmentir i va assegurar que no parlarà del seu futur fins després del mundial. «Només m'importa el mundial, i qualsevol altre tema s'obrirà i es tancarà quan tornem. Només mundial. L'únic que sé és que ara per ara sóc del València», va dir el davanter. També van preguntar pel possible fitxatge de Mata pel Barça al migcampista blaugrana Andrés Iniesta, que es va desfer en elogis parlant del seu company de selecció: «L'equip faria un salt de qualitat. Al València ha tingut un rendiment espectacular. Ara mateix és un dels futbolistes més desitjats i d'un nivell més alt.»

El Barça voldria canviar Torres per Ibra, però ningú pot pagar el sou del suec

Al Milan li agrada, però amb la fiscalitat d'Itàlia, l'operació és inassumible

El punta del Liverpool és prioritari per a Rosell i Pep també aprovaria el fitxatge

El futur d'Ibrahimovic està a les mans del mercat. Després d'una última temporada molt discreta en què no va acabar d'adaptar-se al joc de l'equip, Guardiola ha perdut bona part de la confiança que havia dipositat en ell l'estiu passat, i la millor prova és el fitxatge de David Villa. L'asturià és un davanter d'un perfil ben diferent i amb molta més experiència en la lliga estatal. El tècnic veuria de bon ull que el club li busqués una sortida i que en el seu lloc arribés un altre davanter de renom –aquest estiu també marxarà Henry–. Sandro Rosell, de fet, ja ha començat a temptejar algunes possibilitats, i la que més agrada és la de Fernando Torres, un jugador que Pep Guardiola també rebria amb els braços oberts. Per fer viable l'operació, però, el Barça hauria de trobar un comprador per a Ibra, i aprofitar els ingressos per invertir-los en Torres. I ara mateix, no sembla una carambola fàcil.

Per vendre Ibra hi ha dos grans problemes, els dos econòmics. D'una banda, que després del baix rendiment de l'últim any, seria difícil trobar un club que s'acostés a les xifres de traspàs que el Barça va pagar fa menys d'un any –46 milions d'euros, més Eto'o, a qui el club va taxar en 20–. L'altre escull és el sou estratosfèric del suec. El Barça li paga uns 12 milions d'euros bruts anuals, una quantitat lleugerament inferior a la que rebia a l'Inter. Amb l'avantatge que el davanter encara es va poder acollir a la llei Beckham, una normativa fiscal anul·lada aquest 2010 pel govern estatal –però no amb caràcter retroactiu– que permetia que els jugadors estrangers tributessin només un 24% dels seus guanys. Si Ibra canviés de club, hauria d'adaptar-se a una altra fiscalitat –un 50% a Anglaterra, un 45 a Alemanya, un 43 a Itàlia...–, i de la diferència, evidentment, se n'hauria de fer càrrec el seu nou club. Una circumstància que dificulta encara més qualsevol tipus de negociació. Per igualar els 9 milions d'euros nets per temporada que el davanter pot estar cobrant ara, el Milan, per exemple, no n'hauria d'abonar 12, com el Barça, sinó gairebé 16, una quantitat impossible d'assumir.

Un dels clubs que s'ha interessat en la situació d'Ibra és el Milan. El suec continua tenint una gran reputació a Milà, on va ser líder indiscutible de l'Inter, i el club rossonero busca un davanter important per reforçar l'equip. A més, les relacions entre els dos clubs són molt bones, gràcies a operacions com ara les de Ronaldinho, Zambrotta, Albertini... L'administrador delegat Adriano Galliani, però, va deixar clar ahir que qualsevol possibilitat depèn d'una rebaixa substancial de la fitxa del jugador o del preu de traspàs: «Al Milan li agrada Ibrahimovic. Jo vaig anar parlant amb ell la temporada passada i hi ha una bona sintonia. Podria ser un bon fitxatge, però a Itàlia, amb al règim fiscal que tenim, no podem pagar el seu salari.» Ibra és el segon jugador més ben pagat del món, al darrere només de Cristiano Ronaldo (13), amb uns ingressos molt similars als de Leo Messi i amb molt avantatge respecte a Torres (5,5), per exemple. Per poder tornar a Milà s'hauria de rebaixar la fitxa o esperar que el Barça el traspassés per un preu irrisori o el cedís amb unes condicions generoses.

La Premier, també atenta Ibrahimovic

Altres clubs que podrien arribar a les quantitats del traspàs que demana el Barça són el Manchester City i el Chelsea. La premsa anglesa ja ha parlat de l'interès dels dos clubs, però el problema és el mateix que en el cas del Milan: l'elevat sou d'Ibrahimovic. A Manchester s'havia parlat d'un possible intercanvi Ibra-Robinho, ja que el brasiler no va quallar al City i va haver de marxar cedit al Santos, però la diferència de salaris és abismal: si el suec cobra 12 milions d'euros anuals, Robinho n'ingressa la meitat, aproximadament.

Vilarrubí es va reunir amb el cap de protocol per l'organització de l'acte

Joan Oliver explica que hi ha contactes fluids amb l'equip de Sandro

Al marge de la trobada amb Laporta, revela que ja se n'han fet dues més

El president electe del FC Barcelona, Sandro Rosell, prendrà possessió del seu nou càrrec el dijous 1 de juliol a les dotze del migdia en un acte institucional amb tots els honors a la sala París. Ahir Carles Vilarrubí, que serà l'home fort de la junta directiva de Sandro Rosell en l'àrea institucional, es va reunir amb el cap de protocol del FC Barcelona, Ramon Pujol, per parlar sobre l'organització de l'acte de la presa de possessió.

Un dels temes principals que es van tractar en la reunió de la comissió delegada d'ahir va ser la cohabitació entre la junta directiva presidida per Joan Laporta i l'equip de Sandro Rosell durant aquestes dues setmanes. I, en aquest sentit, s'ha de ressaltar que no hi ha problemes i que el traspàs de poders s'està fent amb responsabilitat i de manera pacífica. Aquest va ser el compromís al qual van arribar tant Joan Laporta com Sandro Rosell un cop es va conèixer el resultat de les eleccions. En la seva primera roda de premsa com a president electe, ja va assegurar que la transició entre una presidència i l'altra seria «molt més tranquil·la» del que es podia imaginar, i Laporta, en compareixences posteriors, va explicar que no posaria pals a les rodes i que col·laboraria en tot el que se li demanés. Tots dos, per tant, s'estan mantenint fidels a les seves promeses i qui en surt guanyant és la institució.

«La mecànica de les reunions que estem tenint és de traspàs d'informació i hi ha un clima normal d'intercanvi. Hem de procurar que el procés sigui tan favorable com sigui possible per al club», va dir ahir Joan Oliver. El director general corporatiu també va revelar que al marge de la trobada entre Sandro Rosell i Joan Laporta no ha estat l'única entre les dues parts i que se n'han fet un parell més en els últims dies, que no han transcendit.

Des de l'equip de Sandro Rosell van confirmar les paraules de Joan Oliver i van reconèixer que, de moment, no havien tingut cap problema i que se'ls havia facilitat tota la informació que havien reclamat perquè el traspàs de poders es faci tan ràpidament com sigui possible. Des de l'entitat se'ls està informant de l'estat de les negociacions per traspassar Touré i del possible fitxatge de Cesc. Rosell també es va mostrar disposat a ajudar els actuals directius en qualsevol negociació que duguin a terme si li ho demanen.

Laporta i Rosell es mantenen fidels a la promesa de fer un traspàs de poders amb total normalitat

«Hi ha un clima normal d'intercanvi d'informació», va assegurar el director general, Joan Oliver

El nou contracte amb Mediapro limita els duels a les deu

El nou contracte que el FC Barcelona va signar amb Mediapro pocs dies abans que se celebressin les eleccions i que s'allarga per una temporada més, conté una modificació que, molt probablement, agradarà moltíssim a Pep Guardiola. El director general corporatiu va explicar ahir que han inclòs una clàusula que limitarà el nombre de partits que el Barça jugarà a les deu de la nit. En el nou contracte també es preveu una «petita millora» de les condicions anteriors. Pel que fa a la proposta de Sandro Rosell d'intentar que el Barça jugui els partits a la tarda, Oliver va assegurar que qui fixa els horaris és el propietari dels drets i que, per tant, Rosell hauria de renegociar el contracte. El màxim responsable executiu blaugrana també es va mostrar molt tranquil amb el fet que Mediapro s'hagi acollit al concurs de creditors, perquè «és un fet lligat a la tradicional guerra de futbol entre els dos grans grups empresarials». Pel que fa al balanç econòmic de l'any, que es presentarà la setmana que ve, Joan Oliver va afirmar que en el capítol d'ingressos es presentarà una xifra històrica, la més alta en la història de l'entitat. S'ha especulat que es podria arribar als 430 milions.

L'ascens del filial no suposarà cap canvi en la filosofia

Malgrat que va deixar la decisió als nous responsables que entrin a assumir la responsabilitat en el FC Barcelona a partir de l'1 de juliol, ahir Joan Oliver va assegurar que l'ascens del filial a segona divisió A no ha de suposar cap canvi de filosofia. «No es canviarà el model, perquè funciona i la fluïdesa d'incorporacions al primer equip ha estat exemplar i el que no es farà és posar en perill el model. Les decisions de la temporada vinent, però, les prendran els pròxims responsables. De tota manera, el paper que ha de tenir és fabricar jugadors per al primer equip», va dir. El director general corporatiu també va revelar que fa tres mesos es va oferir la renovació a Luis Enrique, però que l'asturià va preferir ajornar la decisió fins al final de la temporada. Se sap que el tècnic del Barça Atlètic vol continuar i que Sandro Rosell, amb qui haurà de negociar, també aposta perquè es mantingui en el càrrec. També va aprofitar la compareixença per felicitar l'entrenador del Barça Atlètic, Luis Enrique; el secretari tècnic, Txiki Begiristain, i el responsable del futbol de base, José Ramón Alexanko. Finalment, es va felicitar pels bons resultats aconseguits aquest any en les categories inferiors.

L'equip de Luis Enrique aconsegueix l'ascens a Segona A a costa d'un voluntariós Sant Andreu

El Barça Atlètic jugarà la temporada que ve a Segona Divisió A després que ahir es guanyés aquest dret a l'eliminar el Sant Andreu al camp Narcís Sala d'aquesta barriada barcelonina. Onze anys després de consumar el seu descens a Segona B, el filial blaugrana torna a la divisió de plata (amb el Granada, el Ponferradina i l'Alcorcón), una gesta que arrodoneix la gran temporada del primer equip.
Si Pep Guardiola va consumar fa dos anys l'ascens del filial de Tercera a Segona B, ara ha estat Luis Enrique qui ha culminat la feina amb un altre pas que pot suposar un important salt de qualitat del filial blaugrana. «L'objectiu del Barça Atlètic és aportar jugadors al primer equip i amb aquest ascens hem pujat un esglaó molt important», explicava feliç Txiki Begiristain, que va atribuir la fita «al treball de Luis Enrique i de tot el futbol base, dirigit per Alexanko».
El Narcís Sala va registrar una de les millors entrades de la seva història (15.000 espectadors) per assistir a un somni que va acabar en malson per la invasió final del camp i els incidents entre radicals de les dues aficions. El partit va ser dur, travat i amb molts nervis. De futbol n'hi va haver molt poc, gairebé gens; tensió, tota i més. I és que els ànims estaven ja caldejats pel penal polèmic que va donar al Barça Atlètic el triomf al Miniestadi (1-0) fa una setmana, un gol que li ha valgut l'ascens després d'empatar ahir (0-0).

SOLIDESA DEFENSIVA / El conjunt blaugrana va ser un mur indestructible per als quadribarrats, que no van disposar de cap oportunitat clara, malgrat abocar-se en cos i ànima a la recerca d'un objectiu que se li segueix resistint des de fa 33 anys i que mai abans havia tingut tan a prop com aquesta temporada i per partida doble: la Ponferradina li va barrar el pas en una fatídica tanda de penals i ahir ho va fer el filial blaugrana. «La tensió ha fet molt desagradable el partit, i el terreny de joc, molt petit, ha dificultat el nostre joc», va explicar Luis Enrique, que va felicitar el Sant Andreu. «Li ha faltat sort», va admetre.
A l'altre extrem, el vestidor local era un funeral. «Els xavals estan destrossats, no fan més que plorar», va explicar molt tocat Natxo González, el tècnic quadribarrat, que va agrair el gran suport de l'afició i va lamentar que el seu equip es quedés «a un sol pas» de tornar a Segona A. L'entrenador basc va demanar a la directiva que segueixin recolzant el club, una súplica que el president Joan Gaspart va omplir d¿interrogants: «Aquest club s'ha de consolidar sense mi, no pot ser que visqui només d'una persona i que depengui d'una aportació individual. Els socis i accionistes han de pronunciar-se», va reclamar.

Touré Yaya marxarà del FC Barcelona amb la sensació que no se l'ha valorat prou com un futbolista important en els èxits de l'equip després d'haver-s'hi deixat la pell aquests tres anys

Des de ja fa força anys, el físic ha guanyat la partida a la tècnica en la lluita per imposar-se en el món del futbol. Són molt pocs els equips que aposten per tenir una majoria de jugadors que destaquin més pel bon tracte a la pilota que no pas per la fortalesa física. El FC Barcelona n'és un, però ara fa tres temporades també es va veure temptat a incorporar un futbolista d'aquestes característiques però que, a diferència d'altres africans, també destacava per tenir molts més recursos que el desplegament físic i la capacitat per recuperar pilotes. L'escollit va ser Touré Yaya i la secretaria tècnica del Barça el va trobar en la lliga francesa, al Mònaco, al qual va pagar nou milions d'euros per endur-se'l al Camp Nou. Era la temporada 2007/2008 i Rijkaard tenia el migcampista corpulent que tant reclamava.

Amb el tècnic holandès, l'ivorià es va convertir en una peça important per a l'equip disputant 26 partits com a pivot defensiu, ja que Edmílson, per problemes físics i extraesportius, va tenir un rendiment molt fluix. En la seva primera temporada, però, Touré també va tenir molts problemes amb les lesions, algunes de musculars, però la més greu va ser una hèrnia discal que li va impedir disputar els últims partits al cent per cent. En un gest que tant el club, els companys i l'afició van saber apreciar, va decidir postergar la seva operació a l'estiu i va jugar molts partits fent-se infiltracions a l'esquena per ajudar l'equip en el tram final de l'exercici. Aquell any, però, no es va guanyar cap títol i Rijkaard va marxar.

Amb l'arribada de Guardiola a la banqueta, Touré va deixar de ser indiscutible. El de Santpedor coneixia molt bé un mig centre del planter, Sergio Busquets, i va decidir fer-lo pujar al primer equip i donar-li molts més minuts del que tothom pensava. A mitjan temporada, el fet que Touré hagués de compartir minuts amb gairebé un desconegut ja va fer pujar la mosca al nas al seu representant, Dimitri Seluk, que va començar a queixar-se públicament i a esbombar que tenia ofertes. Tot i això, l'ivorià va disputar 25 partits de lliga, sis en la copa del Rei –en la final va marcar un golàs– i dotze en la lliga de campions, competició en què per culpa de les lesions i les sancions va haver de disputar la semifinal i la final jugant com a central. El seu segon any va ser espectacular i Touré es va pensar que esdevendria un dels indiscutibles de Pep Guardiola. A l'estiu del 2009 el club, després de la insistència del seu agent, va renovar-lo fins al 2012. Guardiola, però, no va canviar d'opinió i Touré va iniciar la temporada com a suplent de Sergio Busquets i la seva participació en la copa d'Àfrica el van allunyar encara més de la titularitat. A l'ivorià, a més a més, li va costar força temps agafar un bon to físic i lluny de la seva millor forma les seves qualitats queden molt minvades. Malgrat que va disputar 23 partits, només en nou va ser titular. Això el va disgustar moltíssim, perquè Touré considera que mereix més.

El seu fort caràcter, una alta autoestima, cert egoisme i els mals consells de Seluk van provocar que demanés marxar si no se li garantien més minuts de joc en la següent temporada. Guardiola comptava amb ell, perquè, com ha dit en moltes ocasions, Touré «és una bèstia» i quan està en forma és un futbolista que ofereix un rendiment extraordinari en la faceta defensiva i l'ofensiva, amb una arrencada prodigiosa i un bon xut. Però el tècnic confia cegament en Busquets i per filosofia mai garantirà a ningú una quantitat de partits. Seluk, forçant al màxim la situació, va posar contra les cordes el Barça, que es va veure abocat a negociar un traspàs a contracor amb el Manchester City. Touré, un futbolista que sempre ha demostrat un gran compromís amb l'equip, diu adéu perquè creu que no s'ha comprès la seva importància en el Barça més campió de la història.

LA FITXA

Partits totals amb el Barça: 113

Partits en la lliga: 74

Gols: 6

Partits en la Champions: 29

Partits en la copa del Rei: 10

Partits supercopa d'Europa: 1

Partits supercopa d'Espanya: 2

Partits mundial de clubs: 2

Palmarès amb el Barça: 2 lligues, 1 Champions, 1 copa del Rei, 1 supercopa d'Europa, 1 supercopa d'Espanya i 1 mundial de clubs.

Un traspàs molt rendible per al FC Barcelona

Sempre s'ha dit que el FC Barcelona no sap vendre els futbolistes amb què no compta. De fet, alguns precandidats portaven en el seu programa electoral una millor gestió en els traspassos per tal que l'economia del club no se'n ressentís. Doncs bé, en el cas de Touré Yaya el negoci li sortirà molt bé, al club blaugrana, ja que el va fitxar per nou milions d'euros del Mònaco i n'ingressarà un mínim de 27,5 i poden arribar fins als 30 en funció d'unes variables. A més a més, el migcampista ivorià ja està amortitzat tant en l'aspecte econòmic com esportiu, perquè en aquests tres anys al Barça ha contribuït a aconseguir els set títols amb els quals diu adéu.

El representant del jugador vol parlar amb Rosell abans de firmar

El traspàs de Touré Yaya al Manchester City és qüestió de serrells. Totes les parts estan pràcticament d'acord i el Barça espera tancar l'operació avui mateix, malgrat que el polèmic representant del centrecampista ivorià, Dimitri Seluk, va anunciar ahir la seva intenció de mantenir una conversa amb el que serà el nou president del club blaugrana a partir de l'1 de juliol, Sandro Rosell, abans de firmar l'acord en nom del seu representat.

«Per descomptat que, per respecte a Sandro, parlaré amb ell abans que es tanqui l'operació», va assegurar ahir Seluk, especialista a aconseguir que Touré canviï de club cada dos o tres anys. En aquesta ocasió, la raó esgrimida pel jugador, en boca del seu agent, és la seva relativa poca participació en l'equip titular en aquesta última temporada, ja que Touré ha estat tapat per l'espectacular progressió de Sergio Busquets en la seva mateixa posició. «Tot és perfecte menys una cosa: jugar el 65% dels minuts no és suficient per a un jugador com Yaya. Només és per això que ens en volem anar», va assegurar Seluk a COM Ràdio.

L'operació amb el Manchester City es pot concretar avui mateix amb una bona entrada de diners per al Barça: entre 25 i 27 milions d'euros, més 3 en variables en cas que el jugador aconsegueixi determinats objectius amb l'equip anglès, on coincidirà amb el seu germà Kolo Touré. El Barça va adquirir fa tres anys el jugador ivorià per nou milions, més tres en variables. Si es concretés l'operació, serà el traspàs més ben valorat en la història del club, només per darrere dels 10.000 milions de pessetes (uns 60 milions d'euros) que el Madrid va abonar per la clàusula de rescissió del portuguès Luís Figo.

MODERACIÓ AMB CESC / L'ingrés que s'obtingui per Touré Yaya no variarà la postura del nou president del Barça en la negociació que pretén prosseguir per tornar Cesc Fàbregas al seu club de formació. Rosell no està disposat a estrenar-se com a president pagant un preu fora de mercat pel capità de l'Arsenal. No pensa superar, en cap cas, els 45 milions d'euros, i espera rebaixar aquesta xifra amb una estratègia de negociació més discreta que la que s'ha dut a terme fins ara i apel·lant al dret de tempteig que el Barça va imposar a l'Arsenal el 2003.

El nuevo presidente fue informado del inminente traspaso de Touré Yaya al Manchester City

Si las dos primeras llamadas que efectuó Sandro Rosell tras ganar las elecciones fueron a Joan Laporta y Pep Guardiola, sus dos primeras reuniones se celebraron con los mismos protagonistas, aunque en orden inverso. El futuro presidente del Barça acudió ayer a las oficinas para establecer la primera toma de contacto oficial con Laporta y tratar del traspaso de poderes que se desarrollará hasta el 1 de julio.

En el Camp Nou conoció de primera mano una de las últimas gestiones que culminará el presidente saliente, más allá del estado de las negociaciones por Cesc Fàbregas. El traspaso de Touré Yaya al Manchester City es inminente. El club inglés ha presentado mejor oferta que el Chelsea y el Arsenal, y pagará unos 30 millones por el fichaje del mediocampista, que jugó ayer en Suráfrica ante Portugal al lado de su hermano Kolo, con quien compartirá camiseta la próxima campaña.

Del estado de las negociaciones estaba al corriente Pep Guardiola. Ahora Rosell sabe, por boca del entrenador, si tiene que empezar a buscar un recambio para Touré, o cede la responsabilidad a Txiki Begiristain, el secretario técnico, que también estaba en las oficinas.

Algo más de dos horas duró el primer encuentro institucional. «Ha ido bien», se limitó a decir Rosell, que acudió acompañado de Carles Vilarrubí, futuro directivo del área institucional. Junto a Laporta estaba Joan Oliver, el director general. Mientras Rosell abría las puertas de las oficinas del Barça, los otros candidatos cerraban las de sus sedes electorales.

TRES DESPEDIDAS / Marc Ingla y Agustí Benedito oficializaron su despedida de la aventura que habían iniciado. De muy distinta forma, pero con un mensaje idéntico: no harán oposición ni torpedearán con críticas al nuevo presidente. Jaume Ferrer se confesó «tranquilo» en RAC 1 tras superar el varapalo del domingo (fue el último), asumiendo que su candidatura «no supo comunicar» las virtudes de su programa.

Benedito afirmó que no desempeñaría un papel de opositor, sino todo lo contrario. «A quienes me consideren una alternativa o una referencia por ser el segundo más votado les digo que ayudaré en todo lo que pueda a Rosell y su junta para que les vaya bien, su éxito será el del Barça», explicó Benedito. Ingla optó por una carta para extenderse en agradecimientos y afirmar que ejercería «de buen barcelonista, ayudando sin interferencias al progreso del club».

L'escrutini, amb el 100% de les paperetes examindes, li dóna un 61,35% dels vots. Benedito queda segon, Ingla tercer i Ferrer, el successor triat per Laporta, és el menys votat

L'exvicepresident més rebel de Joan Laporta, el que va abandonar primer la directiva del "cercle virtuós", serà el nou president del Barça. L'escrutini, acabat a tres quarts de dotze de la nit, ha confirmat el que apuntava el  sondeig a peu d'urna encarregat per TV3 i Catalunya Ràdio. Rosell ha guanyat de llarg, amb un 61,35% dels vots, amb el suport de 35.021 socis. En segon lloc ha quedat Agustí Benedito, el candidat revelació, amb el 14,09% de suports (8.044 vots). Marc Ingla ha estat el tercer, amb un 12,29% (7.014 vots), i Jaume Ferrer ha quedat en l'últim lloc, amb un 10,80% (6.168 vots), un resultat un pèl menys dolent del que li atorgava el sondeig.

L'enquesta donava a Sandro Rosell hauria obtingut el 62,2% dels vots i hauria guanyat, per tant, de llarg. En segon lloc hauria quedat el candidat revelació, Agustí Benedito, amb un 14,7%: molt per sota, per tant, del guanyador. El tercer lloc era, segons el sondeig, per a un altre exvicepresident, Marc Ingla, a qui no hauria servit de gaire ajut fer equip amb dos exvicepresidents més, Ferran Soriano i Albert Vicens, i amb Alfons Godall, encara vicepresident i el candidat triat inicialment per Laporta. Amb aquests ingredients, i amb un enfrontament obert amb Rosell, Ingla només ha obtingut el 12,2% dels sufragis emesos pels més de 50.000 socis que han acudit a votar, en una jornada electoral massiva.

En últim lloc, l'enquesta donava un 9,9% dels vots a Jaume Ferrer, vicepresident de Laporta i elegit per l'actual president com a garantia de continuïtat de la seva obra d'èxit, un missatge que no ha arribat als socis, segons el sondeig.

La participació ha estat molt alta: han votat un 47.94% dels socis, un total de 53.396, una xifra absolutat que és rècord absolut.

El Barça pacta amb el jugador una clàusula de renovació automàtica i amplia el contracte de Pedro

xavi acabarà la seva carrera al Barça per poc que les coses vagin amb certa normalitat. És a dir, que no es produeixi una revolució futbolística en la filosofia blaugrana, que segueixi sent un referent en la construcció del joc i que el respectin les lesions. Està garantit per contracte des d'ahir, després de firmar amb Joan Laporta una clàusula de renovació automàtica si juga la meitat dels partits en les dues últimes temporades que tenia pactades fins al 2014. Aquesta ampliació s'estén fins al 2016, quan Xavi complirà 36 anys d'edat i 25 des que va entrar al Barça com a aleví.

No solament el centrecampista va veure premiat ahir el seu compromís amb el Barça. Pedro també va aprofitar la jornada de descans de la selecció espanyola, abans de sortir avui cap a Sud-àfrica, per rubricar la millora del seu contracte pocs mesos després de firmar el seu primer acord professional amb el club. L'extrem va veure incrementada la fitxa, la durada (un any més, fins al 2015) i la clàusula de rescissió, que puja de 75 a 90 milions d'euros com a premi a la seva excel·lent campanya (segon màxim golejador de l'equip) i a la seva internacionalitat.

L'AMENAÇA D'UNA VENDA / Xavi no guanyarà més diners ni tampoc veu incrementada la clàusula, que segueix en els 80 milions. Però sí que guanyarà en tranquil·litat. «Es parlava de la meva possible venda per part d'una candidatura i volia saber que no me'n vaig enlloc», va admetre el cervell. Però també tindrà la tranquil·litat de poder aspirar a un altre objectiu.

«He estat tota la meva vida al Bar-

ça, pujant de categoria en categoria, i desitjo retirar-me aquí», va explicar ahir al sortir del despatx de Laporta, a qui va agrair aquesta nova mostra de confiança. També l'hi va agrair a Txiki Begiristain, el secretari tècnic, en una de les seves últimes decisions si acaba marxant del club el 30 de juny.

LA MEITAT DELS PARTITS / L'ampliació de contracte del 2014 al 2016 està condicionada al seu rendiment. Si disputa la meitat dels partits oficials entre les temporades 2012-2013 i 2013-2014, quedarà renovat fins al 2015 i, si compleix aquest requisit en les dues següents (2013-2014 i 2014-2015), fins al 2016. No sembla un requisit difícil per a Xavi, que ha estat titular indiscutible durant l'última dècada, a excepció de la temporada 2005-2006, i va ser per causa major: es va fer el trencament de lligaments del genoll dret i va estar cinc mesos de baixa.

El centrecampista de Terrassa, de 30 anys, ha jugat aquesta temporada 52 (49 de titular) dels 59 partits oficials. Se n'ha perdut només set: cinc per lesió, un per sanció (l'últim contra el Valladolid) i va descansar en la primera eliminatòria copera amb la Cultural Leonesa. Suma, en total, 12 temporades amb el primer equip i totalitza 527 partits oficials. El rècord del Barça el té Migueli, amb 553.

«Xavi ens ha donat un perfil humà i de talent esportiu que ens permet dir que La Masia ha triomfat», va afirmar Laporta. El president no ha amagat mai l'especial predilecció que té per ell. «¡Ets el millor!» li repeteix al final de cada partit, com si fos un ritual.

PEDRO, UN ANY MÉS / El triomf de La Masia es corrobora també en la figura de Pedro i la seva espectacular progressió: 52 partits i 23 gols, repartits en les sis competicions. Un cas únic al món.

«Pedro mereixia un reconeixement i una millora», va dir Laporta després de situar l'extrem en la següent escala salarial de la plantilla. «Ha sigut una temporada potser irrepetible», va admetre el jove canari (22), que va marcar dimarts el seu primer gol amb la selecció en el seu segon partit internacional.

Els anglesos s'interessen per l'africà i fixen un preu pel català. El Manchester City perd força per qüestions econòmiques

L'Arsenal va donar ahir dilluns un cop de timó que pot desbloquejar la situació de Cesc Fàbregas en breu. D'una banda, i per primera vegada, fixava un preu pel català: 70 milions d'euros, el doble del que oferia el Barça en la seva primera proposta. De l'altra, reactivava l'interès per contractar Touré Yaya, un jugador que agrada, i molt, al tècnic gunner, Arsène Wenger.

És una possibilitat que ja es parlava fa unes setmanes, però Touré volia jugar amb el seu germà Kolo al Manchester City. Segons explicava Dimitri Seluk, representant de l'ivorià, la poca seriositat del conjunt de Manchester apropa l'encara migcampista del Barça a l'Emirates Stadium. «El City sempre diu que té molts diners, però a l'hora de la veritat sembla que no és així», deia en referència al preu de Touré, que és de 35 milions. És una quantitat que l'Arsenal sí que estaria disposat a negociar. Seluk explicava a aquest diari que «el Barça pot demanar el que vulgui pel jugador», però cal que «el pròxim equip de Touré demostri que el vol, i l'Arsenal ho està fent». Per aquest motiu, Seluk reconeixia que «Touré té molts números d'entrar en l'operació de Cesc» i fins i tot parlava de «tancar els traspassos abans que comenci el mundial» divendres.

El Barça tindrà paciència. El club deia ahir que desconeix que Cesc ja tingui preu i a través del director general, Joan Oliver, recordava que inicialment l'Arsenal «va dir que no volia vendre Cesc i que per això és lògic que no el taxi» i emplaçava el migcampista d'Arenys de Mar a intervenir tot recordant-li: «És una operació que no podem fer només nosaltres.»

Per la seva part, el president del Barça, Joan Laporta, explicava que les negociacions amb el conjunt londinenc estan bloquejades –«nosaltres vam fer una oferta i ells la van rebutjar»–, però no trencades: «Respectem la seva opinió, però intentarem que la canviïn sense precipitar-nos», ja que la unanimitat que genera el fitxatge del migcampista català podria acabar encarint el traspàs.

En una operació que recorda el moviment que fa un any va portar Samuel Eto'o al Giuseppe Meazza i Zlatan Ibrahimovic al Camp Nou, el Barça tornaria a ser qui posa damunt la taula els milions d'euros.

Per tot plegat, si els dirigents blaugrana afegissin Touré Yaya a l'oferta inicial de 35 milions, hi podria haver acord. Tot i això, Joan Oliver també va subratllar que «les operacions d'intercanvi no es realitzen gairebé mai», per bé que no descartava aquesta possibilitat sempre que s'interpreti com «dues operacions independents: una és de venda i l'altra és de compra».

L'atac a Guardiola del seu agent, que ahir el va matisar, invita el club a desprendre's del suec

No estava en venda però el Barça ja es planteja traspassar Zlatan Ibrahimovic. El canvi d'opinió del club s'ha produït per l'atac personal del representant del futbolista a Pep Guardiola, a qui va instar a acudir a un «hospital mental» si pensava desprendre's del davanter un any després d'haver-lo fitxat. L'únic dubte del Barça resideix a saber si Mino Raiola, l'agent d'Ibra, va parlar en boca del seu representat o va incórrer en un excés verbal que ahir va matisar; una cosa així com una segona versió de Dimitri Seluk, l'assessor de Touré, que pregona als quatre vents el desig del centrecampista d'anar-se'n perquè no se li garanteix la titularitat.

Si al Barça ja li produeix un profund desgrat l'actitud de Seluk, les declaracions de Raiola van generar estupor i indignació. Per inesperades i, també, per l'al·lusió a Guardiola. «Si després de pagar 75 milions, al cap d'un any Guardiola no el vol, li recomanaria que anés a un hospital mental», va afirmar Raiola dissabte passat a COM Ràdio. L'agent va demanar disculpes ahir a Guardiola i al club a RAC 1 i es va queixar de la mala interpretació de les seves primeres paraules.Dos dies després. Massa tard. O una conseqüència, potser, de la reacció de Joan Laporta, que va renyar públicament l'agent.

EL DUBTE DEL CLUB / «Raiola hauria de ser més reservat i les referències a Guardiola són de molt mal gust», va afirmar ahir Laporta, que va desitjar que la irrupció de Raiola es degués al fet que «es va acalorar» després del fitxatge de David Villa. Aquest seria el millor dels casos, tot i que no mitiga el profund descontentament que ha causat l'agent al club.

«Ibra no està en venda i és un jugador molt útil que pot donar molts èxits al club», va dir Laporta, que va corroborar així que els tècnics pensaven donar a Ibrahimovic un segon any de continuïtat perquè confirmés l'excel·lent inici que va protagonitzar. «Si el jugador vol anar-se'n, parlarem en altres termes», va apuntar Laporta. El president va dir desconèixer si Ibrahimovic ha emplaçat el seu agent a expressar el seu enuig o si és un estratagema per forçar un traspàs que li reporti una altra comissió. «Zlatan és feliç a Barcelona i està motivat», va aclarir Raiola en una altra rectificació.

DESACORD ESPORTIU / El distanciament amb Ibrahimovic va néixer en unes queixes del davanter arran que Guardiola canviés Leo Messi de posició a la davantera, i l'ubiqués més al centre de l'atac. L'argentí va cobrar més transcendència en el joc i va augmentar la seva producció golejadora. La reacció de l'equip (13 victòries i 2 empats en les últimes 15 jornades) van reafirmar la bondat de la decisió de Guardiola. Ibrahimovic es va adonar de l'error que havia comès quan va veure que el tècnic havia dipositar la seva confiança en la tripleta formada per Pedro, Messi i Bojan i va tractar d'arreglar el desacord amb el tècnic. Però Raiola ho ha tornat a espatllar.

El tècnic del Barça, que està en contacte permanent amb Begiristain per ultimar la plantilla, veu desfilar amb el portuguès quatre entrenadors del Madrid en menys de dos anys

Fa dues temporades que Pep Guardiola és al Camp Nou. Però ha tingut temps per veure com desfilaven quatre entrenadors del Madrid per la banqueta, o la cadira elèctrica, del Bernabéu. A un (Bernd Schuster) ni el va arribar a conèixer perquè la setmana prèvia al clàssic va al·legar que era impossible guanyar el Barça i el van fer baixar de l’avió amb un acomiadament fulminant. No li faltava raó al tècnic alemany. En els quatre duels directes de la Lliga, tant a Barcelona com a Madrid, l’equip de Guardiola ha firmat quatre victòries, amb un contundent 11-2. De Bernd a Mou.
A Schuster ni el va veure. A Juande el va conèixer en dues ocasions
(2-0 a casa i l’inoblidable 2-6 al Bernabéu de la temporada passada) i a
Pellegrini també: 1-0 al Camp Nou i 0-2 a Madrid. Dos anys han passat des que Guardiola dirigeix el Barça i dos presidents diferents (Calderón i Florentino) ja han ocupat la llotja blanca. 11-2 per als blaugranes i 2 Lligues consecutives.
Vacances actives
Malgrat que la màquina del Barça voreja la perfecció (Guardiola ha sumat set dels nou títols en joc), ningú descansa al Camp Nou. I si necessitaven alguna motivació per lluitar per no baixar del cim, l’arribada de Mourinho pot exercir el mateix efecte aglutinador que es va viure la temporada passada. Llavors eren les ajudes arbitrals, simbolitzades en una sola paraula –villarat– per restar mèrits a la trajectòria del Barça. Van recollir el soroll mediàtic de l’altiplà, com ho va qualificar Guardiola, i l’equip es va fer més fort mentalment. I encara millor.
Ara, convivint diàriament en la distància amb Mou, a Guardiola se li simplifica el treball mental. En el pla esportiu, al tècnic del Barça li serà més complicat encara que els dos últims Madrid han tingut trajectòries espectaculars a la Lliga per acabar finalment a l’ombra blaugrana. A cada any, l’equip de Guardiola ha estat millor. Va guanyar la primera Lliga amb rècord de punts (87) i va guanyar la segona amb números estratosfèrics. Els 99 punts l’han convertit en el millor campió de la història d’Europa.
Guardiola, no obstant, no descansa. Està de vacances, però en contacte amb Txiki Begiristain, el secretari tècnic, per ultimar la plantilla. Pendent de si algú porta prou diners per obrir la portes a Touré, ocupat que Cesc aconsegueixi convèncer Wenger per tornar a casa i inquiet perquè la loquacitat de l’agent d’Ibrahimovic no para de crear-li problemes. ¡Ah! Ahir es va jugar un miniclàssic (Barça-Madrid) en la final nacional d’alevins. Van guanyar els nens de La Masia. Com sempre.

Els dirigents del club veuen Ibrahimovic amb moltes possibilitats de marxar, però no s'escoltaran ofertes per menys de 50 milions d'euros, i confien en la pressió de l'entorn del jugador català per estovar l'ara dur Arsenal.

Que Cesc acabarà vestint de blaugrana ho sap gairebé tothom. Fins i tot a les altes esferes de l'Arsenal, el club propietari dels seus drets i que està disposat a pugnar amb el Barça per retenir el seu capità, el seu millor futbolista.

La incògnita és saber fins quan podrà aguantar el club anglès el setge i s'avindrà a negociar en unes condicions raonables el traspàs del migcampista maresmenc. A les oficines del Barça, de moment, estan tranquils. De fet, creuen que hi haurà novetats sobre el tema abans del 30 de juny, que és quan acaba el mandat de Joan Laporta.

Se sap que l'actual president vol deixar enllestit aquest fitxatge abans d'abandonar el càrrec i ahir, fins i tot, va reclamar als precandidats que es mantinguin al marge de la negociació i que no intentin intervenir-hi. "Jo el que vull és que no es vulguin atribuir els fitxatges i n'encareixin el preu. Tots els candidats voldrien aquests jugadors, per tant, demano que deixin treballar el club", va dir.

I el club fa dies que està centrat en aquest assumpte. Tal com va explicar Txiki Begiristain, el secretari tècnic, ja han contactat amb l'Arsenal per fer-li saber que estan disposats a negociar un traspàs després que Cesc declarés que vol tornar a Barcelona.

La resposta dels gunners, però, ha estat situar-ne el seu preu en 80 milions d'euros, que és una altra manera de dir que no està en venda, i assegurar que no iniciaran converses fins que el FC Barcelona no tingui un nou president. És una fórmula que els permet guanyar temps en espera que el jugador faci un bon mundial i el seu preu pugui elevar-se, però que podria quedar-se en no-res, perquè el Barça també té les seves armes per forçar una negociació abans d'hora.

I quina és aquesta arma? La pressió de l'entorn de Cesc. L'arenyenc, com David Villa, també voldria tenir el seu futur resolt abans que comenci el mundial de Sud-àfrica. Per aquest motiu, ja ha parlat amb Arsène Wenger per deixar-li molt clar que considera que el seu cicle a l'Arsenal ha finalitzat i que vol buscar-se nous reptes. I que aquests estan a Barcelona.

El mateix Cesc va explicar que el tècnic alsacià va demanar-li que deixés el seu futur a les seves mans i que només es preocupés de jugar. Si Wenger es continua mantenint intransigent i l'Arsenal no afluixa en les seves pretensions econòmiques, l'entorn de Cesc farà un pas endavant pressionant per intentar estovar els londinencs.

De moment, l'oferta del Barça és de 40 milions d'euros, la meitat que el que demana l'Arsenal. En els pròxims dies, i fruit de les negociacions, l'oferta del Barça hauria d'incrementar-se una miqueta i la dels anglesos reduir-se considerablement. El Barça vol Cesc, però a un preu lleugerament superior al que va pagar fa uns dies pel davanter David Villa. En qualsevol cas, la voluntat de Cesc de venir al club blaugrana és ferma i ja l'ha fet pública. Si fem una ullada al passat, quants clubs han volgut mantenir un futbolista a disgust en la seva plantilla?

Ibrahimovic
Pel que fa al davanter suec, la directiva considera que té moltes possibilitats de marxar, perquè serà el mateix jugador qui demanarà una sortida després del fitxatge de Villa. Aquesta temporada l'ha acabada com a suplent de Bojan Krkic i en la vinent tindrà la competència de l'asturià, un futbolista que gairebé no requerirà cap procés d'adaptació a la lliga ni al sistema de joc del Barça, ja que en la selecció estatal coincideix amb molts blaugrana.

Això sí, el que no farà de cap de les maneres el club és regalar el futbolista. És cert que Ibrahimovic no ha fet un bon tram final de temporada, però les seves estadístiques de gols i assistències en el seu primer any en la lliga estatal, i en un club que l'ha obligat a variar la seva manera de jugar, són molt més que acceptables.

El Barça, per tant, ha fixat una quantitat mínima –50 milions d'euros– per començar a escoltar les possibles ofertes que arribin pel suec, que ara fa vacances. De moment, però, a les oficines del club blaugrana no n'ha arribat cap ni una.

Cesc Fàbregas vol acabar al Barcelona com més aviat millor, però no desitja deixar tirat el seu actual equip, l’Arsenal. El centrecampista català va confirmar ahir la reunió que va mantenir la setmana passada amb l’entrenador de l’equip londinenc, en què li va comunicar la seva decisió d’atendre l’oferta barcelonista, però també va deixar entreveure que el club anglès té dret a intentar treure el màxim possible pel seu traspàs.
«Arsène sap el que vull. Hi vaig tenir una conversa molt llarga i molt bona, potser la millor que he tingut en la meva vida. El respecto massa. Només vull dir que em va dir que ho deixés tot a les seves mans, que ell ho arreglaria tot. Ara no toca Arsenal, no està a les meves mans, i només em centro en el Mundial», va dir Fàbregas a la roda de premsa que va fer amb Fernando Torres i David Silva després de l’entrenament matinal de la selecció espanyola.
Davant de la insistència del periodista anglès que havia tret el tema a col·lació, el jugador català va reiterar que té un gran respecte per l’Arsenal, per Wenger i pels aficionats. «Mai en la meva vida, ni a la meva pròpia casa, m’he sentit tan estimat», va afirmar Cesc, que va assegurar que està molt tranquil malgrat tot el que s’està movent al seu voltant: «Un Mundial és massa important per pensar en altres coses. Estic al cent per cent concentrat, recuperant-me de la lesió. Em sento molt bé i per a mi el més important ara és formar part d’aquest equip i jugar el millor esdeveniment del món».

GRAN NOTÍCIA / Si dimarts Carles Puyol va dir que Cesc és «perfecte» per al Barça, ahir va ser David Villa qui va ponderar el probable fitxatge del jugador de l’Arsenal. «A qualsevol li agradaria jugar amb ell, a mi no cal dir-ho. Tant de bo pugui firmar pel Barça. Seria una notícia molt gran per a mi i per al barcelonisme. És molt bo», va declarar a Radio Marca el nou davanter blaugrana.

Ja ha dit a Wenger que només pensa a jugar de blaugrana la temporada vinent. Els dos clubs, però, no tenen tanta pressa com ell

Cesc Fàbregas es va reunir ahir amb molts futbolistes que somia que siguin els seus companys la temporada que ve al Barça. El retrobament del maresmenc amb amics seus, com Piqué, sembla que ha accentuat el desig de Cesc de deixar finalment els gunners i tornar a casa, ja que Cesc ha reconegut al seu entorn que ha forçat encara més la màquina per deixar clar al seu actual club què en pensa. Cesc fins i tot ha comentat al seu tècnic, Arsène Wenger, que creu fermament que no jugarà més amb la samarreta de l'equip del nord de Londres, tot i que, lògicament, no ho dirà en públic. Tal com passava a David Villa, Cesc somia a poder jugar el mundial amb el seu futur decidit, però el seu cas és molt més complicat que el de l'asturià, tot i que la conversa entre el jugador i el tècnic alsacià podria ser força clau. Wenger és un home que coneix molt bé Cesc i en qui el català creu molt, però ni ell ha estat capaç ja de fer canviar d'opinió el jugador, que li va dir educadament en la darrera conversa que van mantenir que ha arribat l'hora de separar els seus camins i de tornar a Barcelona. Cesc només té al cap jugar de blaugrana, i Wenger té un problema.

Cesc, doncs, no deixa de mostrar complicitat amb el Barça, tal com li havia demanat Joan Laporta. Si primer va dir que només tenia al cap dues opcions (quedar-se a l'Arsenal o fitxar pel Barça), ara intenta pressionar els londinencs perquè aquests no li posin problemes per tornar al club del qual és aficionat. Segons informava ahir Catalunya Ràdio, la conversa de Cesc amb Wenger va ser prou categòrica, i el tècnic de l'Arsenal va penjar el telèfon conscient que el seu capità vol acomiadar-se, i que quan un jugador vol marxar, poca cosa pot fer el club.

Els clubs, a poc a poc
El principal problema per a Cesc és que els clubs no tenen tanta pressa a l'hora de negociar, tot i que aquesta setmana el Barça tornarà a trucar als anglesos per demanar que posin d'una vegada un preu de sortida, ja que les úniques xifres que han estat publicades no són les oficials, sinó rumors que parlen d'uns 85 milions d'euros. El Barça, però, està segur que els gunners no demanaran tants diners –l'entitat londinenca viu en aquests moments dividida per la lluita de poder entre diversos inversos i no té una situació econòmica agradable–, i confien que la quantitat sigui similar a la que han pagat per David Villa, ja que Joan Laporta no té la intenció ara mateix de passar dels 40 milions d'euros. El mateix Txiki Begiristain ha recordat més d'un cop que en tractar-se d'un home criat a la Masia, que va marxar gratuïtament a l'Arsenal, no es pagarà una milionada, i malgrat que Cesc és mes jove que Villa, es vol pagar més o menys el mateix preu.

Wenger, doncs, ja medita què podria passar si Cesc marxés. En primer lloc, caldria trobar un recanvi, i el nom que sona és el del migcampista ofensiu francès Yoann Gourcouff. Per pispar del Girondins la seva gran estrella, Wenger necessitaria els diners de l'operació de Cesc, tot i que l'Arsenal mai acceptaria una operació en què tots els diners rebuts pel català s'utilitzessin en un sol home. Si Cesc marxés, seria només amb la condició de rebre prou diners per fitxar dos o tres homes per afegir-los a un projecte al qual, de moment, ja s'ha incorporat el marroquí Chamack, que ha arribat a cost 0 des del mateix Bordeus. L'Arsenal, però, continua deixant clar que la prioritat és retenir Cesc, perquè és la pedra filosofal del seu projecte. El problema és que Cesc vol optar a guanyar la lliga de campions, i tot i l'arribada de Chamack, té clar que l'Arsenal no seria favorit si no hi ha més reforços de qualitat. I pocs n'arribaran, si l'Arsenal no ven. I l'únic jugador per qui poden cobrar molt és Cesc. L'entorn de Gourcouff, de fet, ja reconeix que l'Arsenal ha preguntat, i el fet que Laurent Blanc sigui el gran candidat per fer-se càrrec de la selecció francesa faria les coses més fàcils. Sense Blanc, Gourcouff perd raons per quedar-se a Bordeus, per la qual cosa pensaria seriosament d'anar a treballar amb Wenger.

Silva, esperant
I a l'espera de veure què passa amb el cas de Cesc, David Silva continua esperant. El jugador canari del València, que ahir també es va trobar amb Villa i Cesc en la concentració de la selecció estatal, continua esperant les trucades dels dos clubs grans que el volen: el Real Madrid i el Barça. El problema és que en el cas dels blancs tot depèn de veure quan es formalitza el fitxatge de Mourinho, i de si el tècnic portuguès considera prioritari fitxar Silva. I en el cas del Barça, falta saber un altre cop què passa amb l'operació de Cesc, el jugador prioritari de Laporta. De fet, el president vol marxar de la presidència amb Cesc o, si no pot ser, Silva fitxats, per la qual cosa això podria ajudar a accelerar-ho tot. El Barça confia a tenir un preu per Cesc aquesta setmana. Segons quin sigui, s'intentarà rebaixar el preu, amb l'opció d'incloure algun home en l'operació: Ibrahimovic no ho vol i Touré Yaya sí que acceptaria marxar a Londres, però prefereix el Chelsea. I si finalment l'Arsenal es fa fort, el Barça girarà la vista cap a Silva, amb qui sempre està en contacte. Només caldria veure si llavors el Madrid no li ha passat al davant. Aquesta setmana, doncs, s'accelerarà tot. Ara toca que parli l'Arsenal, que ja sap què en pensa el jugador, de tot plegat.

El nou davanter blaugrana afirma que es troba "en el millor moment" de la seva carrera

El davanter asturià David Villa creu que ha fitxat pel Barça "en el millor moment" de la seva carrera, ja que, "segons els experts", 28 anys és "la millor edat per a un futbolista".

En una entrevista al canal Barça TV, Villa ha declarat que sap "perfectament" a quin club ha arribat i la competència que tindrà per aconseguir un lloc en l'onze inicial: "La competència t'ajuda a millorar. I és clar que sóc conscient del gran nivell que hi ha. Em deixaré la vida per jugar, encara que sé que no serà fàcil, perquè aquí juguen els millors".

Un "dels millors" és el punta asturià, almenys per a l'afició culer, que divendres passat va anar en massa al Camp Nou (35.000 assistents) per assistir en directe a la presentació del seu nou ídol.

Orgullós de l'afició

"Sempre he dit que el meu objectiu no és ser un crac mediàtic, però després del que vaig viure divendres ja no ho sé. Em sento molt orgullós, de veritat. Tinc moltes ganes de tornar a l'afició tot el carinyo que m'ha mostrat", ha comentat Villa.

Al Barça jugarà a les ordres de Pep Guardiola, amb qui l'asturià ja ha parlat: "M'ha transmès moltes ganes de jugar al Barça. Els companys de selecció m'han parlat molt bé d'ell. Diuen que tots han millorat amb ell com a entrenador i, a més, fa que el futbolista es senti a gust jugant a futbol".

Objectiu Champions

El nou 7 blaugrana ha aterrat al Camp Nou amb un objectiu clar, guanyar la Lliga de Campions. "Una gran il·lusió, perquè mai he estat a prop d'aconseguir-la", ha confessat.

Per això, el Guaje està disposat a jugar del que sigui, encara que ha aclarit quines són les seves preferències: "La meva posició natural és la de davanter centre, però en els últims anys he jugat per les dues bandes i fins i tot darrere del davanter. Em puc adaptar a tot l'atac i crec que és bo per a mi. Sempre es pot millorar més. Tinc la teoria que el futbolista neix amb un do però que es pot millorar fins a l'últim dia. Aquest és el meu objectiu".

El secretari tècnic recorda la contribució decisiva del suec i agraeix la paciència del de Linyola, al qual augura que pot ser el futur 9 del Barça

El secretari tècnic del FC Barcelona Txiki Begiristain ha assegurat que "Ibrahimovic no està en venda" i ha garantit la continuïtat de Bojan Krkic arran del fitxatge de David Villa. Begiristain no ha dubtat a qualificar el davanter asturià i Cesc Fàbregas, el pròxim objectiu de la directiva que encara presideix Joan Laporta, com a jugadors amb perfil del Barça.

Begiristain ha repassat la planificació amb vista a la temporada que ve i ha assegurat que la plantilla "no necessita" molts retocs, en declaracions a Barça TV. El tècnic, però, ha advertit que "hi ha rendiments que abans eren millors i que aquest any han estat pitjors i per tant hi ha posicions que hem de millorar".

Sobre David Villa, que s'ha convertit en nou jugador del Barça, Begiristain ha comentat que es tracta d'un futbolista amb "perfil Barça", que el veu a l'equip "com Leo [Messi] combinant la posició de davanter centre, o bé des de la banda dreta cap al mig".

Ha explicat el secretari tècnic del Barça que Villa "té un perfil de jugadors que fan molt bé la diagonal, que van molt bé a l'espai, que tenen profunditat". Begiristain ha comentat que es tracta d'"una bona notícia" les declaracions realitzades per Cesc Fàbregas, en què assegurava que si abandonava l'Arsenal era per jugar al Barça.

"Aquí el que compta molt és l'Arsenal, quina és la seva decisió, perquè és un jugador importantíssim per a ells. I això ho hem de respectar", ha afirmat. Ha recordat que "de vegades les voluntats dels jugadors no es compleixen", en tenir "un contracte en vigor al qual estan sotmesos", però si Cesc vol vestir-se de blaugrana "és sinònim que s'estan fent molt bé les coses aquí".

"Crec que en algun moment Cesc ha de venir al Barça. No sé quan, però tinc la impressió que és un jugador Barça i que gaudiria molt, però hem de respectar la voluntat de l'Arsenal i el contracte que té", ha indicat.

Ibrahimovic
Pel que fa al paper realitzat per Zlatan Ibrahimovic durant la temporada (21 gols), el secretari tècnic del Barça ha explicat que s'ha de valorar la seva feina durant tota la temporada, no únicament la de l'últim mes.

"Va fer una gran meitat de la temporada. Després ha tingut alguna dificultat, alguna petita lesió i ha tingut dificultats al final. Però en la seva primera temporada, hem de ser molt optimistes. Ibra no està en venda", ha insistit.

Txiki creu que el suec és "un jugador que aporta moltíssim, és un jugador que hem somiat i que volem que continuï". No obstant, el secretari tècnic del Barça ha assegurat que tot això ha de passar perquè el jugador sigui feliç: "S'ha de trobar còmode amb la plantilla i ell també ho ha de dir".

Bojan
En el cas de Bojan Krkic no hi ha dubtes. "Ha tingut dificultats, tens un Leo que marca, un Pedro que arriba i marca 23 gols, amb un Ibra que arriba de fora i que també té protagonisme", ha comentat. Begiristain remarca que Bojan té dinou anys. "Si ell té paciència, nosaltres en tenim més. Tenim moltíssima paciència. I m'alegro que hagi tingut paciència perquè pot ser el 9 del Barça molt aviat", ha insistit.

Touré, Henry i Márquez
També ha analitzat el secretari tècnic el paper de Touré Yayá, qui ha reclamat mitjançant la seva representant, més protagonisme a l'equip de Pep Guardiola. "És un jugador important, molt bo, extraordinari. La qüestió és saber cadascú com es troba, el paper que ha d'assumir. Comptem amb ell per a l'any vinent. Al final has d'admetre la competència i pot ocórrer que no tinguis tants minuts com tu imaginaves", ha indicat.

Begiristain ha dit que si Touré "admet aquesta posició" per al club "perfecte", en cas contrari, si l'ivorià no l'admet i vol parlar "estem obligats", perquè "no tindrem mai un jugador que no hi vulgui estar".

El secretari tècnic s'ha referit també al cas Thierry Henry. Ha comparat aquest cas al de Rafael Márquez. "Hem de ser conscients de quin paper juga cada jugador, dins de la plantilla i aquí és on Henry haurà de decidir", ha indicat.

El davanter agraeix al València els "meravellosos" cinc anys que ha viscut a Mestalla

El jugador, que li ha costat 40 milions d'euros al Barça, serà presentat divendres al Camp Nou

"El Barça m'ha demostrat les ganes i el carinyo, és el millor club on podia anar". Les primeres paraules de David Villa, el nou jugador blaugrana, s'han sentit al Canal 9.

El davanter asturià se sent alleujat al confirmar-se el traspàs al Barcelona per 40 milions d'euros, cosa que el converteix en el segon fitxatge més car de la història del club blaugrana, només superat per Zlatan Ibrahimovic (que va costar 66 milions d'euros).

Villa arribarà demà a Barcelona i serà presentat divendres a la sala París del Camp Nou. "La venda de Villa és bona i necessària", ha confirmat Manuel Llorente, el president del València, després d'acceptar l'oferta blaugrana.

En una carta oberta a l'afició valenciana, publicada a la web oficial del club valencià, Villa es desfà en elogis per la que ha estat la seva afició durant les cinc últimes temporades. "Ha arribat l'hora d'acomiadar-me i, després de cinc meravelloses temporades al club, m'emporto molts sentiments i deixo molts amics, però sabent que és una cosa bona per a l'entitat. A València he crescut com a futbolista i també com a persona", explica.

Consideren "espectacular" el campionat que han fet els blaugrana i destaquen el paper del planter, que contraposen amb l'aposta del Madrid per grans fitxatges

La premsa internacional s'ha fet ressò aquest dilluns de la victòria blaugrana davant el Valladolid aquest diumenge, que ha reportat a l'equip de Pep Guardiola el seu vintè títol de Lliga amb un rècord de punts, un total de 99. El diari francès Le Figaró defineix el Barça com l'equip "més espectacular", guanyador de la Lliga "més disputada de la història", mentre que la premsa britànica aprecia la força del planter del club català. Des de Bèlgica, el diari La Libre lloa l'equip pel 20è títol de Lliga del Barça, "possiblement un dels més bonics". Fins i tots als EUA, on el futbol no desperta gaire passions, The New York Times dedica un breu al conjunt blaugrana.

"Només en podia quedar un". Així comença l'article publicat aquest dilluns pel rotatiu francès Le Figaro, que destaca l'"espectacularitat" del Barça a la Lliga i en lloa el rècord de punts aconseguits per l'equip de Pep Guardiola. D'altra banda, el diari Le Monde, dedica una fotogaleria al conjunt blaugrana i destaca la seva supremacia davant el Real Madrid.

Pel que fa a la premsa del Regne Unit, que obre aquest dilluns la secció d'esports amb la victòria de la selecció anglesa al WorldTwenty20 de criquet, alguns rotatius també dediquen atenció al club català.

El Telegraph és un dels mitjans que dedica més atenció al club blaugrana, de qui diu que ha aconseguit "set dels nou títols" als quals ha optat durant l'era de Pep Guardiola. El rotatiu britànic destaca que el Barça ha lluitat per la Lliga fins a l'última jornada contra un "ferotge" Reial Madrid.

La BBC publica al seu portal d'esports que les dues victòries contra el Reial Madrid han estat "clau per a l'èxit del Barça". En l'article, destaca que el club madrileny va gastar "esbojarradament" a l'inici de temporada i que ara l'entrenador Manuel Pellegrini podria ser destituït. La premsa britànica aprecia la força del planter del Barça, i la BBC escriu que "en l'actual Reial Madrid, només un dels jugadors, el porter Iker Casillas, va pujar del planter, i en canvi "el Barça que va guanyar al Madrid al Bernabéu el mes passat incloïa set joves del planter".

Des de Bèlgica, tot i estar ocupats amb la victòria del Genk, que aquest diumenge ha aconseguit una plaça per jugat a l'Europa League l'any que ve, les pàgines esportives també dediquen atenció al triomf del Barça. El diari La Libre subratlla que dels 38 partits de Lliga que ha jugat, l'equip de Pep Guardiola n'ha guanyat 31, n'ha empatat sis i només n'ha perdut un, unes "xifres impressionants". El rotatiu belga afirma que el Barça pot "mirar el futur amb serenitat i aspirara a fer història" perquè, tot i que no podrà obtenir els sis títols de la temporada anterior, "manté el talent".

La victòria blaugrana fins i tot ha arribat a l'altra banda de l'Atlàntic. Durant tot el diumenge els diaris digitals dels Estats Units van repetir el teletip d'Associated Press informant del títol blaugrana. Aquest dilluns, The New York Times encara l'ha aprofitat, però només n'ha deixat el primer paràgraf, en un breu molt breu publicat al suplement Sports Monday: "El Barcelona va retenir el títol de Lliga espanyol, aixafant el Valladolid, 4-0, en l'últim partit de la temporada, per guanyar el campionat per vintena vegada. Lionel Messi va marcar dues vegades pel Barcelona." El teletip d'AP continuava recordant que el Madrid s'havia quedat un altre cop sense Lliga tot i haver fet una inversió milionària en fitxatges.

El Barça de les sis copes, el Barça de Pep Guardiola, està en el setè cel, amb un altre títol més, una Lliga que el converteix en el millor campió de tots els temps i que prolonga la llegenda d’un equip inoblidable. El Camp Nou va viure ahir un altre d’aquells dies que queden per sempre en la memòria i que, amb el pas dels anys, tots els culers reviuran amb emoció; un record que s’alternarà amb els de Roma, i els de València, i els de Mònaco, i els d’Abu Dhabi, i... els del Bernabéu. Madrid, ai, Madrid, condemnat a viure en blanc, sense res a celebrar.
Com si volgués fer justícia, l’últim dia, la Lliga es va entregar ahir al Barça sense miraments, es va llançar als braços de qui millor l’ha tractat, de qui més l’ha mimat, de qui l’ha festejat amb més sentiment i també amb més respecte. L’equip va agafar l’embranzida final amb una golejada al Valladolid (4-0) i, en canvi, el Madrid va defallir a Màlaga, derrotat per endavant, esgotat després de passar-se tot l’any amb la llengua fora, empaitant un enemic inabastable. Va empatar i es va quedar a tres punts, incapaç de complir la seva paraula d’arribar als 98. El Barça sí que va complir el que havia promès, 99 punts; una cosa mai vista, un rècord més per sumar a la seva llarga llista.

UNA NOVA ERA / Una llista sense fi que avui és grandiosa, però que no és pas una illa enmig del desert. Una llista que es va iniciar fa 20 anys, amb l’arribada de Johan Cruyff, i que ara el seu millor deixeble, el jove que llavors li deia Déu –igual que feia tot el Dream team– ha convertit en obra d’art. Deu Lligues en 20 anys, una nova era que ha canviat el signe d’aquest club, instal·lat en l’èxit. I que aquí hauria de continuar. Ahir al vespre va ser un final per a molts, entre ells el president Joan Laporta, que es va asseure per última vegada a la llotja. Però Guardiola, que va començar el seu parlament donant-li les gràcies «per aquests set anys», sí que continua i ningú com ell per defensar aquest model, per damunt de qui sigui.
Amb ell, i amb el cor del planter bombant sang, hi haurà més nits com la d’ahir, amb el Camp Nou a les fosques, i els herois desfilant d’un en un. «Ens han atacat per tot arreu, però no han pogut amb nosaltres», va cridar el capità Puyol, en una clara referència a la intensa campanya llançada des de Madrid. «Com diu el presi, que n’aprenguin», va proclamar Xavi. «Ja la tornem a tenir aquí. Hi havia molta gent que no ho volia o que la molestava que la tinguéssim une altre cop, però mala sort», va dir Piqué. I què dir d’Iniesta, que gairebé no podia reprimir les llàgrimes.
D’un en un van anar desfilant davant del micròfon. I tots van parlar amb el cor, en una mostra més que allà dins, a part de futbol, hi ha molt sentiment. «Madridista qui no boti és, és...», cantava l’estadi. «Que quedi clar que jo això no ho he cantat, que després em peguen unes hòsties de por», va advertir en broma Piqué. A Madrid, de tota manera, tenen altres coses en què pensar i altres objectius als quals disparar. Per començar, Pellegrini, el blanc més fàcil. Allà no solen apuntar més amunt, com aquí.
La nit es va tancar a mitja llum i així es va obrir també al vestidor. Com a Roma, com a les grans cites i la d’ahir ho era. Guardiola va recórrer a un vídeo amb la imatges de tots els jugadors. Tots. I el va passar al vestidor, en una d’aquelles escenes que a més d’un li va posar la pell de gallina. El missatge estava molt clar. Tots havien lluitat per la Lliga i havia arribat l’hora de no deixar-la escapar. Però també era un missatge de reconeixement, de gratitud, de dir-los abans de jugar el que els està dient des de fa algunes setmanes, que són molt grans i que, abans que passés el que hagués de passar, ja tenien la seva admiració.

PEDRO, PRINCIPI I FI / Però no li van fallar. Com podien fallar-li a ell i als culers que esperaven el gran dia al Camp Nou, 98.083 fidels, en la millor entrada de la temporada. Això sí, van sortir tensos, travats per la responsabilitat o la pressió o el que sigui, que no és fàcil saber o imaginar el que se senten aquests moments. Total, que el Barça va estar rebentat. No tots, és clar. Puyol no. Amb la força que li dóna aquest braçalet, va salvar un gol als tres minuts i, amb això, va salvar d’un mal tràngol un estadi que va acabar corejant el seu nom. I el de Messi, Pitxitxi igualant els 34 gols de Ronaldo el 1997. I el de Pedro. Què en podem dir. Tot es queda petit per a un futbolista que ja és enorme.
Amb ell va començar aquest llarg camí i amb ell es va encarrilar el final. I, llavors, sí, llavors el Camp Nou va començar a deixar-se anar, a celebrar el que ja era seu, però sense arribar a corejar allò de «campions, campions», com si volguessin ser respectuosos amb la doctrina de Guardiola, el credo que els culers segueixen al peu de la lletra, la paraula que escolten des de fa dos anys i que mai els ha fallat. Sense un sol pecat, sense cap signe de debilitat, el Barça del Pep ha escrit la història més meravellosa mai viscuda. Una història que ahir a la nit va tenir un altre bell capítol. Una llegenda que continua.

El centrecampista recorda que té contracte amb l’Arsenal i que és «molt feliç a Londres»

Impregnat, potser, per la màgia del parc temàtic Port Aventura i el suport constant que li va suposar la companyia de la mascota Woody, Cesc Fàbregas es va atrevir ahir a confessar públicament un dels seus desitjos més íntims: «Si me’n vaig de l’Arsenal, el meu somni és tornar a jugar al Barça». La declaració d’intencions del capità de l’equip londinenc descarta el Reial Madrid, que l’estiu passat també va licitar amb força pel centrecampista català, i reforça les possibilitats que el club recuperi el jugador que va perdre el 2003, quan Cesc, amb 16 anys, era uns dels juvenils amb més projecció a Espanya.
Entre el Barça i Cesc l’acord està gairebé formalitzat. Ara falta pactar les condicions del traspàs amb l’Arsenal, que ja intueix que perdrà el seu capità. Arsène Wenger assumeix que no podrà retenir més temps el jugador i ha iniciat la recerca d’un substitut. Segons va revelar la premsa anglesa, podria ser un altre exblaugrana: Mikel Arteta, el capità de l’Everton. L’aposta més arriscada seria Ander Herrera, del Saragossa, un centrecampista d’estil similar al de Cesc,
El Barça i l’Arsenal poden haver establert ja una via de diàleg, conscient el club anglès de l’interès blaugrana per recuperar Cesc i de la voluntat del futbolista per reunir-se amb els seus antics companys de quinta com Gerard Piqué i Leo Messi. «És una tonteria parlar de fitxatges quan encara no hi ha res», va dir Cesc amb prudència.
«No tinc pressa per marxar de l’Arsenal. Allà m’han tractat amb un respecte espectacular i m’hi sento molt feliç», va explicar en la conferència de premsa que va oferir després de participar en un acte de promoció del parc temàtic de Vila-seca i Salou. Cesc s’ha instal·lat a Barcelona per recuperar-se de la lesió que va patir a l’eliminatòria de la Champions i poder disputar el Mundial de Sud-àfrica. «El que més em preocupa en aquests moments és recuperar-me i guanyar el Mundial amb Espanya», va assenyalar.

UNA ALTRA AVENTURA / El jugador se’n sortia davant les càmeres de televisió i els periodistes i no tant intentant somriure i saludar el públic en el recorregut que va fer amb motiu del 15è aniversari del parc temàtic. «Ja havia pujat altres vegades al Dragon Khan», va explicar per treure ferro al vertigen que provoca la muntanya russa i els 110 quilòmetres per hora a què arriba de velocitat punta.
«¡Cesc, vine al Barça!», li va cridar un aficionat mentre posava amb el picot Woody. De fons, com si es tractés d’una premonició, se sentia la cançó del parc que parla d’«una altra aventura». Les mostres d’afecte dels aficionats van reconfortar el centrecampista d’Arenys de Mar, «tenint en compte que hi va haver gent a qui no li va agardar» que se n’anés.
Per això, potser, Cesc també va deixar altres pistes que apunten que el seu futur torni a ser el Barça. «A tot jugador li agrada saber, abans de marxar de vacances, en quin equip jugarà la temporada que ve», va dir. Igual que David Villa, l’altre fitxatge que pretén el Barça. Cap dels dos desitja reviure la incertesa de l’estiu passat, quan tant el Madrid i el Barça, entre altres equips, pugnaven pels seus serveis.

FALTA DE RESPECTE / Després de deixar molt clar que té contracte en vigor amb l’Arsenal i que el seu somni és tornar a casa –«s’hauria de veure si el Barça em vol», va precisar–, Fàbregas va nedar i va guardar la roba. «Seria una falta de respecte per als jugadors del Barça, que s’estan jugant la Lliga i, a més, jo sóc jugador de l’Arsenal», va repetir. També es va mostrar «orgullós» del joc i dels èxits que està aconseguint el Barça. I d’alguna manera els va fer seus al recordar que va compartir vestidor amb jugadors com Piqué i Messi a les categories inferiors.

Cesc ya le ha hecho saber a su familia y amigos que ha llegado a un acuerdo con el club azulgrana

Firmará cuatro años con otro opcional y su deseo es rubricar su contrato antes del Mundial

Cesc Fàbregas tiene claro que el próximo año jugará en el Barça. Así se lo ha hecho saber a su entorno más directo, tanto familia como amigos de toda la vida de Arenys de Munt y de Mar.Fàbregas ha llegado a un acuerdo total con la entidad barcelonista de forma personal. El contrato, que no está firmado aún, será seguramente de cuatro años más uno opcional.

Falta lo más importante, el acuerdo de traspaso con el Arsenal, pero el club inglés ya sabe que el interés barcelonista es real y firme. Arsène Wenger ha hablado del tema con su jugador y sabe cómo piensa. Cara a la galería es una cosa, de puertas adentro otra. Wenger está agradecido a Cesc y viceversa. No quiere perjudicar al catalán en su carrera.

Cesc desea firmar con el Barça antes del Mundial. Su idea es concentrarse con Del Bosque ya como nuevo futbolista culé.

El Real Madrid está presionando seriamente para lograr el fichaje de Fàbregas en base a ofertas económicas superiores para el jugador y el club 'gunner' de lo que está dispuesto a pagar el FC Barcelona. Pero Cesc tiene claro que o juega en el Barça o sigue en el Arsenal. Eso sí, en un equipo 'gunner' reforzado, no como el actual.

Manchester City, Liverpool, Inter y Milan se han dirigido a su representante, pero Cesc nunca iría a otro equipo inglés para no hacer un feo al Arsenal.

Desde el principio dejó claro que quería firmar por el FC Barcelona, nunca por un determinado precandidato a la presidencia. Eso sí, el entorno del jugador ha recibido el 'placet' de un par de importantes precandidatos. Sólo Sandro Rosell está confirmado. El otro se supone que goza del apoyo de Joan Laporta, que es quien dirige las negociaciones, en las que Joan Oliver está entrando en los útimos tiempos y de las que tanto Txiki Begiristain como Pep Guardiola están informados al detalle.

Cesc Fàbregas ha querido que Pep Guardiola diera personalmente su placet al fichaje. Ha existido contacto entre el técnico y el jugador nacido en Vilassar de Mar. Para Cesc, era vital conocer la opinión de Guardiola antes de tomar una decisión. Entre el entrenador y el jugador hay una vía abierta directa de información constante a través de una tercera persona.

El centrocampista dejó claro desde el principio que quería salir del Arsenal por la puerta grande, que no iba a presionar ni a jugar sucio contra el que aún es su club. Tenía claro que debía existir un acuerdo Barça-Arsenal. Este acuerdo está cerca de concretarse por una cantidad que podría rondar los 40 millones, aunque Touré podría abaratar la operación

El club suspendrà la tradicional rua perquè els jugadors marxen immediatament de vacances. Malgrat que no es vol revelar cap detall, hi ha programats diversos actes per després del partit

Des del moment que l'equip de Pep Guardiola va obtenir dissabte passat els tres punts al Sánchez Pizjuán, la directiva blaugrana va començar a planejar com seria el tercer temps del partit contra el Valladolid.

Dit d'una altra manera, la manera com l'equip (sempre que guanyi revalidarà el títol de lliga) celebrarà la lliga amb els seus aficionats. Malgrat que el club treballa amb la màxima discreció i, com és lògic, no vol revelar-ne cap detall, aquest diari ha pogut saber que ho té tot a punt per viure una nit màgica al Camp Nou.

De fet, la festa es farà de manera íntegra a l'estadi barcelonista. Hi ha preparats focs artificials i també està previst –sempre que es guanyi el conjunt de Clemente– que els jugadors i el cos tècnic es dirigeixin al públic des del mateix estadi. Hi ha altres sorpreses preparades que el club prefereix no revelar.

La rua, suspesa
El que està del tot confirmat és –a diferència de les anteriors lligues– que no hi haurà rua dels campions. La tradicional desfilada pels carrers de Barcelona ha estat suspesa, perquè la gran part de jugadors començarà les seves vacances tot just acabar el partit.

De fet, la setmana vinent serà l'única que tindran de vacances els mundialistes blaugrana. La gran majoria de les seleccions participants en la copa del món començaran a concentrar els seus jugadors a partir del 24 de maig, una circumstància que origina que molts aprofitin al màxim els seus dies de descans.

De fet, molts jugadors blaugrana tenen programats viatges pel mateix dilluns per poder gaudir d'un petit descans abans de tornar a concentrar-se amb vista al mundial.

L'empresari es presenta en societat com a precandidat del Barça i diu que el seu equip directiu comptarà amb 19 membres

L'empresari Sandro Rosell s'ha presentat aquesta nit en societat com a precandidat a la presidència del FC Barcelona, en un acte multitudinari a la seva nova seu electoral, envoltat dels que seran els seus directius en el cas que guanyi les eleccions del 13 de juny. En un escenari ple de símbols barcelonistes i amb l'eslògan de campanya Tots som el Barça, la presentació oficial de Rosell en la campanya electoral ha deixat petita la sala.

"Vull enviar un missatge d'il·lusió i ànim. Podem fer el Barça triomfal, el millor equip del món. No us fallarem", ha sentenciat un emocionat Rosell en un espai on s'ha reunit un miler de persones, 750 en els 1.500 metres quadrats del local i unes 300 al carrer.

Rosell, soci número 12.556, ha argumentat que no ha donat el pas formal de convertir-se en precandidat fins a aquesta nit "per respecte a l'equip i per no interferir en la feina de Pep Guardiola", i també per "respecte als estatuts del club, ja que les eleccions es van convocar ahir".

"Ara és quan toca entrar en campanya, i no abans", ha subratllat Rosell, que ha lamentat que el Barça no jugui la final de la Lliga de Campions d'aquest any al Santiago Bernabéu, i s'ha aventurat a assegurar que el conjunt català "jugarà la de l'any que ve a Wembley (Londres)".

Canvi d'estil
Rosell ha reclamat que en el Barcelona cal canviar l'estil amb el qual es representa l'entitat i que vol donar un gir de 180 graus al mètode de l'actual president de l'entitat, Joan Laporta, molt criticat per part del barcelonisme.

El precandidat, amb tot, també ha aplaudit accions de l'actual junta, com l'aposta pel planter, la unió amb Unicef i el combat contra els seguidors violents, Boixos Nois.

Sandro Rosell ha dit que li fa il·lusió ser president del Barça perquè des de jove va voler aconseguir aquest objectiu. "Estimo el Barça i a Catalunya. Tinc la complicitat de la meva família, encara que sé que veuré menys les meves filles. Vull obrir una nova etapa, serena i ambiciosa, per fer del Barça un referent mundial".

Finalment, ha assegurat que lluitarà perquè els horaris dels partits de futbol del Barça s'acomodin al soci, que no vendrà mai patrimoni i ha recordat que ell va ser l'artífex dels fitxatges de Ronaldinho, Deco, Eto'o i Pedro, entre d'altres.

El Madrid viu un ambient enrarit per les pressions de Mourinho i el malestar d’Higuaín

L’últim acte de la Lliga més disputada de la història ja té dia i hora. El Barça està citat diumenge a les set del vespre al Camp Nou davant el Valladolid per donar l’últim cop de puny sobre la taula i emportar-se un títol que avui ja té molt color blaugrana. El Madrid, a la mateixa hora, començarà a resar a Màlaga perquè el Valladolid de Javier Clemente els doni un cop de mà miraculós en una última jornada partida: el títol i els descensos es dirimiran diumenge; els llocs de Champions i de l’Europa League, dissabte.
Mentre el Madrid comença a invocar tots els fantasmes de Tenerife perquè ara propiciïn l’efecte contrari, el Barça inicia avui els entrenaments després de dos dies de festa un cop superat un cap de setmana ple d’emocions fortes: la victòria a Sevilla i el triomf a París de l’equip de bàsquet que cinc dels blaugranes (Xavi, Puyol, Piqué, Bojan i Busquets) van veure en directe. Des d’avui la plantilla començarà a preparar el partit contra el Valladolid, tota una setmana per ultimar la posada a punt de la cita més transcendental de la temporada, cosa que no succeïa des de fa dos mesos per la disputa de la Lliga de Campions i per les jornades intersetmanals de Lliga.

INIESTA, GAIREBÉ A PUNT / Guardiola, que ja va dir dissabte que s’encarregaria de recordar als jugadors que el títol encara no està guanyat, no podrà comptar amb Xavi, sancionat, ni amb Maxwell, lesionat, de manera que no es descarta que Iniesta, que aquesta setmana fa un mes que es va lesionar, pugui jugar encara que no des del principi. L’absència de Xavi deixa l’equip sense el seu arquitecte i el recanvi natural del de Terrassa no és un altre que el centrecampista de Fuentealbilla.
L’ambient a Madrid no té res a veure amb el de Barcelona. Els blancs afronten la setmana decisiva enmig d’un ambient crispat i amb qüestions per resoldre. A l’espera d’un miracle que els doni el títol, el club sembla que ha entrat en una dinàmica més pròxima a la desbandada. És com si es pretengués accelerar qüestions que no estan clares abans que s’acabi el curs.

MOURINHO TÉ PRESSA / A la banqueta, Mourinho s’ha proposat dirigir l’equip i vol segellar el seu compromís de manera immediata. Per descomptat que el club no farà cap pas abans que s’acabi el campionat. Almenys, aquesta és la intenció dels dirigents blancs. Això sí, la insistència del tècnic de l’Inter pot donar fruits, principalment si no s’aconsegueix el títol de Lliga.
El desballestament de la plantilla pot afectar jugadors com ara Higuaín, que pot acabar a Anglaterra si no hi ha una oferta per ampliar el seu contracte per part del Madrid. Malgrat el seu gran rendiment (ha marcat 27 gols a la Lliga), el davanter argentí continua esperant una decisió per part del club.

COMPARACIÓ ODIOSA / El Pipita acaba el seu contracte el 2013 i percep una fitxa d’1,5 milions nets, una xifra molt lluny dels més de sis que cobra Karim Benzema, el golejador francès que va arribar com a gran estrella i que ha fet vuit gols a la Lliga.
El Madrid va oferir a Higuaín 3,5 milions i el jugador s’hi va negar. El davanter va arribar al club blanc en el mercat d’hivern del 2007 i va costar 13,5 milions d’euros.

Des del 14 de març fins al dissabte 8 de maig han transcorregut 56 dies. En menys de dos mesos, el Barça ha disputat 17 partits, dos per setmana. L’apoteòsic calendari va començar contra el València, va passar pel clàssic contra el Madrid al Bernabéu, els quatre enfrontaments de la Champions davant de l’Arsenal i l’Inter de Milà i va acabar al camp del Sevilla, entre altres rivals. Un estrès inaguantable que Pep Guardiola va voler donar per finalitzat en la primera setmana que no hi ha un partit en dimarts o dimecres. El tècnic va concedir dos dies de festa a la plantilla en l’última treva abans de la batalla definitiva.
Disset partits amb 14 victòries, dos empats (a Londres, 2-2 i a Cornellà, 0-0) i una única derrota davant l’Inter –l’única també per dos gols de diferència de l’era Guardiola– que va costar l’accés a la final de la Champions conformen un balanç realment espectacular. A Sevilla va igualar el seu rècord de 13 victòries fora de casa.

CINC NOIS DEL PLANTER A PARÍS / El Barça és a les portes de conquistar el quart títol de la temporada (va col·locar en el sac les dues Supercopes i el Mundial de Clubs en la primera meitat de la temporada) i el tècnic vol els seus homes frescos de cames i de cap. Els va acomiadar fins dimarts per preparar el partit contra el Valladolid que encara no té data definitiva, tot i que ahir s’especulava que els partits del Barça i el Madrid i els vinculats al descens es disputarien diumenge. La Lliga de Futbol Professional anunciarà avui oficialment els horaris de l’última jornada.
Però alguns dels jugadors no van aprofitar el primer dia de festa per descansar. Gerard Piqué i Pedro, per exemple, van anar al Circuit de Catalunya. Piqué, Bojan, Busquets, Puyol i Xavi es van animar a la tarda a viatjar a París, amb permís del tècnic, per donar suport a l’equip de bàsquet en la final four. Assidus al Palau, no van deixar perdre l’ocasió per recolzar els seus col·legues en la cita més important de la campanya abans dels play-off de la Lliga ACB.

CAUTELA FINS AL FINAL / «Encara no som campions» va ser el missatge que va repetir Guardiola als seus homes abans de deixar-los lliures. La cautela és una de les virtuts que el tècnic exigeix preservar fins al final. Malgrat que el Valladolid té un peu a Segona. Malgrat que els seus propis jugadors estan convençuts de la victòria. No per la seva superioritat, que es tradueix en els 60 punts de diferència que separa els blaugranes dels blanc-i-violetes. «Aquest equip sempre està a l’altura», va assegurar Dani Alves, al marxar de Sevilla, en la penúltima demostració de la confiança que mereix aquest Barça.

El president del Sevilla afirma que el seu equip es juga més que el Barça en el duel de demà

Sempre que el Sevilla es troba en una setmana clau apareix el seu president per acaparar tot el protagonisme. Així és José María del Nido, un dels dirigents més loquaços i polèmics del futbol espanyol. Ahir no va faltar a la cita i va començar a escalfar el decisiu duel de demà al Sánchez Pizjuán. «Tant se me’n dóna qui guanyi la Lliga. És veritat que el Barcelona s’hi juga molt, però nos-altres ens hi juguem més. El Barça té moltes Lligues i nosaltres poques participacions en la màxima categoria del futbol europeu», va dir.
L’equip de Pep Guardiola afrontarà la prova més difícil per mantenir el liderat contra un rival que necessita guanyar per seguir a la Champions, amb la dosi de prestigi i diners que suposa. «Tenim els cinc sentits posats en el partit. S’ha de guanyar com sigui. Si el Barcelona surt al 100%, nosaltres hem de jugar al 150%».

AMBIENT D’EUFÒRIA / Del Nido creu que el Mallorca, rival dels andalusos per aconseguir la quarta plaça, aconseguirà els sis punts que queden en joc i, per tant, el Sevilla no pot fallar. A l’equip balear li queda jugar davant el Deportivo i l’Espanyol, dos clubs que no s’hi juguen res (els periquitos estaran salvats en l’última jornada), mentre que els andalusos visitaran l’Almeria en l’últim duel. La idea és arribar a l’episodi final davant dels illencs. «Si juguem com a Santander tindrem les nostres possibilitats. A Barcelona saben que ja els vam fer fora de la Copa, però són el millor equip del món», va dir el dirigent.
L’advocat exemplifica més bé que ningú el moment d’eufòria que torna a viure el sevillisme. Després de la destitució de Manolo Jiménez, els aficionats andalusos havien caigut en el desànim, però la recuperació de molts lesionats i la millora en el joc han tornat les bones sensacions.
Encara que el Sevilla té al cap la final de Copa del pròxim 19 de maig al Camp Nou davant l’Atlètic, el president prefereix centrar-se en el final de la Lliga. La diferència entre jugar la Champions o la Lliga Europa és brutal i, per aquest motiu, el quadro d’Antonio Álvarez només pensa en el xoc davant els blaugranes. Segons Del Nido, no es tracta d’ajudar el Madrid sinó de fer que el Sevilla estigui entre els grans del futbol europeu. «Si el meu club pogués guanyar la Lliga m’interessaria aquesta qüestió, però no és el cas. Així que tant me fa qui acabi emportant-se el títol».

LUIS FABIANO MILLORA / Una de les bones notícies per a la plantilla sevillista és la recuperació del brasiler Luis Fabiano. El davanter, que arrossega un esquinç lleu al turmell, ja es va entrenar ahir amb els seus companys i és molt probable que pugui jugar demà. Si està bé, compartirà l’atac amb Kanouté, i això farà que Negredo sigui suplent. El bon moment de forma de Capel i la motivació de Navas són altres cartes dels andalusos, que tenen el seu punt feble en una defensa feble.
El tècnic sevillista, en canvi, no podrà comptar amb l’interior Perotti, que va recaure de la seva lesió davant l’Atlètic de Madrid i només podrà arribar a temps per a la final de Copa. Fernando Navarro tampoc jugarà davant els blaugranes. El carril esquerre l’ocuparà Adriano, que destaca més per la seva vocació ofensiva.

L'argentí ja supera Romário i Etoo, davanters purs, per acostar-se ara al ‘marcià’ Ronaldo

No té el regat de Romário, el que li va permetre, com va explicar un dia Cruyff, regatejar dos defenses en una rajola. ¿O sí que el té? No té la rebel·lia d’Etoo, un lleó indomable que assetjava el gol com a forma primitiva de subsistència. ¿O, potser, sí? No és la força de la naturalesa tancada en un cos, com el Ronaldo del 1997, el més semblant a un marcià vestit de futbolista. ¿O sí que ho és? Tampoc sembla tenir l’astúcia d’un il·lustre palentí, Mariano Martín, que va sacsejar el barcelonisme a principis dels 40 i a qui el gol li sortia fins i tot per les orelles. ¿O sí? En realitat, Leo Messi és la síntesi perfecta de tots ells.
Corre com Etoo quan s’ensuma el gol, només cal recordar el temps afegit davant el Tenerife quan es va marcar, com va dir Guardiola, «un esprint de 15 metres». Corre com Etoo, però remata com Romário. Suau, delicat i amb precisió, sense que li importi quina és la seva cama bona. És esquerrà, però els dos gols al Tenerife, amb què en va sumar 31 a la Lliga, els va firmar amb la dreta. Corre com Etoo quan entreveu el gol, remata com Romário quan el camp s’acaba a l’àrea petita i galopa com si fos Ronaldo, a qui Valdano va definir com «una manada de bisons» quan arrencava amb la pilota.
Tots ells, davanters de raça, tipus insaciables, ambiciosos i, sobretot, voraços han quedat fusionats en la tímida figura de Messi, que ha aconseguit l’excel·lència golejadora amb l’entrada de Guardiola al vestidor del Camp Nou. «Tu, Leo, has de jugar a prop de l’àrea». Dit i fet. A prop de l’àrea, la timidesa ofensiva de l’estrella –14 gols en 26 jornades de la temporada 2006-2007 era el seu millor registre– ha desaparegut i s’ha instal·lat al cim amb dos cursos celestials. Messi, per tant, ha batut Messi.
La seva metamorfosi ha estat tan profunda que ha capgirat radicalment el seu futbol, que ja era màgic. Quan més a prop, més mal fa i menys espai queda perquè el defensa el pugui desactivar. Quan més a prop està, menys necessari resulta el seu gol maradonià, i més recursos té. En dos anys, ha deixat d’arrencar en diagonal des de la banda dreta per anar al centre de l’atac, allà on ja feia trapelleries quan era una pulga que sorprenia a La Masia.

9 ASSISTÈNCIES DE GOL / La Pulga, amb 22 anys, ha entrat en una nova dimensió. Suma 31 gols, ha superat Romário i Etoo, s’ha acostat més que ningú a Ronaldo, i a més a més, és generós. Messi ha donat nou assistències de gol i el seu catàleg de recursos s’està tornant infinit. Marca de totes les maneres possibles. Amb l’esquerra, la seva cama bona, ha firmat 21 gols, amb la dreta n’ha aconseguit 7 i 3 cops de cap han acabat al fons de la xarxa. Només 5 d’aquestes 31 dianes són en jugada individual i 23 procedeixen de jugada col·lectiva, associant-se sobretot amb Xavi, i en 13 ho ha fet al primer toc.
A penes un penal ha necessitat per augmentar aquesta xifra de llegenda. Només Ronaldo, el bisó Ronaldo, es manté davant el vendaval Messi. Un vendaval que ho ha arrasat tot, també a Europa, on una Bota, recoberta d’or, com tot el que toca, l’espera per acompanyar la Pilota d’Or que va besar fa pocs mesos. Quan juga Messi, hi ha alguna cosa en ell que evoca Martín, Romário, Etoo i Ronaldo. Però de Messi només n’hi ha un. La pulga s’ha tornat atòmica.

Nit d'ensurts i tranquil·litat final després d'un partit més complicat del que s'esperava. El Barça obté tres punts vitals gràcies a l'encert de Bojan i Leo Messi. Ja és l'equip que més punts ha sumat en la història de la lliga, amb 20 o 22 equips. Si el Madrid no guanya a Mallorca, el Barça podrà aconseguir el títol dissabte

Res no serà fàcil en aquest final de lliga. Encara que la història obri la porta al Barça com el conjunt que més punts ha sumat mai en una temporada, amb 20 o 22 equips, la realitat és que aquest any això no és suficient. Ahir en va ser una mostra. Només al final es van notar els 55 punts que separaven un equip de l'altre. Hi va haver suspens i alleujament final. Així de dura serà la travessia fins al títol. Avui, des del sofà, el barcelonisme mirarà amb una certa calma el partit a Mallorca. L'equip ja pensa en Sevilla.

El partit torna a validar Bojan i relega Ibra, voluntariós però d'escassa incidència. Va fer algunes coses. De sobte, la presència d'Ibra en la disciplina blaugrana va cobrar algun sentit. El suec va ser part activa del gol de Messi. A primera vista, de fet, va semblar que el davanter s'adonava que també pot pivotar les centrades d'Alves. En la repetició televisiva, però, queda clar que el seu cop de cap buscava com a destí la xarxa, però es va desviar en un defensa i va permetre a Leo marcar la diferència.

Com si fos la continuació del partit del Madrigal, el Barça va obrir la llauna calcant la jugada del darrer gol a Vila-real. El cap aixecat de Xavi per a l'assistència a Alves i la definició a l'àrea. El gol coronava un correcte primer quart d'hora de l'equip de Guardiola, que va liquidar el debat de la davantera col·locant Ibra i Bojan en l'onze. El Barça no havia generat tantes ocasions com s'espera amb una possessió de pilota tan impressionant. Li costava trobar la passada final. El Tenerife l'esperava amb dues línies de quatre homes molt disciplinats. Es refugiava en Aragoneses. A excepció d'una aparició d'Alfaro a la zona de definició, no va inquietar Valdés.

Equip acostumat al toc i el joc obert, el Tenerife arribava amb l'aigua al coll en la classificació i es va afegir a l'efecte de Mourinho. Té més dret que l'Inter a refugiar-se a la seva àrea: per pressupost, està a anys llum del seu rival d'ahir. Sol passar en el futbol que el guanyador fa escola. El gol va recordar als canaris que renunciar a l'atac els abandonava a l'atzar. Aragoneses va fallar en el gol, perquè va cobrir malament el primer pal i Messi no va perdonar.

Llavors, el Tenerife va reescriure el guió. Va fer el que últimament més benefici dóna al Camp Nou: pressionar ben a dalt. El partit tenia poques ocasions. Després del gol, el Barça havia arribat bàsicament pels trencaments dels laterals. Maxwell va arribar fins al fons i en bona posició va fallar en la centrada. Ibra estava tot sol esperant la pilota. El Tenerife havia provat de pressionar els defenses. Piqué patia amb Kome, el ràpid i desacomplexat davanter camerunès. El català va fallar en un control i Kome va estar a punt d'aprofitar-ho. Ho va corregir el mateix Piqué en la jugada en què va sentir les primeres molèsties a la cama dreta. El partit semblava controlat. La pressió rival no era col·lectiva: era cosa dels davanters, però va ser suficient per una errada greu en la sortida de la pilota entre Puyol i Touré. Kome la va caçar i Román va fer l'empat.

Guardiola no va esperar esdeveniments. Havia començat el partit amb heterodòxia (4-3-3) i va enviar l'equip a la segona part amb la mateixa idea amb què va afrontar el duel contra l'Inter. Touré de central, al lloc del lesionat Piqué i Pedro per agitar l'atac. Quatre davanters i Xavi rere d'ells. Guardiola va transmetre ansietat als seus homes amb el canvi. L'equip va trigar a acomodar-se al camp. Es precipitava en la passada final i xocava contra un rival un altre cop refugiat al balcó de la seva àrea. El partit era més que mai cosa de Xavi, un cirurgià per perforar el doble mur defensiu. Semblava impossible. Llavors va entrar en escena un d'aquells esperits rebels que té l'equip: Alves. El lateral va crear tot solet la jugada del segon gol. Va trencar la primera línia de pressió del rival i va assistir Bojan, que va sentenciar fredament. De seguida, Guardiola va recobrar la naturalesa de l'equip enviant Busquets al camp per Ibra. L'afició va acomiadar amb aplaudiments el suec, laboriós però lluny del que s'espera d'ell. Sense ell, va tornar a passar el que abona les teories de convivència a l'atac. Messi i Pedro no van trigar a associar-se per construir el tercer gol. El de l'alleujament. Una carrera vertiginosa de l'argentí i la definició del canari, sempre fresc, atent i famèlic de gol. En aquest tram final, a més, el canari sembla que vagi amb una marxa més que els companys, potser perquè les rotacions l'han involucrat més que a d'altres. Va fer una segona part magnífica, marcant la diferència amb el gol i, especialment, salvant l'equip d'un atac segur en una jugada en què es quedava sol l'ariet rival i Pedro, després d'una carrera frenètica, va enviar a córner.

El Barça està cansat. Ha arribat al final del curs molt just de força. El mou l'ambició, però se li nota que té una certa falta de frescor, que impedeix la subtilesa. La prova d'això és que just després del gol de Pedro, el Tenerife hauria pogut marcar. Una gran centrada de Mikel Alonso va agafar desprevinguda la defensa i va es va convertir en el gol de Nino. Era fora de joc, cosa que no invalida l'exemple de falta d'intensitat. Passat l'ensurt, els de Guardiola van aconseguir el control definitiu del partit en l'últim quart d'hora. Messi i Alves, el gran duet de la banda dreta, va tenir temps fins i tot per posar-li la cirera. S'entenen sense mirar-se. L'argentí va començar a córrer en veure que el lateral rebria la pilota. Alves el va assistir amb precisió i Leo va arrodonir la golejada. Com si fos fàcil. No ho va ser. No ho seran els dos últims partits.

Fitxa del partit
4. Barcelona: Valdés; Alves, Piqué (Pedro, min.46), Puyol, Maxwell; Touré Yaya, Xavi, Keita; Messi, Ibrahimovic (Busquets, min. 65) i Bojan (Henry, min.81).
1. Tenerife: Aragoneses; Luna, Culebras, Pablo Sicilia, Héctor; Mikel Alonso; Román Martínez (Omar, min.73), Manolo Martínez, Juanlu, Alfaro (Ángel min.85); i Kome (Nino, min.61)
Gols: 1-0, min.17: Messi. 1-1, min.39: Román. 2-1, min.63: Bojan. 3-1, min.77: Pedro. 4-1, min.90+: Messi.
Àrbitre: Delgado Ferreiro, del Comitè Basc. Ha mostrat cartolina groga a Pablo Sicilia (min.25), Alfaro (min.67) i Héctor (min.72).
Camp: Camp Nou (57.401 espectadors).

El migcampista català admet que l'equip està trist, però que tenen molta il·lusió per la lliga. Lamenta l'eliminació d'Europa per l'afició, que els va donar molt suport. Veu positiu el canvi de mentalitat dels culers, que ara són guanyadors

La decepció ha estat gran. Molt gran. I no només perquè s'ha escapat la possibilitat de jugar la segona final de la lliga de campions consecutiva, sinó perquè, a més, la seu escollida era el Santiago Bernabéu, l'estadi de l'etern rival.

Però el temps de dol no està permès al Barça de Guardiola, que demà sí que té una final en la lliga al camp del Vila-real, un equip que sembla que ha recuperat la forma amb el canvi d'entrenador. "Queden quatre finals i les hem de guanyar totes quatre si volem ser campions. Ens hem de refer d'aquest cop i continuar perquè tenim molta il·lusió en aquesta lliga", va afirmar Xavi, que creu que els madridistes pensen que és en aquesta jornada quan poden ensopegar.

El migcampista no creu que l'eliminació contra l'Inter de Milà els passi factura en la lliga ni que s'ensorrin perquè, segons va explicar, han d'afrontar el tram final amb "optimisme" i amb el mateix "caràcter guanyador", ja que poden completar una temporada "fantàstica" si s'enduen el que seria el quart títol de l'exercici després de les dues supercopes i el mundial de clubs.

Intentant treure la cara positiva a l'eliminació, Xavi es va felicitar per la gran comunió que hi va haver entre l'afició i l'equip i per haver aconseguit capgirar de dalt a baix l'idiosincràsia pessimista del seguidor blaugrana. "Ens sentim orgullosos d'aquesta afició i d'haver contribuït a aquest canvi de mentalitat".

Abans, al club hi regnava el pessimisme i la cultura del "ai, ai", i ara la gent està convençuda de guanyar i remuntar. Precisament, per l'actitud que van mostrar els seguidors i per tot el suport que van tenir en els dies previs, el cop encara els fa més mal. "Estem encara més dolguts perquè l'afició ho va donar tot i més, i a nosaltres ens va faltar un gol", va dir, que se sent "dolgut" per no haver pogut oferir la final als seguidors.

Repassant l'eliminatòria contra l'Inter, Xavi va reconèixer que l'"ansietat i la tensió" que va envoltar el duel els va afectar negativament però considera que la clau de la derrota s'ha d'anar a buscar en el partit d'anada jugat a Itàlia. "Vam fallar, no vam estar fins ni vam fer el nostre futbol".

La victòria de l'estil conservador del conjunt de Mourinho per sobre del preciosista i basat en la possessió del Barça no fa canviar gens ni mica la percepció de Xavi, que valora molt més la proposta blaugrana. "És el seu futbol, la seva manera de jugar, penjats del travesser. Tot és respectable, però a nosaltres no ens agrada jugar així", va assenyalar el migcampista, que també va lamentar les "simulacions i estratagemes" dels italians. Xavi, que serà neutral en la final del 22 de maig, tampoc va voler continuar polemitzant amb Mourinho pel seu incident amb Valdés en finalitzar el partit. "És així, què hi farem".

És dubte per al partit contra el Vila-real, però ell confia ser-hi
Les males notícies mai no vénen soles i a l'eliminació de la lliga de Campions s'hi va sumar la lesió de Xavi Hernández, que en aquests moments és dubte per al partit de demà contra el Vila-real.

El migcampista no va poder participar en l'entrenament, i al costat del doctor Medina va marxar a un centre mèdic per sotmetre's a unes proves que van confirmar que té una petita lesió al soli de la cama esquerra i que la seva disponibilitat per al duel contra el Vila-real dependria de la seva evolució.

Xavi va admetre que tenia molèsties des de feia "tres o quatre dies", però també va deixar molt clar que farà tots els possibles per jugar al Madrigal: "Ens hi juguem molt", ja que l'equip no pot fallar si vol continuar mantenint el lideratge en la lliga.

El Barça no va poder remuntar i no estarà en la final del Bernabéu. Els blaugrana no van saber superar el plantejament ultradefensiu de Mourinho. Piqué va marcar a set minuts del final, però no hi va haver temps per a més. El Camp Nou va viure un ambient grandiós i ara cal assegurar la Lliga

No va poder ser. El Barça no estarà en la somiada final del Santiago Bernabéu. Ni l'espectacular ambient que ahir l'afició blaugrana va crear al Camp Nou ni la pell que es van deixar els jugadors al terreny de joc van ser suficients per remuntar el 3-1 de l'anada. El Barça no va poder superar el plantejament ultradefensiu de José Mourinho, tècnic guanyador però que no entrenarà mai el Barça si no canvia la seva manera de veure el futbol. Perquè plantejaments com el seu no tenen cabuda en la manera d'entendre el futbol que té el Barcelona. El gol de Gerard Piqué va arribar massa tard i, tot i que l'afició va collar i va creure en la remuntada, en els últims minuts no es va poder marcar el segon, el que hauria portat el Barça a la final de Madrid, allà on el campió no podrà revalidar la seva corona el 22 de maig.

Com s'esperava, els dos tècnics van dissenyar un partit marcat per les seves maneres d'entendre el futbol i també pel resultat de l'anada. Guardiola intentava sorprendre Mourinho col·locant Gabi Milito com a lateral esquerre i incrustant Touré Yaya al centre de la defensa perquè el Barça tingués més sortida de pilota des del darrere. El portuguès va fer un canvi en el seu onze minuts abans de començar el partit, fent un pas enrere i traient de l'alineació Pandev, que cedia el seu lloc a Chivu. La consigna de Guardiola havia estat clara. El Barça havia de ser el Barça. Calia atacar però sense perdre el cap. Amb paciència. Hi havia temps per aconseguir els dos gols que feien falta. La consigna de Mourinho també havia estat clara. Si el Barça volia jugar, volia ritme, l'Inter havia d'impedir-ho com fos. Tot el temps que la pilota no estigués rodant, afavoria els italians. Les línies havien d'estar molt juntes, fer falta a la mínima oportunitat, provocar-ne quan tinguessin la pilota i perdre tot el temps que l'àrbitre els deixés. El plantejament del portuguès encara es va fer més evident quan Thiago Motta va ser expulsat en el minut 27 de la primera part després de veure la primera targeta groga en el 9 i de donar un cop amb la mà a la cara de Sergio Busquets quan s'estava a punt d'arribar al minut 30. Amb deu jugadors, l'Inter encara va recular més i Diego Milito i Samuel Eto'o eren dos defenses més; es dibuixava un partit com aquell que Mourinho ja va perdre contra Rijkaard fa uns anys. Aquella vegada, amb el Chelsea, el portuguès guanyava per la mínima al Camp Nou i quan Drogba va ser expulsat, els anglesos es van tancar a la seva àrea convertint els minuts que quedaven en un partit d'handbol que l'entrada de Maxi López va convertir en un de futbol i va propiciar que els blaugrana capgiressin el resultat. El plantejament li va sortir bé, a Mourinho, ja que el Barça no va ser capaç de marcar en la primera part.

Els blaugrana van moure la pilota d'un costat a l'altre de l'àrea italiana, però van trobar poquíssims espais per superar la teranyina dissenyada per Mourinho, que va renunciar del tot a tenir la pilota. Ibra estava massa estàtic entre els centrals de l'Inter i Messi, molt ben vigilat per Chivu i Cambiasso, entrava poc en joc. Tot i així, un xut seu des de la frontal de l'àrea en el minut 32 desviat a córner per Julio César va ser la millor oportunitat dels blaugrana en la primera meitat. Perquè el Barça va tenir el control, però no va crear el perill necessari per poder inaugurar el marcador i fer esclatar la graderia del Camp Nou, que en cap moment va deixar sol el seu equip.

Després del descans, i veient que l'Inter estava disposat a no passar del mig del camp, Guardiola va treure Gabi Milito per donar entrada a Maxwell i buscar més profunditat a la banda esquerra. Tot, però, va continuar igual. Els jugadors del Barça persistien, però no trobaven espais. Els de l'Inter, aculats, es feien un fart de treballar, de córrer, però sempre sense perdre la posició i la concentració. Júlio César i Lúcio es van erigir en protagonistes perdent tot el temps del món, i des de la banqueta del Barcelona s'intentava canviar el partit en el minut 17. Bojan entrava al camp per un Ibrahimovic que havia passat desapercebut durant tot el partit i que hauria estat xiulat si no arriba a ser perquè el públic ahir només estava per empènyer els seus homes cap a la final. Jeffren entrava per Sergio Busquets perquè no es necessitaven tants homes en la construcció i sí fer més ample el camp. Ell ho havia de fer per l'esquerra i Pedro per la dreta. Però no hi havia manera de tirar a terra el mur dels italians, així que quan faltaven poc més de deu minuts per al final, Piqué, que ahir va tornar a demostrar el que sent per aquests colors, es va situar com a referent a l'interior de l'àrea italiana. Bojan hauria pogut marcar en el minut 36, però el seu cop de cap va marxar fora per poc. Dos minuts després, Piqué donava esperances a tot el barcelonisme fent un gol de crack.

Des d'aquell minut i fins al final, els fonaments del Camp Nou van tremolar amb l'empenta que els jugadors rebien des de la graderia cada vegada que intentaven atacar la porteria de Júlio César. Messi la demanava, però no trobava espais, i els de Mourinho es defensaven a meravella. Només Bojan va trencar la defensa interista quan el partit moria per batre Júlio César, però la jugada va ser anul·lada per unes mans prèvies de Touré Yaya. No hi va haver temps per a més. La remuntada no va ser possible i la final del Santiago Bernabéu no serà blaugrana. Ara cal aixecar-se ràpidament i assegurar el títol de lliga. Queden quatre finals, cal oblidar la lliga de campions i centrar-se en el partit contra el Vila-real.


Fitxa del partit
1 - FC Barcelona: Valdés; Alves, Piqué, Touré, G. Milito (Maxwell, m.46); Xavi, Busquets (Jeffren, m.63), Keita, Messi, Ibrahimovic (Bojan, m.63) i Pedro.
0 - Inter: Julio César; Maicon, Lucio, Samuel, Zanetti; Cambiasso, Motta; Chivu, Sneijder (Muntari, m.66), Eto'o (Mariga, m.86); i D.Milito (Córdoba, m.81).
Àrbitre: Frank de Bleeckere (Bèlgica). Ha expulsat Motta per doble groga, i ha amonestat Pedro, Julio César, Chivu, Lucio i Muntari.
Gol: 1-0, m. 84: Piqué.
Camp: Camp Nou (96.214 espectadors).

S’hi deixaran la pell i el que calgui. En l’últim pas del camí de Santiago, el Barça de Pep Guardiola s’enfronta al repte de defensar la corona que llueix amb honor des de Roma, en una d’aquelles nits que deixaran empremta i que, molt abans que la pilota rodi, s’ha començat a jugar al cap i el cor de tots els culers. Obligat a remuntar un
3-1 davant de l’Inter del desafiador Mourinho, el campió no estarà sol. Jugarà més acompanyat que mai, en un Camp Nou preparat per tornar als seus una part de les moltes coses que li han donat i portar-los en braços a Madrid.
Barcelona bull i, amb ella, tots els racons que ha conquistat aquest equip, que són molts, i que avui es vestiran amb els colors blaugrana. I tot en un ambient de confiança inusual en la cultura culer, un signe més de la revolució que ha obrat aquest Barça. Privilegi, honor i felicitat. Pep Guardiola va pronunciar ahir tres paraules que semblen inadequades davant la transcendència de la jornada per restar dramatisme a la cita amb l’Inter. «No deixa de ser un partit de futbol», va subratllar l’entrenador, com si considerés excessiva la càrrega ambiental que se li ha donat al duel, com si l’in­quietés que la sobredosi de tensió afecti els seus homes.

EN MANS DE MESSI / Guardiola va voler aportar un punt de naturalitat a la segona semifinal consecutiva que disputa. Només pretén que l’equip jugui com sap, apel·lant a aquests sentiments i al talent dels seus homes. En aquest sentit, un nom destaca per sobre de tots: Leo Messi. Allà dins, al vestidor, hi ha un sentiment unànime. El partit és a les seves mans. Ho sap Leo, ho sap el Pep, ho saben tots.
El davanter és l’eix sobre el qual pivota l’èxit, i Guardiola li va donant voltes a la posició en què l’ubicarà. Assumint que l’Inter sortirà a la ­defensiva, necessita més que mai obrir el camp amb dos extrems. ­Però fa setmanes que Messi va deixar la banda dreta per exercir de segon ­davanter centre, una posició que no vol abandonar perquè intervé
molt més.
Trobar una resposta a aquest íntim interrogant és un dels assumptes que amoïnen el tècnic. Molt més que saber si recupera Abidal. En el fons, l’obsessió de Guardiola és que el Barça conservi la seva identitat. «Sé com plantejar el partit, sé què dire als jugadors i sé què com guanyar l’Inter», va afirmar.

TOTS CONVOCATS /«Parlaré molt de ­nos­altres i molt poc de l’Inter. La qüestió és que siguem nosaltres mateixos», va afegir ahir, abans de concentrar tota la plantilla. Fins i tot Dmitro Txigrinski, que no està inscrit. Fins i tot el lesionat Andrés Iniesta, la primera imatge de l’anunci que ha rodat la plantilla per estimular l’afició.
Encara que no jugui Iniesta, l’heroi de Stamford Bridge, l’home que va obrir les portes de Roma en el minut 93, un record per a l’esperança, Guardiola espera veure el Barça de sempre. El campió del món, tot i que Mourinho ironitzés ahir sobre la presumpta por del barcelonisme a perdre. L’equip que surt des del ­principi a l’atac, que pretén apoderar-se de la pilota i que s’instal·la en la meitat de camp que defensa l’adversari. En aquesta ocasió, més obligat que mai. «Tenim 90 minuts, no dos dies», va aclarir Guardiola sobre la intensitat amb què sortirà a jugar el seu equip.

PROBLEMA SEMÀNTIC / Va parlar molt del Barça i molt poc de l’Inter per no entrar en el terreny de la confrontació. Ni amb ­Mourinho, ni amb la premsa italiana, que el va interrogar per la mobilització popular generada. El lema Ens hi deixarem la pell té unes connotacions semàntiques diferents al sentit d’esforç i sacrifici de ­l’expressió en català. «És un missatge per a la nostra gent, no per a vosaltres», va contestar, abans de tranquil·litzar-los: «L’afició ve a donar un cop de mà a 11 ­tios que correran tant com podran, mouran la pilota i crearan ocasions, no va en contra de ningú».
Però l’Inter ha adoptat ràpidament el paper de víctima, tan habitual del futbol italià. Lluny de sentir-se tranquil pel seu avan­tatge –només ha perdut per
2-0 un partit, i va ser el del Camp Nou–, prefereix enfocar el ­duel des del drama. Sempre els ha ­donat més rèdits apel·lar a ­l’instint de supervivència que al de la valentia. «Els italians no et guanyen un partit; el perds tu contra ells», va dir fa anys Johan Cruyff.
I de la valentia i l’ambició Guardiola ha fet el signe d’identitat del Barça. També de la il·lusió. «Sento un plaer i una felicitat enorme per disputar la semifinal. Disfrutaré i vull que els jugadors ho considerin un privilegi perquè no sabem si en el futur serem en una altra», va dir. Un missatge a tots els culers. Madrid segueix a la vista.

Entrevista amb el porter del FC Barcelona, Víctor Valdés

Les mans de dimecres. En les seves reposarà el somni més desitjat de tot el barcelonisme. Víctor Valdés, el porter del Barça, però, està més ansiós per jugar que nerviós per l'odissea de partit que se li pot girar. Des del 2003, Valdés ha sabut defensar la que probablement sigui la demarcació més discutida del Barça. Al marge d'algunes veus oportunistes, aquest futbolista català ha aconseguit apagar el debat futbolístic per antonomàsia dels barcelonistes. A vint-i-quatre hores del gran duel contra l'Inter, el porter passa revista tranquil·lament del còctel de sensacions que està vivint l'equip abans de la gran cita. El lector es trobarà una veu reposada, filla d'una llarga experiència, a pesar de la joventut. Parlar amb Valdés té la particularitat què, per més tens que pugui estar l'ambient, la seva capacitat discursiva li permet reflexionar sobre el legat que deixarà aquest equip, més enllà del que pugui passar dimecres, a les 20.45 hores.

Com està l'equip enmig d'aquest clima tan elèctric?
Amb la confiança de saber que ho intentarem. És el primer missatge: s'intentarà. Tenim confiança perquè aquest Barça és un equip guanyador. Hi ha un resultat advers, però tenim moltes ganes de remuntar i confiem en les nostres possibilitats

Quina lectura fa de la dimensió que ha agafat en tot el barcelonisme la campanya de la remuntada?
Hem viscut una etapa gloriosa, l'any passat, en què l'afició va poder gaudir d'un futbol molt atractiu i vistós. Això que ha vist l'afició li permet creure que tot és possible. Els futbolistes també creiem que ho és, llavors s'uneixen aquests dues confiances que fan que ens bolquem tots junts en la remuntada. És l'única explicació que li trobo.

Quina importància tindrà el marc que envoltarà el partit?
Sempre s'ha parlat d'un jugador número dotze. Serà important. És un factor a tenir molt en compte. En un partit poden passar moltes coses. El 3-1 és un resultat dolent, és cert, però confiem que es pot remuntar amb l'ajuda de la nostra afició, sens dubte.

L'espiral no s'atura. Després de les sis copes i l'eternitat que vau assolir, es podia pensar que el nivell d'exigència de la gent podia disminuir. Però no. L'afició en vol més, l'últim esforç, perquè és la final de Madrid, per revalidar el títol...
Per bé i per mal, és la història del Barça. És normal que, tot i haver viscut una etapa gloriosa, l'afició en vulgui més. També vam tenir una etapa passada, en què no guanyàvem res, i llavors les vam veure de tots colors.»

Com es viu en aquest paradís on l'amenaça de ser desterrat és constant?
La sort d'aquest equip és que té molta gent de la casa que sap valorar el que significa guanyar títols. I als que han anat arribant, els hem transmès aquesta actitud. En conjunt, això fa un equip guanyador, de jugadors que no es cansen d'aixecar títols. I amb un entrenador que és el doble de guanyador que nosaltres mateixos.

Guardiola va assegurar que passats uns anys, se la trobarà a faltar, a la vostra generació?
L'entrenador ens ha inculcat una manera de veure el futbol que deixarà empremta, al marge de tot el que ha guanyat. La manera com afrontem els partits pot ajudar molta gent a afrontar la seva vida quotidiana. Tenim la nostra filosofia i anem amb ella fins al final.

És una qüestió d'ètica...
Crec que sí. Aquest equip servirà d'exemple per a les generacions futures. El seu comportament, la manera de jugar, els valors que transmet...

Seria un fracàs no guanyar cap títol aquest any?
No em permeto parlar de fracàs quan veig cada dia tota la gent del club deixant-se l'ànima perquè les coses surtin bé. No m'agrada perdre, però si passa i no guanyem títols, aixecarem el cap i continuarem treballant.

En els dos últims anys, aquest equip ha necessitat poques remuntades. Ho considera un repte nou?
Se'n parla molt, d'això, però s'han de recordar partits com el de Stamford Bridge, en què de seguida ens van marcar i vam haver de lluitar moltíssim per passar a la final. No es parla d'aquest moment ni de molts altres que eren negatius i que vam saber resoldre. Res no ha estat un camí de roses.

Quin partit espera?
En la Champions mai no saps què t'espera. Puc intuir que hi haurà tensió, perquè els mínims detalls poden comptar, i molt.

Personalment, si l'Inter juga com s'espera, haurà d'estar molt atent als contraatacs...
És la feina de sempre. Hauré de seguir atentament el joc, tant si estem atacant com defensant, i sobretot, mantenir la concentració quan hagi de sortir a tallar la pilota, intentar jugar-la de manera intel·ligent quan la tingui als peus i estar molt atent en les jugades d'estratègia que pugui provar l'Inter.

Què canvia en la seva preparació abans d'un partit tan important?
Res. Hem fet recuperació i hem treballat normalment.

Com estudieu el rival?
El cos tècnic et sol donar un totxo important d'informació, sobretot en la Champions. M'agrada especialment veure molt el rival, com es mou, com ataca, de quina manera juga. Em permet ficar-me en el partit abans d'hora, tenir-lo al cap des del dia abans, pensant com poden sortir les coses.

El fet que hi hagi la possibilitat de penals influeix en la feina prèvia?
Mai no m'ha tocat una tanda de penals en el primer equip. En tot cas, no els treballem deliberadament. Es xuten penals en els entrenaments, però no es preparen les tandes. El penal és una jugada a favor del davanter i llavors entra en acció la intuïció.

Té un antecedent curiós en els juvenils sobre el tema...
Sí, és cert. Vaig aturar fins a dotze o tretze penals consecutius. Al vestidor ja feien broma sobre el tema, però a mi en realitat no em feia cap gràcia que ens xiulessin tants penals en contra. Vaig tenir la sort d'aturar-los, tots aquells. És pura intuïció.

És aquesta preparació prèvia la que li permès fer aquelles aturades clau en l'inici de molts partits?
No puc respondre que sí, perquè no ho sé. Però és veritat que la feina es fa i, si hi ajuda, millor. La meva mentalitat és mantenir la concentració durant els noranta minuts del partit i intentar que no em marquin. De vegades és en el minut u, d'altres, en el vuitanta.

Aquestes aturades són els seus «gols»
La sensació és aquesta, sí. La meva feina és aturar-los. Fins i tot recordo haver aixecat el puny després d'alguna aturada que entenia que era clau.

Continua volent, com va dir alguna vegada, ser perfecte en un esport que per naturalesa no ho és?
Sí, perquè sempre queda un marge de millora. Sempre. Hi ha moltes coses que faig bé ara i que abans no dominava tant. Això demostra que s'ha d'intentar millorar. No es pot ser perfecte, però treballar per ser-ho segur que fa que cometis menys errades.

I quan arriben les errades, es desespera?
No, però vull demostrar que ha estat un error puntual. L'altre dia, contra el Xerez, em vaig equivocar en la sortida de pilota, deixant-la als peus del rival, i de seguida vaig poder fer dues aturades per rectificar l'error. El que defineix el porter és la por del fracàs. Llavors, quan arriba una errada, necessites demostrar a tothom que ha estat circumstancial. Un amic em va ensenyar que quan alguna cosa surt malament i toques fons, l'únic que pot passar és que vagis cap amunt. M'ho aplico a mi mateix per suportar les crítiques i els moments difícils.

Parli'm de la seva imatge. La plantilla diu que és un paio molt bromista. Al camp, se'l veu semblant al seu ídol, Khan. Tan seriós...
Al camp, el meu cap és a la porteria. No penso en res més. No intento caure bé ni malament, intento aturar les pilotes que arriben i prou. Però és respectable que la gent pensi el que vulgui. Sols m'interessa l'opinió del meu entorn i dels companys.

Com ha influenciat professionalment l'arribada del seu fill Dylan?
M'ha donat estabilitat, també gràcies a la meva dona. Però més que les prioritats, m'ha canviat la vida, com a qualsevol altra persona. I em fa molt feliç.

Li hauré de preguntar per la selecció estatal i la polèmica que provoca que el seleccionador no el convoqui...
Doncs li diré el mateix que dic sempre: s'ha de respectar l'equip i els porters que hi ha ara, perquè estan en bon nivell. Això significa que és molt difícil ser-hi. Em faria il·lusió anar a la selecció algun dia, però hi ha un entrenador que decideix. M'incomoda la pregunta i crec, fins i tot, que no em beneficia.

«¿Una paraula per definir el partit de dimecres? Essència. Per jugar davant de l’Inter hem de treure la nostra essència pura. Ha de sortir el Barça en la seva màxima expressió, ser nosaltres mateixos». Pep Guardiola no hauria pogut ser més contundent. No vol perdre ni un segon a parlar de l’Inter, ni de Mourinho. No ho va fer a Milà, tampoc ho ha fet a Barcelona. ¿Per què? No pensa desgastar la seva energia en assumptes col·laterals que perjudiquin la preparació del duel europeu amb l’Inter. Fins dissabte, ni una sola paraula a l’equip sobre la semifinal. Després, un únic missatge, més enllà de les novetats tàctiques que trami.
«Ser el Barça». Així de simple. Ni més ni menys. Ser el mateix equip que s’ha passejat durant 20 inoblidables mesos amb una fidelitat gairebé fanàtica a un estil de joc. Atacar, atacar, atacar. Si l’Inter se’n va anar feliç cap a casa fa una setmana va ser, i això no para de recordar-ho el tècnic mateix, perquè el Barça no va ser el Barça. Es va destensar amb facilitat i va permetre que l’equip de Mourinho aprofités els seus errors. Així de simple. En la primera hora, i malgrat avançar-se amb el gol de Pedro, no va ser fidel al que sempre ha estat: un equip atrevit, compacte i equilibrat.
Ahir, com cada dia, Guardiola va ser el primer a creuar la barrera de la Ciutat Esportiva de Sant Joan Despí. A aquella hora, faltaven 20 minuts per a les deu del matí (l’entrenament era a les onze), el tècnic ja es va topar amb alguns aficionats que l’esperaven a la porta per donar-li ànims. La ciutat, i Guardiola ho sap, està darrere de l’equip. La ciutat, el país i, és clar, milions de culers. Després de la suau i primaveral sessió, el tècnic es va recloure en el despatx per visionar l’Inter-Barça de dimarts passat, el partit en què va perdre la seva essència. Si el Barça la recobra, Madrid serà una realitat.

Entrevista a Miquel Àngel Nadal, exjugador del Barça

Miquel Àngel Nadal va viure la remuntada contra el Dinamo de Kíev en el que molts assenyalen com el millor partit del dream team. En aquesta entrevista, recorda aquell duel i aconsella el Barça actual sobre el que ha de fer per capgirar l'eliminatòria contra l'Inter.

Com es planteja un duel en què s'ha de remuntar un 3 a 1?
Amb un estat de motivació important. Creure en un mateix és essencial. El Barça ha de retrobar el seu nivell i el ritme i la possessió de la pilota. El resultat és complicat, però el Barça és capaç de remuntar.

El treball psicològic del tècnic durant la setmana és clau?
Sí, és molt important treballar aquest aspecte, perquè la part tècnica i la tàctica ja està assumida. Els jugadors ara poden estar tocats perquè no poden estar contents ni pel joc ni pel resultat i, per tant, se'ls ha d'apujar l'ànim. Han lluitat molt per arribar fins aquí.

S'ha de ser pacient i no caure en la precipitació?
No saps mai quin és el moment apropiat per anar a totes. A vegades es diu que el millor és anar 1-0 en la mitja part, però si s'hi arriba amb un empat sense gols no s'ha de caure en el desànim. Les presses són males conselleres, perquè poden crear imprecisions. La clau ha de ser trobar el ritme, i el Barça està capacitat per fer moure la defensa de l'Inter. El rival s'ha de sentir incòmode, s'ha d'anar desgastant i, a més, els equips italians sempre s'han trobat incòmodes al Camp Nou.

Ara que parla del Camp Nou. Quin paper ha de jugar l'afició en un partit d'aquestes característiques?
Abans que res, l'afició dimecres ha d'actuar tal com es mereix aquest equip, que l'any passat ho va guanyar tot i que tant ens va fer disfrutar. Per tant, segur que el camp estarà ple. L'afició ha de pressionar el rival i també l'àrbitre. Ha de donar suport a l'equip durant tot el partit i crear un gran ambient a la graderia. Com et deia abans, tampoc ha de caure en el desànim si en la mitja part encara s'empata. Han d'animar fins al final perquè segur que l'equip lluitarà fins que l'àrbitre xiuli el final.

D'aquell partit contra el Dinamo de Kíev, què en recorda? Alguns defensen que és el millor partit del dream team.
Acabàvem de perdre 3-1 i recordo que vam sortir a l'atac i a pressionar des de l'inici. Va ser un molt bon partit, i crec que hauríem pogut fer més gols perquè vam tenir pals en contra. Veig similituds entre les dues situacions.

El que va començar bé amb el gol de Pedro va acabar de pena, amb l’Inter torturant el Barça en una segona meitat que obligarà a una proesa al Camp Nou (3-1). Ahir, el campió d’Europa va tenir a la mà el bitllet per a la final del Bernabéu, però se’l va deixar prendre per la pressió de l’Inter, que va comptar amb l’escandalosa complicitat de l’àrbitre. Portuguès. No fa falta dir res més. Va ignorar dos penals a l’àrea italiana i va donar per vàlid el gol de Milito en clar fora de joc. Un dia negre que el deixa lluny de la final. Amb aquest equip, res està perdut.
Però el Barça va ignorar abans l’essència del seu futbol per caure en la trampa parada per l’Inter en una segona part per oblidar. Per oblidar perquè va començar amb menys intensitat –aquella desídia va resultar dramàtica– i l’hipermotivat equip de Mourinho el va avassallar. Per oblidar perquè quan Guardiola va treure Ibra per Abidal (l’únic canvi que va fer) i va incorporar Piqué com a últim recurs ofensiu va topar amb Julio César, el porter interista. I així, sense futbol quan calia i amb futbol però sense remat quan en necessitava, el campió torna a casa implorant una nit màgica del Camp Nou.

MESSI, TANCAT / Fa uns quants mesos, a la lligueta, el Barça va guanyar 2-0 l’Inter. Amb això estaria al Bernabeú, però resulta imprescindible trobar la millor versió de Messi, a penes se’l va veure ahir a la nit, tancat a la gàbia de l’Inter, i saber si Ibra torna amb gols la confiança que li brinda Guardiola. I això que tot va començar de meravella, malgrat que els dos equips estaven segrestats per la fidelitat, gairebé fanàtica, al que dictava la pissarra. Mourinho va apostar per un 4-2-3-1, amb Milito, Diego és clar, exercint d’únic punta. Guardiola va elegir un altre 4-2-3-1,gairebé idèntic, amb Ibrahimovic a dalt.
Va arribar el gol de Pedro, curiosament, pel costat més anònim, per aquella banda esquerra que ocupa des de ja fa mesos Maxwell, un repudiat de l’Inter i de Mourinho. Tant es van obsessionar a vigilar Messi i Xavi, que s’havien associat al centre del camp, que no van reparar en el suplent d’Abidal. Li van obrir un passadís perquè Pedro entrés fins a la cuina. Ibra va despistar els centrals i va aparèixer Pedro per silenciar la caldera de San Siro. Un gol bonic perquè va néixer de gent poc glamurosa.

MINUTS FATALS / El Barça va trobar, a través de la pilota com sempre, el tresor del gol de Pedro. Va robar Keita, va tocar Xavi, va combinar Messi, va dubtar Maicon, no va arribar Cambiasso, va fallar Lúcio, va córrer Maxwell i va centrar amb criteri perquè el noi canari fos, de nou, el més llest de la classe. Ni 20 minuts de semifinal i el Barça tenia el que buscava: marcar a Milà. Encara que després no li va valer de gaire. Llavors, l’equip de Guardiola va començar a dominar el partit fins que una sèrie d’errors defensius van reanimar l’Inter per a felicitat de Sneijder, que va rematar a plaer al límit de l’àrea petita de Valdés.
Vaja, que també ho va fer entrant fins a la cuina. Res comparable, no obstant, al desastrós inici de la segona meitat del Barça. En poc més d’un quart es va deixar marcar dos gols. Tot per errors propis. En el 2-1, el de Maicon, hi va haver falta prèvia a Messi, però l’àrbitre, portuguès, compatriota de Mou, va mirar a un altre costat i una pilota perduda a la banda dreta de l’atac blaugrana va acabar a la banda dreta de l’atac interista. De punta a punta del camp i el Barça desbordat. Com en el 3-1, obra de Diego Milito, després que en una pilota dividida Xavi semblés arronsar la cama i l’alegria es va apoderar de San Siro. En un moment, havia remuntat el gol inicial de Pedro deixant a pèl el campió d’Europa.

VELOCITAT SUPERSÒNICA / La fórmula de l’Inter va ser senzilla. ¿Quina era? Robar la pilota, contraatac supersònic i Mourinho fent salts d’alegria. El partit perfecte per a l’Inter, que va sotmetre l’equip de Guardiola, estrangulat en un inici fatal de la segona part perquè va sortir amb una velocitat menys. I ho va pagar car, potser, ho va enterrar tot. Potser fins i tot aquell somiat viatge a Madrid perquè havent fet el més difícil es va ensorrar. Només amb futbol, orgull i el Camp Nou ho pot aconseguir.

Pep lloa Mourinho i un rival que domina "tots els aspectes del joc". Adverteix de la millora dels italians respecte als duels de la primera fase. No vol que el viatge en autocar sigui cap excusa i pensa en positiu

José Mourinho és "un dels millors tècnics del món, potser el millor" i l'Inter "un equip que domina tots els aspectes del joc, un rival molt dur". Guardiola no sorprèn i no enganya. En la roda de premsa prèvia al partit d'aquest dimarts al Meazza, va tornar a demostrar que respecta el rival i preparar els partits a partir d'això.

A més, mai gira l'esquena a ningú, ja que defensa la seva gent i les seves idees, respectant les idees dels altres. Ben cert és que al davant avui hi haurà "un equip que té un contraatac demolidor, que el converteix en un equip similar al Madrid" i un rival que fa "més de quaranta anys que no guanya la Champions, cosa que es notarà en la seva motivació". El Barça serà avui el de sempre respectant un equip ideològicament antagònic. El Barça vol la pilota, i l'Inter, no.

Pep Guardiola no donava cap exclusiva quan va dir que el Barça serà avui fidel als seus ideals: "Intentarem ser nosaltres", intentar no només marcar fora de casa, sinó guanyar. Sobre els seus, no va descartar Abidal, però va evitar donar pistes i va afegir: "No he parlat encara amb els jugadors sobre com jugarem".

El que no va fer, però, és deixar de lloar el rival, comentant que és "un equip meravellós amb un tècnic que potser és el millor del món". "És un honor enfrontar-me amb ell", alhora que recordava: "Ara juguen diferent de com ho feien en la fase de grups, amb tres puntes i un mitja punta. És molt difícil preparar un partit contra un tècnic tan intel·ligent, perquè no podem descartar que juguin amb més d'una tàctica. Potser juguen amb una tàctica amb què ens sorprenen i no han jugat mai. Poden jugar de diverses maneres". A més, va destacar l'exjugador del Madrid Wesley Sneijder, un home "molt important per a ells, que domina les dues cames".

El llarg viatge
Finalment, Guardiola va dir la seva sobre el viatge, amb ironia: "En el fons, som afortunats. Si en lloc de l'Inter hagués passat el CSKA, no em vull ni imaginar el viatge per carretera fins a Moscou".

El tècnic, que va anar a l'autocar en què no hi havia els jugadors perquè "l'entrenador sempre molesta", va recordar que "cada cap de setmana molts equips de segona B fan el mateix i juguen". "No pots lluitar contra els elements. Ens ha tocat un volcà, i només som uns més dels afectats que hi ha a tot Europa. No és el millor fer 14 hores per carretera després del partit amb l'Espanyol i abans de jugar amb l'Inter, però prefereixo 14 hores en autocar que veure el partit des de casa per la tele". Els jugadors, per si de cas, "faran un escalfament una mica més llarg", abans de la partitissima d'aquest vespre.

Dani Alves: "No s'ha de perdre la identitat"
Alves no només no està cansat pel viatge, sinó que ahir va dir: "Ens ho hem passat bé. Ha estat una oportunitat per estar junts i fer broma".

El brasiler va defensar sense embuts jugar com sempre, amb la pilota als peus "intentant marcar, perquè és molt important per a la tornada a casa". Ser valent, i "no pensar ni en la lliga, ni en la final de Madrid".

Només existeix el present, i el present és aquest partit en què "no s'ha de perdre la identitat". La idea és obtenir un resultat que deixi les coses ben encarades. I per fer-ho, ja se sap, només cal pensar en el present.

Tot i que Alves va reconèixer, mirant més el passat que el futur, que serà impossible trobar algú que estigui més motivat que ell "per ser en la final": "Jo no vaig jugar la de Roma i vaig patir molt des de la graderia".

El Madrid es col·loca a un punt a la Lliga mentre el Barça segueix camí de la Champions

Com si no en tingués prou amb el calendari, al Barça li ha sortit un enemic inesperat a la Champions. Com si no en tingués prou d’haver-se de tornar a enfrontar amb Mourinho i Etoo, el campió s’ha trobat amb un obstacle en el camí a Milà. I, per primera vegada, l’equip de Guardiola ha hagut de claudicar i donar-se per vençut. No hi ha hagut manera d’imposar-se a l’Eyjafjalla, el volcà islandès que ha col·lapsat Europa i que ahir va provocar una imatge insòlita a Joan Despí.
Acostumats a viatjar amb el temps just, una de les innovacions de Pep, el Barça es va posar en marxa 24 hores abans del previst. Va sortir de la Ciutat Esportiva en autocar, com sempre, però en lloc de dirigir-se a l’aeroport va agafar una ruta inusual. Rumb a Girona i, apa, carretera amunt. L’expedició va fer nit a Cannes per alleugerir la pallissa i aquest matí seguirà cap a Milan. Un incòmode contratemps tot i que hi havia qui hi trobava un consol graciós: «Mira que si el CSKA hagués eliminat l’Inter i haguéssim hagut d’anar a Moscou». A última hora, just abans que el motor es parés, es van assabentar que el València va ser menys ferotge que l’Espa-
nyol i que el Madrid ha escurçat distàncies. Però no sembla que se n’anessin a dormir intranquils. Ara, la Lliga no els amoïna, obligats com estan per Guardiola a pensar només en l’Inter.

UN DERBI INCÒMODE / Pot ser que els costés més dormir dissabte, per l’empat i l’excitació acumulada. Així que l’Eyjafjalla ha alterat els plans blaugrana. Igual que l’Espanyol. Però un de forma involuntària i l’altre amb tota la intenció. Un ha afectat mig Europa i l’altre s’ha esforçat especialment a complicar-li la vida al seu veí. Les dues alteracions tenen remei, però impliquen un desgast més gran. En quilòmetres en un cas i en l’obligació de no fallar en l’altre.
L’avantatge del Bernabéu ha durat poc. Lluny de la imatge del clàssic i de l’exhibició davant el Deportivo, el Barça es va sentir terriblement incòmode a Cornellà. Just al revés que l’Espanyol, encantat de la vida quan es tracta d’aixafar-li la festa al seu rival. No estarien com estan aquest any i tots els altres si sempre jugués amb aquesta intensitat. S’acabarien els patiments i tindria raons per mirar més enllà.

ÀRBITRE PORTUGUÈS / El Barça encara haurà de patir. A la Lliga i a la Champions. El camí és curt però estarà ple de complicacions. Algunes de controlables, d’altres, no tant. Després del perdó a Kameni i a Albiol, a Madrid ja no es parla del villarat. Ara, han recuperat un altre dels seus invents, el cangueli, terme amb què van clavar la llauna l’any passat i que havia caigut en desús des que va saltar a trossos amb el 2-6. A Europa, dels àrbitres se’n parla molt menys. Però el de demà, Olegário Benquerença, té una curiosa procedència. És portuguès i bon amic de Mourinho. Així que com diria Ferran Monegal : «Alerta».
L’Inter està molt més alterat que el Barça. A poc a poc se li ha anat escapant l’scudetto i ahir gairebé gairebé el va perdre del tot. La Roma, que va arribar a estar a 14 punts de distància i desenganyada, sí que va guanyar el seu derbi contra el Lazio i és líder amb un punt d’avantatge a falta de quatre jornades. L’obsessió per la Champions ha crescut més i tot en un club que no és campió d’Europa des del 1965. I per Mourinho, encara més.
En resum, que el Barça surt del volcà de la Lliga per ficar-se en el de la Champions. Però ell sí que té el control. En un és el líder i en l’altre juga la tornada a casa. Així que, de moment, el panorama està clar. Però s’intueix un final volcànic.

Ja no hi ha ni un hotel disponible al centre de Madrid per a la nit del 22 de maig que ve. Queda poc més d’un mes per a la gran final de la Champions League a l’estadi Santiago Bernabéu, encara no se sap quins dos equips es classificaran, però hi ha tanta fe, passió i confiança en l’equip que dirigeix Pep Guardiola que seguidors blaugrana de tot el món –no solament de Catalunya– han reservat la majoria d’habitacions lliures a la capital d’Espanya. El fenomen va començar després de l’eliminació de l’Arsenal i s’ha accentuat amb la victòria al clàssic Madrid-Barcelona. Els hotelers, per la seva part, han decidit fer l’agost a costa dels culers; benvinguts, és clar, sobretot si paguen els preus imposats per algun dels llits que encara queden al mercat: de 300 a 900 euros per una habitació que en un dia corrent difícilment supera els 125 euros.
Les principals cadenes hoteleres consultades per aquest diari confirmen el ple per al 22 de maig i no és difícil endevinar l’origen de les reserves. Per exemple, Renfe. La companyia ferroviària ha eliminat de la seva pàgina web les ofertes de l’AVE entre Barcelona i Madrid. Només manté la màxima tarifa, una situació que no es repeteix per al cap de setmana següent (el 29 i 30 de maig), per al qual s’ofereixen possibilitats molt econòmiques.

ELS VOLS / Vueling ha deixat de ser una companyia de baix cost, ja que ha multiplicat els seus preus entre les dues ciutats. Com a anècdota, la companyia pràcticament regala el bitllet en els vols de tornada de Madrid a Barcelona (29 euros) que surten poc abans que comenci la gran final. Les companyies d’autobusos que cobreixen el trajecte entre les dues ciutats ja han començat a omplir els vehicles que surten el dissabte dia 22 a primera hora. Així mateix, estan augmentant els grups i les cites al Facebook per compartir despeses i viatge de Catalunya a Madrid per presenciar una final encara sense participants fixos.
Esteban García, propietari de l’hostal Plaza d’Ort, situat a la plaça d’El Ángel de la capital i president de la Peña Barcelonista de Madrid, ha estat un dels hotelers locals que s’han negat a augmentar els preus. Ja té les 24 habitacions del seu establiment compromeses. «Dilluns passat em van trucar de Barcelona per si podia acollir al meu hostal les 110 persones que viatjaven en dos autocars. Eren amics que ja havien reservat els vehicles. Jo adoro el Barça, però els vaig dir que no correguessin tant i que s’esperessin fins que s’elimini l’Inter». García confirma que s’està produint un abús en l’increment de preus. «No hi ha dret, a la Comunitat de Madrid no hi ha una legislació específica i cadascú posa l’import de l’habitació que més li convé».
La Delegació de Govern de Madrid ja ha iniciat les gestions per trobar una ubicació que permeti reunir els milers de seguidors blaugrana que viatjaran sense entrada, en cas que el Barça accedeixi a la final. La preocupació principal és acotar l’accés a la plaça de la Cibeles, lloc típic en les celebracions, cada vegada més inhabituals, dels títols madridistes.
La passió pel Barça s’està desbordant. Dimecres, tot i l’intempestiu horari de les 10 de la nit, es van vendre 22.000 entrades per presenciar el partit de Lliga contra el Deportivo. La visita anterior, la de l’Athletic, va batre rècords de vendes amb ni més ni menys que 28.000 localitats. A més a més, en poques hores, es van esgotar els 1.600 abonaments per a la final, en aquest cas confirmada, de l’Eurolliga de bàsquet que es disputarà a París.

ELS HOTELS D’ALCORCÓN / Per a la de Madrid s’estan produint escenes tan curioses com la d’escollir Alcorcón com a primera ciutat de destí a l’hora de buscar hotel, davant la impossibilitat de trobar allotjament al centre de la capital. Doncs bé, els establiments d’aquesta localitat, cèlebre per haver eliminat l’equip de Manuel Pellegrini de la Copa del Rei, han doblat tarifes i en aquests moments, de 14 establiments situats als seus voltants, només vuit estan en disponibilitat de reservar habitacions. «Les reserves procedeixen de gent del Bar-
ça, però de tot arreu, fins i tot d’Israel. Ens truquen perquè estem a prop del Bernabéu», afirma el recepcionista d’un hotel de tres estrelles, que ahir oferia les seves últimes habitacions a 300 €.

El Barça de Guardiola avança amb humilitat cap al doblet després d’enfonsar el Madrid

Dissabte a la nit, al restaurant Txistu de Madrid tenien des de feia dies un saló reservat per a 40 persones. Arribarien passada la mitjanit, després del partit. Però, tal com anaven les coses al Bernabéu, Leoncio, l’encarregat d’un dels temples del madridisme, tenia la intuïció que no trigaria a rebre una trucada i que hi hauria canvi de plans. I la va rebre. I va escoltar el que ja sabia. «Anul·li la reserva, no vindrem». Va agafar la llista de reserves i en va ratllar el nom: Cristiano Ronaldo.
Així que va redistribuir les taules del saló i, al cap d’una estona, ja el tenia ple, però sense la glamurosa presència que esperaven. A l’estrella li havien passat les ganes de sortir. Potser també es va quedar sense gana, just el que no se’ls acaba mai als que li van aixafar la festa, un grup de joves que després de guanyar-ho tot segueixen devorant tots aquells que se’ls posen al davant.

EL MAL PERDRE / Sí, Ronaldo se’n va anar del Bernabéu amb mala cara i el mal humor que diuen que tragina quan perd o quan ell no està a l’altura del seu ego. I dissabte, va patir la doble tortura. Va perdre i va passar pel clàssic sense pena ni glòria, condemnat una altra vegada a quedar empetitit per Messi, la Pulga que no deixa de picar-lo mentre li va prenent un títol darrere l’altre.
«Jo no he vist tanta diferència entre els dos equips», va ser de les poques frases que el futbolista portuguès va pronunciar abans de deixar l’estadi, en un gest que reforça un cop més la sensació que la generositat no és una de les seves virtuts. Devia ser l’únic que no hi va veure tanta diferència. Mig Bernabéu se’n va anar abans d’hora precisament per no seguir veient el ball del Barça.

UN VIRUS CONEGUT / No va ser l’única reserva que va haver de cancel·lar Leon-
cio. Un altre dels protagonistes del clàssic també va fer la mateixa trucada que Ronaldo. Era Pellegrini. Curiosament, Mijatovic hi estava sopant ben tranquil. És clar que l’any passat, quan era el director esportiu blanc, potser va fer igual que Ronaldo i Pellegrini. Tenia més motius per anar-se’n a casa i amagar-se sota el llit. Al seu Madrid n’hi van endinyar sis.
Hi va haver més reserves anul·lades, totes de madridistes que pateixen un virus molt conegut entre els culers. Si el Barça perd, no hi ha sopar. Però és un mal en extinció gràcies a l’antídot que ha fabricat Guardiola i que ronda ara per Madrid. El Bar-
ça ha deixat de perdre i no dóna motius per anar a dormir de mal humor. Dissabte, els carrers van reviure escenes que últimament es repeteixen cada dos per tres, i que aviat poden desembocar en una altra explosió d’alegria. La febre blaugrana continua i, ahir, molts nens i no tan nens van lluir orgullosos una peça de gala: la samarreta del Barça.
El campió llueix uns números espectaculars. Té dos punts més que la temporada passada, només ha encaixat una derrota i avança cap al doblet. Però al mateix Bernabéu, just després d’abraçar-se i saltar sobre la gespa –«hem saltat una miqueta», va dir Iniesta–, l’equip va continuar sent fidel al discurs de Guardiola. El coneixen i saben que qui vagi massa lluny amb l’eufòria, s’emportarà un clatellot. Així que córrer, només al camp, a fora aniran pas a pas i amb humilitat. I especialment aquesta setmana.
Dimecres, el Depor, i dissabte, l’Espanyol, un rival que porta mals records i que ja sembla que es prepari per complicar-li la vida. Ahir, Osvaldo va forçar la cinquena groga. Prefereix perdre’s la visita a Santander i assegurar-se el derbi. Serà el debut blaugrana a Cornellà, un estadi on els periquitos no han encaixat cap gol a la segona volta. I després, l’Inter, amb la final del Bernabéu a l’horitzó. El festí continua i al Barça ningú li fa passar la gana. Però ell sí que li ha fet passar a Ronaldo. I a Florentino.

El portuguès elogia el blaugrana i Guti anuncia la seva marxa del Madrid a final de temporada

El Madrid torna a estar a les mans d’un jugador que es resisteix a tancar la temporada en blanc. Ronaldo sap que el madridisme espera la seva millor versió en el clàssic de demà. Un enfrontament que l’astre portuguès nega que s’hagi de convertir en un duel amb Messi per més que els focus se centrin en les figures del Madrid i del Barça. «No jugarem només Messi i jo», adverteix el davanter blanc, que disputarà el seu primer clàssic al Bernabéu. Mentrestant, un company seu, Guti, va decidir que ahir era el millor dia per anunciar que deixarà el club a final d’aquesta temporada, encara que té contracte fins al 2011.
«Jo sóc el millor, com a mínim en altura. Sóc més alt i més ample que Messi». Així va començar Ronaldo una multitudinària roda de premsa en què el jugador va haver de plantar cara a la comparació amb el jugador argentí que li sol·licitaven els periodistes. A Cristiano només li faltava dir que era més guapo que Messi, però no es va pronunciar d’una manera rotunda sobre qui és el millor. Això sí, no va tenir més remei que alabar la trajectòria del jugador blaugrana, mentre que per parlar de la seva es va veure obligat a mirar al futur.
«Messi està fent una temporada fenomenal i unes exhibicions molt bones. Està entre els millors futbolistes d’ara i de sempre. Jo faig una bona feina i segurament els anys que passaré aquí seran molt bons. Som molt diferents. Espero que segueixi marcant gols, però no dissabte. Messi no juga sol. Els seus companys tenen un gran mèrit», va declarar Cristiano Ronaldo.

UN EQUIP COMPLET / El portuguès no s’asseia davant la premsa des de la vigília del partit amb el Lió al Bernabéu. Ahir ho va fer davant més de 70 periodistes i 20 càmeres. En el seu repàs sobre com arriben els equips al partit del Bernabéu, Ronaldo no va dubtar a exalçar el bloc de l’equip de Guardiola i apuntar les carències del Madrid. «El Barcelona és un equip molt complet, no només en la part de dalt. A nosaltres ens falta alguna cosa pels canvis de sistema. Encara no som grans. Estem bé, però només som un bon equip», va manifestar el madridista. Una reflexió que el va portar a argumentar que la millor virtut de l’equip català «és el col·lectiu, i la nostra, l’ambició».
Tampoc va dubtar a revisar l’estratègia del partit quan els periodistes li van preguntar com es fa això de prendre la pilota al Barcelona. «Doncs corrent i amb anticipació. Aturats, està clar que no ho aconseguirem», va apuntar.

APOSTA PER INIESTA/ Mentre Ronaldo intentava sortir airós de les preguntes de la premsa, Guti parlava en una sala pròxima per a Onda Madrid. El jugador del planter va protagonitzar la notícia del matí a l’apuntar que deixarà el club a final de temporada. «Ara mateix, no hi ha possibilitats que segueixi al Madrid. Ells ho entendran. La meva opció és anar-me’n. Seguiré jugant perquè em queden dos anys més. Ho faré a Anglaterra, Itàlia o als països àrabs. A tot futbolista li arriba l’etapa de retirar-se i d’entendre que n’arriba un altre amb més nivell. Li va passar a Maradona i li passarà a Messi. En el meu lloc hi poden posar Xabi Alonso, Cesc o Silva. Si hagués de portar algú del Barcelona elegiria Iniesta, l’espanyol amb més projecció a nivell mundial», va manifestar Guti.
Aquesta declaració d’intencions no va fer gaire gràcia a Ronaldo, que va apuntar: «No és el moment ideal per parlar-ne quan falten dos dies per a un partit tan important». Tampoc va voler parlar d’una possible revenja pel 2-6 de la temporada passada en el feu blanc. «Són partits diferents, amb jugadors diferents. En tenim prou guanyant», va dir Ronaldo, que va dir que el Barça va ser el millor equip del món l’any passat, «però ara encara s’ha de veure».

Assegura que el clàssic de la temporada passada "va ser l'hòstia" i que mai s'oblidarà. El central i Ibrahimovic continuen treballant al marge per estar a punt contra el Madrid

Gerard Piqué i Zlatan Ibrahimovic no es volen perdre el clàssic de dissabte contra el Real Madrid per res del món.

Aquest dimecres van exercitar-se al marge del grup per recuperar-se de les seves lesions –una elongació a l'abductor de la cuixa dreta en el cas del defensa i un petit trencament de mig centímetre al soli de la cama dreta en el davanter–, però a hores d'ara continuen sent dubte per al duel que gairebé podria decidir el títol de lliga.

Cal ser optimistes, sobretot, amb la presència de Piqué, mentre que Ibra ho tindrà més complicat, ja que la lesió és més greu. Abans de lesionar-se, el suec havia recuperat l'olfacte golejador, mentre que el defensa és una peça clau per al tècnic gràcies a la seva facilitat per iniciar el joc des del darrere.

Si finalment Piqué i Ibra poden jugar i no hi ha cap contratemps d'última hora, l'única baixa destacable en el partit contra els de Pellegrini serà la del lateral francès Éric Abidal.

Piqué va ser un dels protagonistes en el clàssic de la temporada passada, ja que va marcar l'últim gol del Barça després de pujar a l'atac a les acaballes del partit i d'enganyar Casillas amb la seva rematada a porteria. Ahir no va voler parlar del partit de dissabte al Santiago Bernabéu, perquè preferia "fer-ho al camp", però sí que va recordar el de l'any passat.

De fet, per Piqué, aquell és un duel que sempre quedarà en la memòria de tots els barcelonistes. "El de l'any passat va ser l'hòstia. És una cosa que quedarà per sempre. Encara tenim molt recents tots els records i les emocions", va afirmar. I si quedarà per sempre en el record és, precisament, per la dificultat que es pugui repetir un resultat així. "És irrepetible", va afegir.

Dos retrobaments
En les semifinals contra l'Inter de Milà, Piqués es retrobarà amb Samuel Eto'o i Diego Milito, dos futbolistes amb els quals va compartir vestidor al Saragossa i al FC Barcelona. El central només té bones paraules per a ells.

"He tingut el plaer de jugar amb tots dos. Són gent magnífica i grans jugadors". Molt probablement quan s'enfrontin amb ell li tocarà vigilar-los de ben a prop, una feina que requerirà tota la seva atenció, perquè es tracta de dos davanters d'un nivell extraordinari.

"Serà difícil evitar que facin la seva feina, és a dir, marcar gols", va reconèixer Piqué, que no creu que l'aspecte sentimental l'afecti.

Sí, sí, sí, anem cap a Madrid», va cantar el Camp Nou a l’espera del retrobament amb l’Inter

El campió segueix endavant pel camí de Santiago, el del Bernabéu, lluint la corona que es va col·locar a Roma. Li queda la mar de bé. No hi ha ningú més guapo a Europa, ningú que deixi un rastre tan admirable per on passa. Ahir a la nit, el Camp Nou va viure una altra gran obra al ritme de Messi, un ésser sobrenatural, cada dia més indescriptible, cada dia més ràpid, més genial, que va fer els quatre gols, i amb la quarta simfonia de fons. «Sí, sí, sí, anem cap a Madrid», van cantar els culers, després de deixar enrere l’Arsenal (4-1) i sentir-se més a prop de la final de la seva vida i de la quarta Copa d’Europa. Només queda un últim pas, un doble combat, amb un enemic conegut. L’Inter. Sí, Mourinho un altre cop. I Etoo. I, just darrere, Madrid.
Curiós, el llarg camí per Europa acabarà tal com va començar. A Milà va començar a avançar el campió i a Milà tornarà ara buscant arribar al punt final. A la lligueta en va sortir guanyant (1-1 i 2-0), però això és una altra història i s’haurà de lluitar. L’avantatge és que la tornada es jugarà al Camp Nou i aquí no és fàcil doblegar aquest equip que ahir va acabar entre olés, fent ballar un Arsenal condemnat a anar darrere de la pilota des del principi fins al final. No la va trobar mai. Gairebé sempre la va haver de seguir amb la mirada, igual que Cesc ho va fer des de la llotja. D’estar a dalt a estar a baix, no hi havia gaire diferència.

LA PENITÈNCIA BLANCA / La diferència la posa el Barça. Ningú està a la seva altura. Fins i tot sense algunes de les seves millors peces (Ibra, Piqué, Puyol, Iniesta) l’equip no va perdre la identitat i va donar a tot Europa una altra exhibició que va posar el Camp Nou dret, excitat davant l’enfrontament que ve. «Madridista el que no boti», va rugir l’estadi, amb un entusiasme que delata la confiança davant la cita de dissabte. Asseguts davant del televisor, els merengues van veure créixer una mica més la por que tenen des que el Lió els va fer fora de la que havia de ser la seva copa. És la penitència blanca.
Potser més d’un es va fregar les mans quan Bendtner va alterar el guió i va avançar els anglesos. Potser fins i tot Ronaldo, que diu que no es mira la Champions, hi va fer una ullada. Quin error. Fins ahir era el màxim golejador de la Champions. Ja no. ¿Qui li ha pres aquesta coroneta? ¿Qui deu ser? El de sempre. Leo, sempre Leo. Un malson. Amb ell, el Barça ja és Messifinalista.
El gol va ser com un bumerang per a l’Arsenal. Per uns instants va viure enmig d’un miratge. Va creure estar viu sense saber que Leo Messi ja havia decidit matar-lo. Al 0-1 el va seguir una tempesta devastadora, no tan intensa com la dels primers 20 minuts de Londres, però molt més efectiva. Va durar exactament dos minuts més. Del 20 al 42. De
Bendtner a Messi. Un contra tres. Sí, tres. Un, dos i tres. Una altra vegada. I van quatre. No és un joc de paraules. És l’obra de Messi. Quatre triples en tres mesos. Una cosa mai vista.
Bé, encara faltava veure més. Faltava el quart, que va arribar a última hora quan el partit ja era un passeig. Això sí que s’ha vist poques vegades. A la Champions, només Van Basten, Xevtxenko, Inzaghi,
Van Nistelrooy i Prso ho havien aconseguit. Però tots en la fase prèvia, cap en una eliminatòria. Tres fogonades abans del descans i es va acabar. Tres llampecs davant dels 20 majestuosos minuts de l’Emirates, dignes d’admiració però inapreciables al marcador. El camí, el mateix. L’estil és intocable. Ja ho sap tot Europa.

IMPARABLE / També sap que a Messi no hi ha qui el pari. Dos minuts va trigar a espantar els temors del Camp Nou, si és que en tenia, després del 0-1. Segur que sí. Això ho porta a la sang i no hi ha res a fer, per més copes que es guanyin. Així que, per si les mosques, Leo va fer una paret amb un rival i va deixar anar un gran xut per posar les coses al seu lloc i arrencar de la grada el crit de cada partit. «Messi, Messi, Messi», cantaven els culers, mentre Wenger donava una i mil voltes fora de la banqueta, preguntant-se com dimonis es pot lluitar contra aquest noi endimoniat. No hi ha qui el pari. Ni a Roma, ni a Abu Dhabi, ni en qualsevol racó on tingui una pilota a mà per fer-la baixar al peu. Llavors s’hi queda.
I així arriba el Barça al Bernabéu. Semifinalista per quarta vegada en cinc anys, una altra odiosa comparació per al Madrid, un impuls més per al clàssic. Un efecte psicològic que planerà sobre l’estadi, igual que el 2-6 segueix rondant com un fantasma. Ara sí, ara, una altra vegada, la Lliga. L’Inter i Mourinho i Etoo són allà, preparats a cobrar-se la revenja, entre l’amor i l’odi, però Guardiola s’encarregarà d’aparcar la Champions fins que toqui, d’aquí a
15 dies.
Per llavors, qui sap com estarà la Lliga. Però el que Guardiola no pot silenciar és aquest crit que ressona cada dia amb més força. «Sí, sí, sí, anem cap a Madrid». Un crit que comença a colar-se pels passadissos del Bernabéu.
I fa por.

Les baixes dels centrals titulars són la gran preocupació de Guardiola i Wenger

La llista de jugadors que es perden el partit val una milionada. Amb un porter, formarien una alineació que qualsevol entrenador voldria tenir. Set dels 12 absents van participar en l’anada; avui estan condemnats a ser testimonis del triomf o el fracàs dels seus equips.

LA REAPARICIÓ
Iniesta es recupera per entrar a la llista

Iniesta es va escapar ahir de la llista de damnificats. Li van pronosticar deu dies de baixa (es va lesionar en el partit contra el Mallorca el 28 de març) i els ha aprofitat al màxim per no perdre’s la cita contra l’Arsenal. Ahir es va entrenar amb el grup i Guardiola se’l va emportar a la concentració, ja recuperat d’un petit trencament muscular. Un alleujament per a Guardiola.
Però aquesta recuperació no amaga un altre gran problema: el centre de la defensa, amb les baixes de Piqué i Puyol, sancionats, i la de Txigrinski, que no està inscrit. Guardiola només té Márquez i Milito. El mexicà fa nou partits que és suplent i només ha jugat 17 minuts des del 23 de febrer. «Hi tinc molta confiança», va dir Guardiola, que pot recórrer a Touré de central per combatre el gegant Bendtner.

ELS ELOGIS
Els tècnics intenten reconfortar Henry

La confiança de Guardiola en Márquez és semblant a la que té en Henry, que ha estat dues vegades titular els últims nou partits. D’ells en pot prescindir; d’Iniesta, no. Per cobrir la baixa d’Ibrahimovic haurà d’escollir entre el davanter francès i Bojan. «Si una cosa té Titi és entrega i amor propi, en un altre cas no estaria competint a aquest nivell», va dir Guardiola. «No són justes les crítiques a Henry», va dir Wenger ahir, venerant encara la figura del seu excapità. Però l’Arsenal té més por de la influència de Xavi en l’organització del joc blaugrana.

EL RIVAL
El trencaclosques que preocupa Wenger

Si a l’anada Wenger es va quedar sense Arxavin, Cesc i Gallas, dissabte també va veure com es trencava Song, el centrecampista que havia d’ocupar el centre de la defensa com a relleu de Gallas. Amb aquest panorama, el tècnic es debat entre fer jugar o no Campbell, un central (35 anys) que sembla més a prop de retirar-se que preparat per afrontar dures batalles com la d’avui. Sense Cesc, l’organització recaurà en Nasri. Un altre interrogant és si Walcott començarà de titular o el tècnic el reservarà per al tram final.

EL POSSIBLE RIVAL
L’Inter de Mourinho, favorit a Moscou

Si es compleix el guió esperat, l’Inter de Milà i el Barça es tornaran a trobar a la Champions, aquesta vegada en les semifinals. Serà el tercer enfrontament europeu en una temporada després que els dos equips ja es trobessin a la fase de grups amb un balanç molt positiu per als blaugranes: empat al Giuseppe Meaza (0-0) i triomf al Camp Nou (2-0). L’equip de Mourinho ho té tot a favor per passar avui contra el CSKA (1-0 a l’anada), encara que el tècnic portuguès no sabrà fins a última hora si pot comptar amb Sneijder, el seu organitzador, que ahir es va lesionar un turmell durant l’entrenament. En cas que es trobin a semifinals, el Barça tindrà l’avantatge de jugar la tornada al Camp Nou.

Dos gols d'Ibrahimovic avancen els blaugranes, però Walcott i Cesc, de penal, acaben igualant el partit d'anada de quarts de final de la Lliga de Campions. Piqué i Puyol es perdran la tornada per sanció

El Barça ha empatat a camp de l'Arsenal 2-2 a l'anada dels quarts de final de la Lliga de Campions. A priori, un empat fora de casa a la màxima competició europea i aquestes alçades no hauria de ser un mal resultat, però vist el partit de l'Emirates Stadium queda regust de poc.

I és que els dels Pep Guardiola han arribat a dominar el marcador per 0-2, obra tots dos d'Ibrahimovic -que porta quatre partits seguits marcant (Saragossa, Osasuna, Mallorca i Arsenal)- a l'inici de la segona part. A més, al llarg dels primers 45 minuts, el domini blaugrana ha estat aclaparador i si el marcador no s'ha mogut ha estat gràcies a l'encert del porter local, Almunia.

Però si al primer temps, malgrat la intensitat del joc, no hi ha hagut gols, aquests han arribat a la represa. Al minut 46, en la primera jugada dels blaugranes després de tornar del vestidor, Ibra, a passada llarga de Piqué, superava Almunia per alt i col.locava el 0-1 a l'electrònic. El 0-2, obra també del suec en un magnífic xut que entrava per l'escaire, pujava al marcador tretze minuts després i semblava deixar l'eliminatòria més que encarrilada. Res més lluny de la realitat, ja que Walcott, que acabava de sortir, retallava diferències al 69 i Cesc, de penal, empatava al 85.

Baixes per al Camp Nou
Precisament, el penal de l'empat ha suposat l'expulsió de Puyol, que es perdrà el partit de tornada a Barcelona. Tampoc no hi seran Piqué ni el gunner Cesc, que veien la groga i complien el cicle de targetes. A més a més, el migcampista d'Arenys ha acabat lesionat i, a l'espera que li facin proves, hi ha la sospita que pugui patir un trencament de peroné i es perdi, fins i tot, el Mundial de Sud-àfrica. Així mateix, també acabava tocat Gallas, que tampoc no jugarà dimarts vinent.

D'altra banda, a l'altre partit de la jornada de Champions, l'Inter de Milà s'ha imposat al CSKA de Moscou per 1-0, amb gol de Diego Milito al minut 65.

Dimarts, Bayern Munic - Manchester United (2-1) i Olympique Lió - Girondins Burdeus (3-1).

Fitxa del partit
Arsenal (2): Almunia; Sagna (Walcott, min. 66), Clichy, Vermaelen, Diaby; Cesc Fàbregas, Nasri, Gallas (Denilson, min. 44), Song; Arxavin (Eboué, min. 28) i Bendtner.
FC Barcelona (2): Víctor Valdés; Alves, Puyol, Piqué, Maxwell; Busquets, Xavi, Keita; Pedro,Ibrahimovic (Henry, min. 76) i Messi (Milito, min. 86).
Gols: 0-1, min. 46: Ibrahimovic; 0-2, min. 59: Ibrahimovic; 1-2, min. 69: Walcott; 2-2, min. 85: Cesc (p).
Àrbitre: Massimo Busacca (Suïssa). Ha expulsat Puyol, amb vermella directa, i ha amonestat amb la cartolina groga Arxavin, Song, Cesc, Eboué, Diaby i Piqué.
Camp: Emirates Stadium (59.572 espectadors).

El tècnic blaugrana elogia el joc dels anglesos i reitera que el seu equip sortirà a guanyar i sobretot a marcar

Pep Guardiola té molt clar que en una eliminatòria a doble partit és «importantíssim» marcar fora de casa. L'equip serà, com sempre, fidel a la seva filosofia i sortirà «a guanyar, a tenir la pilota i a atacar», però això sí, sense oblidar que el d'avui és un partit de 180 minuts. «No es poden marcar gols si no defenses bé», va afirmar el tècnic blaugrana. Contra l'Arsenal, a més, es trobaran amb un equip que els farà un plantejament radicalment diferent al que estan acostumats, perquè els de Wenger comparteixen estil amb els blaugrana. «Nosaltres volem la pilota, però ells, també. Serà una de les claus de l'eliminatòria», va dir.

Guardiola va elogiar l'Arsenal. «És un equip molt bo i un exemple de com jugar a futbol», i va afegir que bona part del mèrit és del seu tècnic Arsène Wenger, a qui considera «un dels millors del món» i responsable de «canviar la cultura d'aquest club que ara és admirat per tothom».

Henry i Ibrahimovic
El tècnic blaugrana no va voler confirmar si Henry serà titular avui en el seu retorn a Londres, però es va mostrar molt tranquil respecte a la seva professionalitat si li toca jugar malgrat «que continua portant l'Arsenal al cor». També va negar que el francès l'hagués ajudat a preparar els informes del rival. Pep també es va felicitar pel rendiment en els últims partits de Zlatan Ibrahimovic, que ha fet tres gols consecutius. «Té la qualitat de marcar gols i de jugar un bon futbol.» Finalment, va lamentar l'absència d'Andrés Iniesta al mig del camp del Barça, però va recordar que no fa gaire ja van haver d'afrontar la baixa de Xavi, també molt important.

Els millors de la Champions desfilen, tard o d’hora, per Anglaterra. És el que li passa al Barça aquests últims sis anys, que ha de calibrar a les illes la seva capacitat per endur-se el títol. I per no ser menys amb aquesta moderna tradició de visitar territori britànic una vegada com a mínim, el camí de Santiago (Bernabéu) torna a passar per Londres. Com va passar abans de les finals que va conquistar el Barça a París (2006) i Roma (l’any passat). Així que mentre el Madrid s’entrenarà a Valdebebas, preparant el pròxim partit de Lliga, el campió d’Europa s’examinarà una altra vegada a la capital anglesa per saber si pot revalidar la seva corona de campió europeu.
Al Barça l’espera l’Arsenal, un rival aparentment més amable que el Chelsea, amb qui s’ha enfrontat quatre vegades aquests últims cinc anys. El conjunt d’Arsène Wenger no genera la tensió que desprenien els enfrontaments contra José Mourinho, que tornarà a creuar-se amb el Barça a les semifinals si l’Inter elimina el CSKA de Moscou. L’Arsenal és la versió més aproximada del futbol tècnic que promou el quadro blaugrana. «Hi ha similituds en la manera de jugar, en la manera d’educar i com confiem en els joves i en el sentiment de pertinença al club», va explicar ahir Wenger, amb un balanç contra el Barça de dues derrotes (l’última a la final de París) i un empat.

VINT CONVOCATS AMB ABIDAL / Al vol d’avui a Londres faltarà l’últim heroi. Andrés Iniesta es queda a Sant Joan Despí recuperant-se del trencament muscular del bíceps de la cama dreta. No estarà sol. L’acompanyarà Dmitro Txigrinski, que no està inscrit a la Champions. Guardiola s’emporta 20 jugadors. La novetat més destacada és la presència d’Eric Abidal set setmanes després de la seva lesió. Viatja sense l’alta mèdica, però la rebrà a Londres per si Guardiola necessita blindar la banda esquerra.
Un senyal del respecte que professa el tècnic barcelonista per l’Arsenal de Wenger, un tècnic d’una altra generació que continua apostant pel bon futbol com el millor mitjà per guanyar partits i acontentar l’afició. Res a veure amb el rude Chelsea, que va eliminar el Bar-
ça el 2005, amb l’ultradefensiu Liverpool, botxí blaugrana el 2007, ni amb la millor versió del Manchester United, que va sentenciar l’era Rijkaard un any després. Al sud de Londres, a Chelsea, el Barça va trobar (2006 i 2009) la força per ser campió.

L’«ART» DE MESSI / Serà una cita més amable entre dos equips exquisits en les formes i amb l’emotivitat de la tornada de Thierry Henry al que va ser el seu estadi i la presència de Cesc Fàbregas contra el Barça, el club on es va formar i on espera tornar. Però no serà més fàcil. A Guardiola no li agrada gens un adversari que també s’apropia la pilota, conscient de la debilitat dels seus homes per perseguir-la. A Wenger tampoc li agrada gens rebre el Barça –«el que fa Messi és art», va confessar– després de l’ensopegada de Birmingham. El seu consol és que podrà alinear Cesc, recuperat d’un cop, a qui va fitxar amb 17 anys. «Físicament era una mica feble, però podia marcar gols. No sé si hi havia més equips rere seu, només sé que vam ser els primers», va comentar ahir.

LA RATXA DE L’EMIRATES STADIUM / Els números també subratllen la dificultat que comporta l’Emirates, un estadi modern al qual els gunners s’han adaptat a la perfecció. El van estrenar l’agost del 2006, després de la final perduda de París, i l’han convertit en un fortí. Com el vell Highbury.
L’Arsenal només un partit ha perdut en competició europea aquestes últimes quatre temporades. Va ser el que li va costar el pas a la final de Roma, al caure amb el Manchester United per
1-3. El dia abans del cop d’Iniesta al Chelsea. Davant aquesta ratxa, el Barça de Guardiola n’oposa una altra que també intimida. Només va perdre en la primera excursió europea a Cracòvia després del
4-0 de l’anada.

El tècnic del Barça rep el reconeixement d'un dominical francès

Josep Guardiola és el millor entrenador del món per al jurat d'altres grans professionals de la banqueta constituït per dominical francès  Le Journal du Dimanche.

Els entrenadors Vicente del Bosque (de la selecció espanyola), Arsene Wenger (de l'Arsenal), Marcello Lippi (de la selecció italiana), Ottmar Hitzfeld (de la selecció suïssa), Didier Deschamps (de l'Olympique de Marsella) i el conseller futbolístic Raynald Denoueix van considerar en Pep com el "número 1".

"Admiro a un entrenador que dirigeix tan bé al seu grup", assenyala Del Bosque, mentre Hitzfeld considera que el Barça fa "el futbol més atractiu del món", mentre Wenger estima que "Guardiola s'emmarca totalment en la continuïtat del que feia Johan Cruyff, el seu mentor."

Precisament, el president del club català, Joan Laporta, en una entrevista que publica el diari francès revela que li va proposar el lloc d'entrenador el dia en què Cruyff, ídol i amic li va dir que Guardiola estava lpreparat, i amb aquesta paraula en va tenir prou.

Laporta assegura que el nomenament de Guardiola ha estat "la decisió més fàcil de la meva presidència", que "porta l'ADN del Barça", que l'"encarna, comprèn i transmet" la seva filosofia.

Diu esperar que Guardiola segueixi com a entrenador "almenys dos o tres anys més" i que només després es podrien plantejar altres alternatives, com la de Laurent Blanc, suggerit pel JDD, i del que indica que "serà un dels pretendents" per succeir el català.

El president del Barcelona no veu Guardiola al capdavant de cap altre equip, encara que no exclou que "visqui potser una experiència per enriquir-se, com ho va fer al final de la seva carrera de jugador, però el Barça continuarà sent sempre la seva referència".

Ibra y Bojan se suman al festival goleador de Messi y Pedro y el Barça contabiliza ya 102 tantos

El sueco, en la línea del 'Calcio' y el catalán, goleador en cuatro torneos

Llega el tramo decisivo de la temporada, con la Champions y la Liga en juego, y el Barça tiene engrasado todo su arsenal goleador. Con Messi y Pedro batiendo récords personales, la buena noticia es que el punto de mira de Ibra y Bojan mantiene intacta su precisión. Juntos marcaron en la primera jornada ante el Sporting y la última frente a Osasuna. Entre los cuatro han marcado 74 de los 102 goles (el Madrid contabiliza 95), un ilustrativo 72,5%, y el festival aún no ha concluido. Quedan 10 choques de Liga y, si nada se tuerce, cinco de Champions.

El cuerpo técnico andaba preocupado por la ansiedad del sueco. No por su falta de puntería, porque todo termina, sino por la mella que hacía en su estado de ánimo. El gol de penalti en Zaragoza y el que abría el marcador ante Osasuna le han devuelto la confianza. Con el Inter 08-09, su etapa más efervescente en el 'Calcio', sumaba 15 goles a estas alturas de la Liga, sólo uno más que en el Barça. No había para tanto.

Bojan también ha mostrado su cara más infalible. En dos de los últimos tres partidos, el delantero de Linyola ha recuperado la autoestima que el banquillo ponía en duda. Nadie como él sabe explotar los minutos que está sobre el césped, aunque sean muy pocos para un jugador de su calibre. Sus estadísticas desvelan que en la Supercopa de España (Athletic) y en la Champions (Stuttgart) marcó al minuto de salir. En Liga (Sporting y Osasuna) dio en la diana al cuarto de hora de salir y en la Copa (Cultural Leonesa) enchufó dos en cuatro minutos. Tiene muy poco que envidiar al resto, porque si Pedro se ha exhibido en seis competiciones oficiales y Messi en cinco, él ha visto puerta en cuatro. Es el revulsivo que precisa el equipo y Pep se felicitó por ello.

A Bojan se le vio ayer muy sonriente durante la sesión. Los últimos goles le han sentado de maravilla. "Lo importante es que tengo confianza para jugar en el equipo. Cada gol es un plus de confianza", subrayó ayer.Confesó, además, que ha aprendido a esperar su turno. "Es muy importante saber llevar el fútbol desde el otro lado, sin tener minutos y luchando". Nota buenas sensaciones. "Quiero triunfar aquí". Queda claro. Ibra también estaba radiante, 'molto contento', como acostumbra a decir. El sueco no ocultó que "he pasado un momento muy duro" pero los goles curan todas las heridas. "Ahora me siento feliz. Un delantero vive de los goles y yo no soy una excepción. Marcar es importante para el equipo, para la afición y para mí", añadió.

Maxwell, feliz por su amigo

Para Maxwell, darle una asistencia liberadora "fue un privilegio. Me sentí muy contento". El brasileño, uno de sus mejores amigos, aseguró que "sólo estaba enfadado consigo mismo. Siempre quiere marcar. Es normal"

Està obsessionat amb la Lliga. Pep Guardiola no ho pot evitar. Està en tensió permanent i s’agafa el duel d’aquest vespre contra l’Osasuna (20.00 h, Camp Nou) com si fos una final. El tècnic del Barça està convençut que es troba davant una oportunitat si aconsegueix deixar sense títols el galàctic Madrid de Florentino. No para d’elogiar els seus jugadors –«tenien la panxa molt plena i estaven tips de títols, però ara tenim més punts que l’any passat i estem a quarts de la Champions», va recordar– i, al mateix temps, d’exigir-los. «Hem recuperat el to competitiu, però seria molt important guanyar la Lliga, seria donar un cop en el present i en el futur», va sentenciar Guardiola.
No ho va dir el tècnic, però és obvi que si el Barcelona revalida la Lliga, més enllà del que faci a la Champions, haurà arruïnat esportivament i, alhora, econòmicament el projecte de Florentino Pérez, i l’obligarà a fer una altra profunda inversió. En tot això està preocupat Guardiola, decidit a transmetre als seus futbolistes que arribada aquesta fase (últimes 11 jornades del campionat i a quatre partits de la final europea del Bernabéu) toca fer un últim esforç. «El Madrid perdrà pocs, molt pocs punts», no va parar de repetir el tècnic. «Ara el cansament no existeix. Podem competir, podem fer-ho», va dir després d’alertar sobre l’Osasuna. I sobre Camacho, que avui té cinc baixes i arriba al Camp Nou sense els seus tres davanters titulars: Pandiani, Aranda i Dady. «No em fio d’un equip amb aquest esperit ni d’aquest entrenador que m’ha ensenyat tantes coses», va afirmar Guardiola.

NETEJAR LA MENT D’IBRA / Mentre tothom mira al clàssic del 10 d’abril al Bernabéu, el Barça sap que ha de viure al dia. Guanyar aquest vespre l’Osasuna implica pressionar el Madrid, que no podria fallar demà a Getafe. I obsessionat en aquest pols, el tècnic no va perdre l’oportunitat de recordar una cosa. «El Madrid és un rival poderosíssim amb tots els arguments futbolístics i els no futbolístics», va dir sense voler precisar aquests últims: «Si guanyem la Lliga serem més feliços; si no l’aconseguim, no podrem reprotxar-nos res amb els números que tenim».
Per això, Guardiola demana més i més. Controla més i més. Ahir, per exemple, va arrufar el nas quan un futbolista va accelerar de forma estrepitosa el seu cotxe a la Ciutat Esportiva de Sant Joan Despí mentre ell oferia la conferència de premsa. «Haurem de posar un policia aquí», va dir amb ironia. En realitat, estava més seriós que de costum. En realitat no fa falta ningú perquè el policia és ell. I el tècnic està pendent de tot, però es va negar a revelar si donaria descans avui a Messi, que ha encadenat 15 partits consecutius, mai vist al Barcelona.
Guardiola també està pendent d’Ibrahimovic. Està content del seu rendiment davant el Màlaga i el Saragossa, però li demana una cosa. Només una. Que netegi la seva ment. «Quan tingui la seva ment feliç i quan tingui a la seva ment que és aquí per ajudar l’equip, els seus quatre gols entraran. Així de simple».

Leo millora les xifres de Romário, Ronaldo i Eto'o en aquest moment del curs. L'últim que havia fet més gols en la jornada 27 era l'austríac Hans Krankl. L'argentí podria superar el rècord de Ronaldo de 34 gols en una temporada

La temporada 1978-79, Hans Krankl va entrar per la porta gran al Camp Nou guanyant el premi al màxim golejador de primera divisió en el seu primer any de blaugrana. Krankl, que havia brillat amb llum pròpia en el mundial de l'Argentina del 1978, havia fet 26 gols després de les primeres 27 jornades de lliga. Una mitjana que cap altre futbolista del club ha superat fins ara, tot i que Lionel Messi s'hi acosta, i molt. L'argentí, després de l'exhibició de diumenge a Saragossa, acumula 25 gols en 27 jornades de lliga. Només un gol menys que l'austríac, i més que golejadors que han marcat època des de llavors, com els brasilers Romário i Ronaldo i com Samuel Eto'o. Entre Hans Krankl i Lionel Messi, ningú ha marcat tants gols després de 27 partits de lliga. Per això ara toca fer-se una altra pregunta. Quin és el sostre de l'argentí? Krankl va acabar aquella temporada baixant el ritme, ja que en les darreres vuit jornades de lliga només va fer tres gols, i tots tres van ser en un partit, en la jornada 28 contra l'Sporting de Gijón en una golejada per 6-0. Al final, 29 gols per a l'austríac en una temporada en què hi havia quatre jornades menys que ara.

El rècord de Ronaldo
Messi disposa d'onze partits de lliga per anar més enllà. Si manté la mitjana de gols actual, l'argentí fins i tot podria batre la marca de 34 gols en una temporada en la lliga del brasiler Ronaldo el curs 1996/97. Mai cap altre futbolista del Barça ha marcat més gols en la lliga que el brasiler llavors a les ordres de Bobby Robson. Llavors, però, el curs tenia 42 partits (era aquella lliga dels 22 equips a primera), per la qual cosa encara tindria més mèrit si Messi en fa tants o més, de gols. Per fer-ho, l'argentí hauria de fer 9 gols en 11 jornades, amb una mitjana de 0,81 gols per partit. Una mitjana lleugerament inferior a la que té ara: 0,9 gols per partit. Messi, doncs, va camí de ser el millor golejador en la lliga del Barça des de la creació del campionat. El millor en nombre de gols fets, és clar, perquè homes com ara Mariano Martín i César Rodríguez, en els anys quaranta, acabaven la temporada amb una mitjana superior a un gol per partit. El lleonès César, per exemple, en va fer 28 en 26 partits de lliga el curs 1948/49 i Mariano Martín va anar més enllà el 1942/43 amb 32 gols en 26 jornades de lliga.

Ara mateix, a Europa, només l'anglès Wayne Rooney té un ritme golejador similar al del jugador blaugrana. En les darreres quatre jornades, Messi ha esclatat en l'aspecte golejador en marcar 11 dels darrers 12 gols del Barça. I el dotzè va ser el penal marcat per Ibrahimovic i forçat per l'argentí. I com Rooney, Messi apareix quan toca i és decisiu. L'anglès, però, és més rematador, mentre que l'argentí s'inventa gols quan no hi ha ni ocasions, com ahir agafant una pilota perduda al mig del camp i convertint els defenses del Saragossa en jugadors de futbolí, quiets, immòbils, de fusta, lents al costat de Lionel Messi. Tot i que ahir algú com el madridista Granero encara afirmava que «Messi no fa por», el dilluns 21 de març va ser el dia universal de la lloança al geni de Messi. De fet, des que ha començat el mes de març tothom s'ha rendit a l'argentí, amb tot tipus de lloances al seu joc i els seus gols. Perquè Messi, que ja era el millor jugador del món el curs passat, aquest any s'ha convertit també en el millor golejador d'Europa amb el permís de Rooney i Luis Suárez, els seus rivals en la lluita per la Bota d'Or. Perquè d'aquí al final de la temporada, Messi podria guanyar la Bota d'Or i batre el rècord de gols en la lliga del Barça.

Ibrahimovic va a l’entrenament voluntari com a primer pas per recuperar la titularitat

La golejada a l’Stuttgart
(4-0) ha deixat establertes dues tesis: el Barça torna a donar les sensacions que va oferir en el seu immaculat trajecte del 2009, quan va encadenar sis títols, i el talent de Leo Messi és inesgotable. L’accés als quarts de final va despertar l’eufòria en l’afició i va desencadenar una altra cascada d’elogis a la premsa internacional que va contrastar amb una altra demostració de contenció del vestidor blaugrana. De Pep Guardiola, el primer.
El Barça coneixerà avui els seus pròxim rivals a la Champions en el sorteig de Nyon i com es dibuixa el trajecte fins al Bernabéu. Estarà ple d’obstacles. El principal és el Manchester United, el subcampió, la víctima de la final de Roma. «Preferiria evitar-lo», va admetre Txiki Begiristain, el secretari tècnic, camí del sorteig de Nyon. Per preferir, també desitjaria afrontar els partits de tornada a casa.

BUSQUETS, UN ENSURT / Guardiola no té preferències perquè la seva prioritat és la Lliga. També ho és per a Zlatan Ibrahimovic. El partit de Saragossa li ofereix la primera oportunitat de recuperar la titularitat. Després d’estar sancionat davant el València, Guardiola el va mantenir de suplent contra l’Stuttgart en benefici de Thierry Henry. Una decisió que el va disgustar, encara que no ho exterioritzés, i a la qual va voler posar remei immediatament.
La plantilla tenia festa ahir, però Ibrahimovic es va presentar a Sant Joan Despí per entrenar-se. No va ser l’únic. A la ciutat esportiva va coincidir amb suplents que volen deixar de ser-ho: Márquez, Txigrinski, Keita, Jeffren i Pinto. Sergio Busquets també va treballar, a menys ritme, i va convertir en un ensurt la seva substitució de dimecres. El centrecampista només pateix una contusió i estarà a punt per a La Romareda.

EL MILLOR AMB DIFERÈNCIA / Allà esperen el Barça de la Champions amb una por reverencial. «És el millor equip del món amb diferència», va dir ahir el centrecampista aragonès Gabi que, «per desgràcia», va contemplar el 4-0 a l’Stuttgart. «Per desgràcia» perquè es va fer una idea del que passarà diumenge si l’onze blaugrana segueix en la mateixa línia de joc i efectivitat i si Messi continua la seva ratxa realitzadora.
«S’han acabat els adjectius amb Leo», va escriure el diari argentí Clarín. «El concert de futbol del Barcelona va tornar a tenir Messi com el millor intèrpret. Quan s’inspira no hi ha qui el pari», es va llegir a La Nación. «Una altra vegada va ratificar per què és el millor del món», va dir Olé, que va establir una comparació amb el Madrid: «A Barcelona no hi ha disputes d’egos, ni problemes de vestidor, ni malbaratament de diners, només es malgasta futbol als peus de Messi, d’Iniesta, d’Henry...».

CRÍTIQUES A GODALL / Entre Messi (31 gols) i Pedro (17) sumen 48 gols, la meitat dels 96 marcats pel Barça. Dos joves de 22 anys estiren el carro a l’espera que Ibrahimovic i Henry recuperin el nivell. «Sense ells serà molt difícil aconseguir res», va confessar Guardiola, que va emplaçar l’afició a seguir de la mà amb l’equip, i va alertar del rosari d’adversitats que s’acosten. «Ens vindran de totes bandes», va dir amb misteri dimecres, potser al·ludint als pròxims arbitratges després que li obrissin un expedient per dir que Clos Gómez era un mentider.
Guardiola veu venir una campanya des de Madrid per devaluar la Champions per l’absència dels blancs. I Alfons Godall, el vicepresident, va veure venir la crítica de Joan Collet, conseller delegat de l’Espanyol, pel seu despectiu comentari al pilot Jaume Alguersuari per ser seguidor blanc-i-blau. «Sembla mentida que per guanyar quatre coses es puguin dir aquestes coses», va dir Collet, acusant Godall de tenir «una ment bastant curta».

L'equip blaugrana goleja l'Stuttgart en un molt bon partit i entra per la porta gran als quarts de final de la Champions · Messi continua grandiós i afegeix dos gols més al seu compte; Pedro i Bojan completen el pòquer

El Barça serà un dels vuit protagonistes dels quarts de final de la Lliga de Campions. L'equip blaugrana ja tenia un bon resultat del partit d'anada (1-1) a Stuttgart, però no ha especulat, no ha dubtat, ha buscat el partit, ha golejat als alemanys (3-0) i ha entrat als quarts de final de la competició per la porta gran davant més de 85.000 espectadors al Camp Nou.

L'equip de Guardiola ha enviat senyals inequívoques des del minut u. El tècnic volia l'equip intens, mòbil i elèctric de la segona part contra el València i ha sorprès deixant Ibrahimovic a la banqueta per jugar amb Henry de '9', amb Messi per darrera, amb Pedro i Iniesta a les bandes i amb Busquets i Touré omplint el migcamp.

L'Stuttgart va sortir també decidit a posar traves, a pressionar la sortida de pilota blaugrana, a no tancar-se enrere, però en vuit minuts el Barça havia xutat tres cops a porteria i, a la quarta, Messi va marcar l'1-0, el seu setè gol consecutiu, un altre golàs, amb un fort xut que va entrar per l'escaire de la porteria de Lehman amb 12 minuts de partit jugats.

L'equip alemany no ha tingut reacció. Ha corregut més per intentar restar control del joc al Barça, però els blaugranes han tocat molt bé, amb paciència i abans que el seu rival pogués endevinar què estava passant, ja li havia clavat el segon gol, en una magnífica jugada que va radiografiar la mobilitat, la precisió i la vocació ofensiva amb què ha jugat l'equip.

Messi, des de la mitja punta que ocupa en els últims partits, ha buscat magníficament en profunditat l'arribada de Touré pel passadís lateral de l'àrea i, en dos tocs, l'ivorià ha centrat i Pedro ha rematat des de la frontal de la petita. Un altre golàs, però aquest cop en una acció col·lectiva.

L'Stuttgart s'ha quedat sense resposta i el Barça no ha tingut gaire dificultats per refredar el matx i posar-lo sota control fins al descans i més enllà, perquè al quart d'hora de la segona part ha tancat definitivament l'eliminatòria amb el 3-0. Un altre gol de jugada i un altre gol de Messi, aquest cop xutant ras des de la frontal per sumar el seu 31è gol de la temporada.

Ha sortit Ibrahimovic, aclamat pel públic, però ha marxat Busquets lesionat a la cuixa dreta. En tot cas, el partit estava més que sentenciat i el Barça ha administrat perfectament la desesperació dels alemanys i la confiança del marcador per tocar molt bé, per arribar amb claredat, per golejar per quarta vegada un Lehman desesperat (gol de Bojan, assistència d'Ibra) i per presentar-se amb un missatge contundent a la cita dels vuit millors equips d'Europa.

El Barça coneixerà el seu rival als quarts de final en el sorteig que es farà divendres a Nyon. Els possibles rivals són Manchester United, Arsenal, Bayern, Inter de Milà, Olympique de Lió, CSKA Moscou i Girondins.


Fitxa tècnica
Barça: Víctor Valdés; Alves, Piqué, Puyol, Maxwell; Touré, Sergio Busquets (Ibrahimovic, m.66), Iniesta (Bojan, m.88), Pedro, Messi i Henry (Milito, m.78).
Stuttgart: Lehmann; Celozzi (Gebhart, m.46), Niedermeier, Delpierre, Molinaro; Kuzmanovic, Khedira; Trasch, Hleb; Cacau i Pogrebnyak (Marica, m.70)
Gols: 1-0, m.14: Messi. 2-0, m.22: Pedro. 3-0, m.60: Messi. 4-0, m.89: Bojan.
Àrbitre: Alain Hamer (LUX). Targetes a Lehman (m.43), Pogrebnyak (m.45), Kuzmanovic (m.54)
Camp: Camp Nou. 88.543 espectadors

L’entrada d’Henry reactiva els blaugranes després d’un primer temps dominat pel València

Va sortir Henry i va reaccionar el Barça. Sí, ho han llegit bé. Va ressorgir Titi de la seva prolongada letargia, emergint des de la banqueta, i l’equip es va posar les piles per aixecar un partit que pintava malament després d’un primer temps de domini valencianista. Menys notícia és que Leo Messi decideixi un partit. O que marqui un golàs. Ho va tornar a fer. N’hi havia prou amb un. Amb el primer ja estava. Però el nen va tenir ganes de marcar-ne tres per pintar de golejada la visita dels valencians, com els últims anys. Un triple en 17 minuts, magnífic, només a l’abast d’un astre amb un guant al peu. Tres gols subtils, preciosos, d’una finor excepcional que van acabar amb l’arrogància de César.

EL CANVI DE GUARDIOLA / Va sortir Henry i va decidir Messi, però hi va haver un tercer protagonista. A més de Valdés, que va evitar problemes en un mà a mà amb Zigic amb l’1-0.
A aquest protagonista se’l va veure menys que mai, tot i que la seva influència és indiscutible. Estava assegut a la llotja, al costat de Txiki Begiristain i darrere de Johan Cruyff. No va jugar, però la seva xerrada al descans va ser primordial per orientar l’equip, perdut a la primera meitat.
Guardiola va baixar al vestidor al descans per guanyar el partit. Primer va ordenar a Henry que escalfés per substituir un desdibuixat Bojan i després va traçar a la pissarra la fórmula que desencallaria els seus homes de l’embolic en què els havia posat el València. El problema era gros i des de dalt va trobar la solució. A grans mals, grans remeis, i va canviar el sistema. Faltava veure si Emery seria capaç d’idear un segon pla.

REACCIÓ A LA REPRESA / Guardiola havia recuperat el 4-3-3 original després de dos partits (Màlaga i Almeria) en què va fer servir el 4-2-3-1. Com que no va funcionar el primer en la fase inicial, va utilitzar el segon a la represa. El Barça que estava veient era un equip desconegut, irreconeixible. Entre altres coses perquè va trigar mitja hora a rematar a porteria. Fonamentalment, però, perquè no tenia la pilota. Com que els blaugranes volen portar la pilota de porteria a porteria, el València va allunyar el Barça de la seva àrea amb una pressió individual, començant per Piqué i Milito. Valdés no podia treure curt. La pilota va haver de volar més del compte i no hi havia cap blaugrana que pogués despenjar-la del cel. La davantera (Pedro, Messi i Bojan) amb prou feines traspassava la cota de l’1,70 metres d’altura, de manera que el València va manar tant o més que els locals perquè, a més, també té bons tocadors.
Per moments es va trobar a faltar el sancionat Ibrahimovic, encara que el suec estigui en crisi. Com ho estava Henry. L’equip no tenia cap referència al centre ni tenia centímetres per lluitar per aquella bola voladora. Dues vegades va rematar Messi al cos de César i dues mans va treure Valdés per evitar un parell de disgustos. El panorama era fosc si el Barça no canviava radicalment. Desconcertat i pressionat com no ho és mai a casa, ni Xavi ni Iniesta van assumir el lideratge per marcar el compàs. No van saber i no van poder perquè a ells també els perseguien. Com a Busquets, que després de perdre un parell de pilotes ja no va voler córrer més riscos.

QUATRE DAVANTERS / Guardiola va baixar a la caseta amb la seva llibreta i va moure peces. Va col·locar Henry de davanter perquè fixés els centrals (després Maduro va ser expulsat al sortir dues vegades de la cova) i Messi per darrere perquè els encarés, mentre Pedro i Iniesta obrien el camp i Xavi i Busquets protegien des del darrere els davanters.
Encara que no ho semblés, Messi es va acostar més a l’àrea gràcies als espais que li va obrir Henry i es va plantar quatre vegades davant dels nassos de César. Leo no necessita gaires metres lliures; així és com va entreveure un passadís estret després de rifar-se Banega, Bruno i Dealbert. Un gol de mocador que va anar seguit de dos més. Mà a mà també amb César. Amb el València, llavors sí, tocat i desfondat per l’esforç de dijous a l’Europa League, amb Henry cavalcant a plaer entre la defensa i aportant pilotes a les cantonades, amb Xavi exhibint els galons en absència del lesionat Puyol i amb Iniesta nedant en el seu element.

Ofeix tot el seu suport als nens desafavorits

«Tinc tres fills i et fan més cas a tu que no pas a mi». La frase, contundent i còmplice, de Philip O’Brien, director Global d’Aliances Corporatives de l’Unicef, va retronar ahir amb força a la sala París del Camp Nou. Al seu costat, el protagonista de la frase, somreia tímidament, Com sempre. Afalagat per tant d’elogi i «emocionat», com va confessar després, al ser nomenat ambaixador global de bona voluntat de l’organisme que tutela la infància al món.
Leo Messi estava visiblement emocionat –«és com recollir un trofeu»–, responsabilitzat i «compromès» amb el seu nou paper. El d’ambaixador mundial. «Sé que hi ha milions de nens que no estan bé, que tenen malalties i que no s’alimenten bé ni tenen educació», va dir l’estrella blaugrana, intimidat per l’aspecte que presentava la sala. A la dreta, tenia Joan Laporta, el president del club; a l’esquerra, a O’Brien, el representant de l’organisme, i al davant tenia la seva família, Pep Guardiola, el seu entrenador, Xavi, el seu company, que estava amagat a les últimes files, mentre tot de nens, amb la samarreta blava de l’Unicef, disfrutaven d’un matí insòlit. Eren al costat de Messi i poc després trepitjarien la gespa del Camp Nou amb el nen que es va fer estrella al Barcelona. El nen que encara habita en aquell cos de mag, capaç de viatjar a «Àfrica, a Haití o a on faci falta per ajudar els altres nens».
Sense Ibra ni Guardiola
Messi, que assumeix un càrrec que ostenten, entre d’altres, la reina Rània de Jordània, els actors Mia Farrow i Orlando Bloom, la cantant Shakira i el tennista suís Roger Federer, va rebre ahir una insígnia a la solapa de la seva jaqueta que simbolitza l’ajuda als nens desafavorits. I en el seu primer acte com a ambaixador global de l’Unicef, el davanter va apel·lar a la «humilitat» per no riure’s de la desgràcia blanca a Europa. «El que va passar és un avís per a nosaltres. A la Champions no hi ha favorits. S’ha de jugar cada partit com si fos una final. Hem de tenir els peus a terra». Paraula d’ambaixador, que exerceix des del primer instant, mentre el Barça va saber que Apel·lació no havia perdonat ahir ni Guardiola ni Ibrahimovic .

La plantilla manté la calma i treu importància a la pèrdua del lideratge. No ha canviat cap de les rutines diàries ni ha perdut la tranquil·litat. Milito aposta per la capacitat de l'equip i refusa parlar dels àrbitres

La normalitat com a resposta. Ni reunions especials ni xerrades llargues de l'entrenador als seus jugadors. La plantilla i el cos tècnic tenen clar que la millor manera de recuperar el lideratge perdut és conservar la tranquil·litat i centrar-se en allò realment important: el partit contra el València de diumenge. «Tenim una bona quantitat de punts i un bon equip. Hem de mantenir la calma. Som optimistes i l'afició, també, perquè sap el potencial que té el seu club per tirar endavant», va declarar el futbolista argentí, que si juga contra els valencianistes arribarà als 50 partits defensant la samarreta del Barça.

Milito, una veu molt respectada al vestidor, va marcar dilluns davant els mitjans les pautes de comportament que ha de seguir l'equip. Va treure importància a la crítica de Johann Cruyff sobre la baixa forma de molts integrants de l'equip. «És una opinió com qualsevol altra. La respectem, però crec que el grup creu en les seves possibilitats per guanyar els títols en joc. La confiança és que els títols arribaran, n'estem mentalitzats», va considerar el central, que a Almeria es va erigir com un dels punts destacats de l'equip.

«Creiem que la lliga serà un altre cop nostra», va considerar Milito, a qui no el sorprèn que el Madrid hagi aconseguit el lideratge: «Mai no vam amagar que seria un torneig molt disputat. El Madrid es va reforçar molt bé, té un gran equip. Per això no sorprèn. La lluita pel títol serà molt disputada fins al final», va vaticinar l'argentí.

Milito va considerar el partit del València com l'inici de «la zona de definicions de la temporada»: «Ens començarem a jugar els títols», però refusa que això posi nerviós l'equip o l'entrenador, en al·lusió a les expulsions de Guardiola i Ibrahimovic. «Pep [va argumentar sobre el tècnic] és així i està bé que sigui d'aquesta manera, perquè és el que ens inculca», va dir sobre el temperament del de Santpedor.

El defensa es va referir, també, al nivell del seu company i compatriota Leo Messi, que exhibeix un gran nivell: «Si ell està bé, tot es potencia. La idea és que a partir de les bones actuacions individuals l'equip vagi creixent col·lectivament.»

Sobre el bon estat de forma que està mostrant malgrat haver deixat enrere un any i mig de lesions, l'esquerrà va explicar: «Sempre vaig pensar que a l'hora de tornar havia d'estar a prop del meu millor nivell. Vaig haver de lluitar molt. Però en aquest equip tot es torna més fàcil.»

Milito, a més, va voler aclarir als aficionats més exigents que «els partits no es guanyen fàcilment»: «El fet extraordinari va ser la temporada passada. El que està passant aquest any s'acosta més a la realitat.»

Àrbitres
El central argentí va fer una crida als mitjans de comunicació perquè no afegeixin més comentaris al tema dels àrbitres. «Ara mateix, tant el Barça com el Madrid tenim bons equips, estem mantenint una batalla de molt nivell. Seria bo que els mitjans se centressin en el futbol i que, entre tots, deixem tranquils els àrbitres.»

El Mariscal va confessar que confia «en la bona fe dels àrbitres, però no deu ser gens bo que ells sàpiguen que en cada partit estan sent observats amb lupa pels crítics». Sobre el partit que disputarà demà el Madrid, en què es juga la vida en la Champions, Milito va dir que «el Barça ha de pensar només en ell».

Les imatges enganyen. I algunes veus que se senten, també. Per més que el Bernabéu embogís, per més que alguns cantessin amb una alegria desfermada la victòria contra el Sevilla, el Madrid no és el campió. Encara, no. Potser ho acabarà sent però li queda molt per guanyar. Igual que el Barça. La Lliga segueix inamovible, obsessionada a mantenir aquest intens colze a colze potser fins a l’últim dia, just quan es compleixin 13 jornades des d’avui.
El que sí que hi ha hagut és un canvi d’ànim. Gairebé just enmig d’aquesta recta de 13 partits apareix el clàssic. Serà el dissabte 10 d’abril, a les 10 de la nit, amb TV-3 i La Sexta per testimonis. Fins llavors, i pendent que en qualsevol jornada les coses puguin variar, el liderat blanc és molt provisional. El goal average general és simplement un sistema per posar ordre a l’espera que es resolgui el particular, favorable de moment al Barça després de l’1-0
del Camp Nou quan es va produir l’avançament blaugrana. Però s’ha de veure com arriben els uns i els altres a la cita del 10 d’abril.

DUBTES, UNA ALTRA VEGADA / Fins aquell moment, comparteixen un calendari similar, amb un matx per banda més compromès que la resta. El del Barça ja és a tocar. Diumenge que ve apareix el València al Camp Nou (19.00 hores); el del Madrid és un d’aquells grans cara a cara que enganyen. L’Atlètic passarà pel Bernabéu en un derbi que acostuma a no deixar cap ferida i es resol en una volta i l’altra amb el mateix resultat: en total, sis punts blancs.
La visita del València de Villa arriba en un ambient més sensible que de costum. Un ambient molt culer, sempre a punt per recuperar els dubtes i aquell ancestral pessimisme que ni les sis copes han enterrat per sempre. L’equip flaqueja, això és inqüestionable, com ho va fer fa un any abans d’embalar-se per aconseguir el triplet, però a molts els ha faltat temps per començar a donar-ho tot per perdut. Just al revés del que va passar dissabte al Bernabéu on ni tan sols amb el 0-2 hi va haver signes de rendició a la grada.
A la del Camp Nou, ja s’han pogut sentir alguns xiulets a dos jugadors. La primera víctima va ser Txigrinski, que ha desaparegut del mapa. Des d’aquells xiulets (el 5 de gener, a la Copa contra el Sevilla) només ha jugat 17 minuts, un signe evident que Guardiola no les té totes després d’haver cregut cegament en ell.

RETORN DE KEITA / La segona víctima, molt més recent, va ser Ibrahimovic. Després de fer un gran inici, el davanter s’ha anat empetitint, cada vegada més distanciat del joc de l’equip. El veuen molt més els àrbitres que Iniesta i Xavi. L’expulsió a Almeria evitarà assistir al plebiscit que ja suscita la seva figura. Sense ell, a Guardiola li correspon traslladar les seves paraules al camp i donar-li a Henry la possibilitat de tornar a guanyar-se el respecte que li demostra cada vegada que parla d’ell. O també podria ser l’hora que Bojan tingui aquells minuts que el tècnic reconeix no haver-li donat tot i que se’ls mereix. Qui ja estarà a punt serà Keita, una de les seves peces preferides.
«Estic convençut que guanyarem la Lliga. Com a barcelonista em sento orgullós d’haver donat la cara tot i les adversitats», va declarar ahir Laporta. Guardiola, per la seva banda, no va tenir ni un retret. Fidel al seu estil, sap que no és moment per collar més del compte i que, precisament ara, és temps per utilitzar la mà esquerra. La setmana és llarga i, després, torna la Champions. I a Europa no hi ha marge d’error, encara que l’1-1 de Stuttgart el deixi en una posició avantatjosa.

L’AMENAÇA DEL LIÓ / Al Madrid, no. A l’excitació de la Lliga la segueix ara un compromès match ball contra el Lió, que va guanyar 1-0 a l’anada, per salvar la barrera dels vuitens. El partit arriba en un ambient d’eufòria per haver pogut caçar per fi el Barça, en un Bernabéu que es prepara per a una d’aquelles nits de remuntada que cada vegada queden més perdudes en la memòria. Però a Madrid no hi ha ningú que pateixi per un fracàs. En aquests moments, se senten invencibles i capaços de tot. En això no s’assemblen gens a l’actitud de molts culers, sempre a punt per perdre la fe fins i tot amb un Barça que no es mereix que ja es dubti d’ell. Segueix sent el campió.

Considera que només li falta confiança perquè no està marcant gols i té bones sensacions pel que fa a les possibilitats d'èxit del conjunt

Els tímids xiulets que va rebre Ibrahimovic contra el Màlaga al Camp Nou han obert un debat sobre l'adaptació del suec al joc del Barça i si el seu estancament golejador li provoca ansietat. Xavi, però, està convençut que «aquest no és el cas d'Ibra» i que simplement, com tots els davanters, se li exigeixen gols i que ara no està fi en aquest aspecte. En canvi, en Henry sí que veu un problema de falta de confiança com a explicació al seu rendiment. «Amb menys confiança, abaixa el nivell. Ha d'agafar-ne i tornar a sentir-se bé, trobar una dinàmica positiva.» El de Terrassa, però, va deixar molt clar que el francès s'entrenava «de manera exemplar» i que la persona que va publicar que es reservava per arribar en forma al mundial «li volia mal».

Xavi, com Guardiola, també té «molt bones sensacions» pel que fa a les possibilitats d'alçar algun títol aquesta temporada perquè l'equip «té ganes de guanyar» i hi ha «implicació» i una bona «dinàmica de feina». Tot i això, els jugadors han hagut d'escoltar algunes petites crítiques pel seu joc fa unes setmanes i que els més pessimistes fins i tot dubtessin de l'equip. Xavi atribueix aquesta exigència al fet que l'equip ha posat «molt alt» el llistó per tot el que van aconseguir la temporada passada. Ara bé, al de Terrassa també li agrada i el motiva que la gent esperi molt d'ells. «La pressió de guanyar ens afalaga», va afirmar.

Pel que fa al duel de demà contra l'Almeria, Xavi va explicar que espera no patir un marcatge a l'home com el que li va fer Chico en el partit del Camp Nou. «Va ser un dels pitjors moments en els meus deu o dotze anys de professional. No crec que Lillo faci marcatges individuals. Vaig llegir que no en feia i li ho agraeixo», va dir. Qüestionat sobre Juanma Lillo, va comentar que no el coneixia com per fer-ne una valoració professional, però sí que sabia que era amic de Guardiola i un amant del joc ofensiu.

Assegura que la lliga està molt igualada i veu els blaugrana igual de motivats que els blancs per al duel

El partit del pròxim 10 d'abril entre el FC Barcelona i el Real Madrid al Santiago Bernabéu podria acabar decidint la lliga. No matemàticament, ja que quedarien encara set jornades per disputar però qualsevol dels dos equips, si la igualtat actual es manté fins al dia del duel, quedaria molt tocat anímicament.

Laporta, però, encara no ho veu així i ahir va restar transcendència al que pugui passar a Madrid. "Ja es veurà com d'important és el partit. Si els dos equips aguantem aquest ritme, es pot arribar al Bernabéu amb aquesta diferència i pot ser un partit molt interessant. Però abans potser passarà algun resultat i el partit contra el Madrid no serà definitiu", va afirmar.

El que sí que té clar, però, és que els jugadors del Barça sortiran igual de motivats que els del Madrid, malgrat que són aquests últims els que ja han començat a parlar del partit quan encara falten sis jornades perquè es jugui. "Són maneres d'estimular-se", va dir.

El president blaugrana està gaudint d'allò més amb el duel que mantenen els dos grans equips pel títol. "La lliga està molt competida, els dos equips estan a un gran nivell i la competició està realment entretinguda", va comentar abans d'agafar un vol per dirigir-se cap a Ruanda, on visitarà el camp de refugiats de Kibiza. L'acompanya en el viatge la directiva Magda Oranich, responsable de la fundació.

Barça i Madrid s'encaminen cap a un altre clàssic decisiu al Bernabéu amb un calendari similar ·  Els blancs, que abans han de jugar amb el Sevilla i el derbi madrileny, semblen donar els 3 punts per guanyats

Una temporada després, curiositats de la vida, el clàssic del Santiago Bernabéu podria tornar a esdevenir clau per decantar el títol de lliga cap a Barcelona o Madrid. Des de l'entorn madridista, han fixat el 10 d'abril al calendari com la nit en què els de Pellegrini gairebé prendran el relleu al Barça com a campions. Ho tenen claríssim. Fa la sensació que des de Madrid no volen tenir en compte que per a aquest duel encara falten per disputar sis jornades i que un cop se celebri encara en faltaran set més per acabar el campionat, és a dir, 21 punts en joc, una barbaritat.

També tenen molt coll avall que sortiran vencedors del duel al Santiago Bernabéu apel·lant a la indiscutible millora en el seu joc aquesta temporada, però sense tenir gens en compte la, de moment, superioritat blaugrana en la classificació –les xifres no menteixen– i, sobretot en el seu futbol, que aquest any encara ha d'arribar al seu nivell màxim. De fet, la planificació física dels preparadors blaugrana preveu que l'equip arribi al seu punt més òptim ben aviat. Ja fa dies, i coincidint amb el petit sotrac del Barça pel que fa a joc i intensitat, a Madrid van desfermar l'eufòria, fet que va obligar Gerard Piqué a enviar-los un missatge amb què els recordava que la temporada passada també comptaven amb els tres punts del Bernabéu abans de jugar i que van acabar rebent sis gols.

Els blaugrana, per contra, no noten encara l'ansietat que provoca el duel. El veuen important, evidentment, però encara massa llunyà i amb reptes importants abans, per començar a obsessionar-s'hi. «El clàssic sempre és clau. Serà un partit importantíssim, però després en quedaran molts d'altres», va comentar Víctor Valdés. «Ja veurem, queda molta lliga», va respondre el capità Puyol quan li preguntaven sobre la transcendència del clàssic. Piqué, per contra, sí que considera que es pot tractar d'un duel força decisiu perquè està convençut que cap dels dos «perdrà gaires punts».

La intenció del Barça és arribar al feu madridista amb la major diferència de punts possible, però els jugadors són conscients que els que necessiten una ensopegada per garantir-se el títol són els blancs. Si en els propers sis partits els dos equips arriben amb la mateixa distància en la taula –2 punts– els de Guardiola en tindrien prou amb un empat per continuar liderant el campionat. I en cas de victòria, la distància s'eixamplaria fins als cinc punts, cosa que deixaria el títol gairebé sentenciat.

I fent una ullada al calendari del Barça i el Real Madrid s'observa com hi ha algunes pedres als camins de tots dos, tot i que surt més mal parat el conjunt de Pellegrini perquè té el duel contra el Sevilla i un derbi contra l'Atlético pel mig. L'avantatge, que tots dos són al seu camp. Mantenir la fiabilitat al Santiago Bernabéu serà tot un repte, però també s'hauran de tenir en compte les ganes que tindran els colchoneros de perjudicar el seu màxim rival i, de passada, posar fi a la funesta ratxa contra els madridistes. L'altre duel que tenen a casa és contra l'Sporting de Gijón. Lluny del seu estadi s'enfronten amb el Valladolid, el Getafe i el Racing, camps on en les últimes temporades han patit alguna que altra derrota.

Els duels més complicats que esperen el Barça són contra el València al Camp Nou i la visita a Mallorca, on els balears han construït una fortalesa a Son Moix aquesta temporada. A casa, també rebran l'Osasuna i l'Athletic de Bilbao, rivals que no solen aconseguir bons resultats a l'estadi, i viatjaran a Almeria, aquest dissabte, i a Saragossa.

Al marge del calendari, també s'hauria de tenir en compte el cop moral que podria suposar una hipotètica eliminació en la Champions dels dos conjunts, ja que la tornada dels vuitens i els quarts de final es jugaran abans que es disputi el clàssic. I ja sabem que, de tots dos, el que està més obsessionat amb la cita del maig al Bernabéu és el Madrid. De fet, ho està amb la de maig i la d'abril, ja que es juga l'èxit d'una inversió de 270 milions.


CALENDARI DEL MADRID
PARTITS ABANS DEL CLÀSSIC:
Madrid–Sevilla
( 6/ 3/ 2010)
Valladolid–Madrid
(13 o 14 / 3 / 2010)
Madrid–Sporting
( 20 o 21 / 3 / 2010)
Getafe–Madrid
(24 o 25 / 3 / 2010)
Madrid–Atlético
( 27 o 28 / 3 / 2010)
Racing–Madrid
( 3o 4 / 4 / 2010)

CALENDARI DEL BARÇA
PARTITS ABANS DEL CLÀSSIC:
Almeria–Barça
( 6/ 3/ 2010)
Barça–València
(13 o 14 / 3 / 2010)
Saragossa–Barça
( 20 o 21 / 3 / 2010)
Barça–Osasuna
(24 o 25 / 3 / 2010)
Mallorca–Barça
( 27 o 28 / 3 / 2010)
Barça–Athletic
( 3o 4 / 4 / 2010)


Tres clàssics en gairebé deu dies?
Si el Barça i el Madrid es classifiquen per als quarts de la Champions, el sorteig els podria enfrontar. Llavors es podria donar el cas que es viurien tres clàssics en deu dies, entre el 30 de març i el 10 d'abril. L'anada dels quarts és el 30-31 i la tornada, el 6-7. Serien deu dies no aptes per a gent amb problemes al cor.

El pols entre el Barça i el Madrid va pel camí de fer saltar pels aires els rècords de la Lliga. Més punts que mai, més gols a favor, menys gols en contra i un creixent abisme amb la resta de competidors. Ningú aguanta el ritme. Ningú els pot seguir la pista. No hi ha altres aspirants a la vista, engolits per aquest cara a cara sense treva, perduts en la llunyania de la taula, a 15 punts (València) i 18 (Sevilla) del líder. Unes diferències inèdites a les grans Lligues europees. A Itàlia, Anglaterra, Alemanya i França, el títol no és cosa de dos, les distàncies no estan tan disparades i, com a mínim, hi ha un tercer club en discòrdia.
Mentre que l’Arsenal s’ha unit a la pugna entre el Chelsea i el Manchester a la Premier, el Roma ha retallat diferències i pressiona un Milan al qual li costa seguir el rastre de l’Inter, el Schalke 04 va darrere els passos del Leverkusen i el Bayern Munic de Van Gaal, i només quatre punts separen el líder francès, el Girondins de Laurent Blanc, del cinquè classificat, l’Olympique de Marsella. El Bar-
ça i el Madrid han convertit la Lliga en una dictadura on no es discuteix la seva supremacia. «La qualitat de les dues plantilles està molt per sobre de la resta. València i Sevilla hi volen ser, però no arriben al nivell», va comentar ahir Fernando Torres.

LA DECEPCIÓ BLANCA / Tot i haver disputat menys partits que en altres països, tots dos sumen més punts que qualsevol i presenten el millor percentatge. De fet, l’únic que està a l’altura del Barça (61 punts) és el Chelsea, però amb una significativa diferència: quatre jornades més, és a dir, 12 punts més possibles que ha deixat de sumar. Un altre signe de distinció blaugrana. És l’únic equip que només ha encaixat una derrota en el campionat davant de les tres del Madrid. Curiosament, n’hi ha un que segueix invicte, el Leverkusen, però suma 11 empats.
Malgrat que plana la sensació que el Barça no és el de la temporada passada, els números, almenys, ho desmenteixen. Avui té un punt més, en el millor registre de la història. La diferència la marca el Reial Madrid, que fa un any estava a set, un motiu de desesperació al Bernabéu. No hi ha manera de caçar el líder. «En una altra temporada trauríem sis o set punts al segon. Però tenim un rival que ho està fent molt bé, sumant moltíssim i que no està disposat a cedir ni una mica», va admetre Miguel Pardeza, secretari tècnic del Madrid.

PITXITXI I ZAMORA / El pols general s’estén a un duel particular entre dos compatriotes. Messi ha deixat enrere el que carregava amb el paper de golejador (Ibrahimovic) i Higuaín, un fitxatge de Calderón, segueix l’exemple amb Ronaldo. I això que ell no es baralla per llançar els penals. Dos pitxitxis inesperats (17 i 16 gols) i, aquí sí, amb un tercer en discòrdia, Villa (17). Valdés, en canvi, manté distàncies amb Casillas per al Zamora (14 gols a 18) per més que la seva fermesa no li serveixi per convèncer Del Bosque. Una decisió inexplicable que té molt poc d’esportiva. El pols seguirà. L’any passat es va acabar al Bernabéu. Potser la història es repetirà.

Amb el gol contra el Màlaga, l'argentí arriba a les 71 dianes, una més que l'exestrella brasilera del Barça, ara al Milan italià

Leo Messi va arribar als 71 gols en el partit contra el Màlaga, una xifra de càrrega simbòlica, ja que significa haver superat la marca golejadora de Ronaldinho, l'estrella de qui l'argentí va rebre el testimoni per liderar el Barça.

Messi ha fet els 71 gols en 129 partits, cosa que representa una mitjana de 0,55 dianes per duel. Mig gol per partit, mentre que el brasiler en va fer 70 en 149 partits. Un 0,48 de mitjana.

Pel que fa a la llista de golejadors de la història del Barça, l'argentí, de 22 anys, ja és en el setzè lloc d'una taula que lidera César amb 195 gols.

Messi és l'actual pitxitxi de la lliga estatal, amb disset dianes, igualat al cim de la classificació amb David Villa, del València. La dada sorprenent és que quan encara falten 14 jornades, l'argentí està a només sis gols d'igualar els registres de l'any passat, possiblement el curs més brillant de la seva curta carrera professional. La temporada passada, Messi va marcar 23 gols en 31 partits. Ara n'ha fet 17 en 21.

Tot i que li falta marcar contra el Xerès i el Vila-real, els dos únics equips que no han patit la voracitat golejadora de l'argentí (el Cadis, el Múrcia i la Real Sociedad, que ara no són a primera, són els altres als quals Leo es va enfrontar i no va marcar), les víctimes preferides de Leo parlen clarament de la seva capacitat competitiva, perquè es tracta de dos equips dels considerats grans, l'Atlético de Madrid i el Sevilla.

La progressió golejadora de Messi al llarg de la seva carrera al Barça és tan espectacular com la del seu joc. Va marcar un gol en set partits en el seu primer any (2004/05), 6 en 17 (2005/06), 14 en 26 (2006/07), 10 en 28 (2007/08) –la'única involució–, 23 en 31 (2008/09) i els ja esmentats 17 gols en 21 partits d'aquest curs.

Golejador de la Champions del curs passat, amb nou dianes que van elevar al Barça fins el cim europeu, l'argentí ara busca el pitxitxi de la lliga.

Ferrer i Perrín es mostren molestos per la continuïtat de Sala Martín a la comissió delegada

La junta directiva del Barça es reuneix aquest matí al Camp Nou en un ambient cada vegada més enrarit i de creixent discòrdia entre els dos grups que aspiren a formar candidatura de cara a les eleccions a la presidència del juny i que encapçalen Alfons Godall, delfí de Joan Laporta, i Jaume Ferrer. El detonant de la tensió va ser la decisió del president d’apartar de la comissió delegada, màxim òrgan executiu, els vicepresidents amb l’objectiu de tenir un control més estricte de la informació i de les resolucions que es prenguin al si del club.
En aquest sentit, tant Ferrer com Albert Perrín, vicepresident institucional, expressaran el seu malestar a la junta per haver estat apartats. Tots dos, a més a més, se senten ofesos pel fet que Xavier Sala Martín, tresorer del club, continuï present a la comissió delegada malgrat formar part de la precandidatura que encapçala Godall. «Si a la delegada no hi hagués cap membre de les precandidatures, podríem entendre la decisió del president, però en el moment que en queda un és quan no s’entén el perquè. O tornem a la comissió delegada tots o que marxin els que van en una candidatura», va manifestar ahir Ferrer a Efe. El vicepresident ha mantingut un agre intercanvi de declaracions amb Sala Martín, que el va titllar d’«impostor» per haver qüestionat la seva continuïtat a la comissió delegada. «Tots coneixem Sala Martín i sabem que té una incontinència verbal que fa que moltes vegades sigui poc creïble», li va replicar Ferrer.
El vicepresident assegura que el motiu pel qual no presenta la dimissió és el de «seguir vigilant fins a l’últim dia» la gestió de Laporta. «Potser totes aquestes actuacions que han passat tenien l’objectiu de fer-me dimitir, de fer que perdés les ganes i l’empenta. Però ha sigut al revés, m’han donat molta més força per seguir vigilant les decisions que s’adoptin. Ara no votarem que sí per confiança, ara volem saber el cent per cent de les coses que es fan i com es fan», va afegir Ferrer, que avui reclamarà «neutralitat» a Laporta. «El seu suport a Godall és patent».

ALVES, GAIREBÉ A PUNT / El Barça va tornar ahir a la tarda als entrenaments per preparar el partit d’aquest dissabte davant el Màlaga. Dani Alves, que segueix sense tenir l’alta mèdica, es va entrenar amb la resta del grup amb aparent normalitat i és més que probable que estigui a disposició de Pep Guardiola per jugar contra el conjunt andalús. «Dani és molt important per a nosaltres i és una màquina impressionant. Sempre està disposat a córrer. El que fa és espectacular», va afirmar ahir Touré Yaya del lateral brasiler, insubstituïble per la seva velocitat i profunditat en atac.
Touré, que va assegurar que estudia català a casa juntament amb la seva dona, va afegir que aquesta temporada és molt més difícil per al conjunt blaugrana pels sis títols aconseguits. «La gent es pensa que som invencibles, però som humans i podem fallar».

ENTRADES PER AL BERNABÉU / La UEFA va anunciar ahir que les entrades de la final de la Champions al Bernabéu (22 de maig) es posaran a la venda el divendres 5 de març a les 13.00 hores, en un acte que se celebrarà a la seu de la Comunitat de Madrid i en què es donaran a conèixer els criteris de la venda i els preus.

El Barça canviarà davant del Màlaga. Després de tres partits decebedors, més en el joc que en els resultats, Pep Guardiola ja sap «el que s’ha de fer» per forçar la reacció de l’equip i que torni a mostrar la seva consistència habitual, segons va dir després del partit de Stuttgart. El primer canvi, el més evident, es veurà a l’alineació. Dani Alves és a punt de reaparèixer, així que el Barça recuperarà la dosi de nervi que ha perdut en els últims partits coincidint amb l’absència per lesió del brasiler.
Primer va avisar –«hem de millorar el nivell, així no guanyarem res», va dir després del 4-0 contra el Racing– i més endavant va afirmar, uns minuts més tard de l’empat de Stuttgart, que havia detectat els defectes que tenia l’equip. El següent pas és posar fil a l’agulla, decidit a tancar tan aviat com sigui possible la mala ratxa de l’equip. Amb xerrades privades amb alguns jugadors i una conscienciació general perquè l’equip recuperi grapa i passió, que van brillar per la seva absència a Alemanya. El tècnic se sent legitimat per remoure l’equip després d’un parell d’avisos que no han provocat cap reacció.

REACCIÓ ESPECTACULAR / La temporada passada va tenir lloc una situació semblant. El Barça va entrar en un túnel (tres empats i dues derrotes) que va durar un mes. Les conseqüències no van passar factura. Guardiola va agafar el paper de líder, va arengar els seus jugadors i va pronosticar: «Serem campions». Un 2-0 davant l’Athletic i un espectacular 5-2 contra el Lió van obrir una ratxa de set victòries consecutives, entre les quals un 4-0 al Bayern de Munic a la Champions i un 6-0 al Màlaga, el pròxim rival.
La baixada actual ha coincidit amb l’època més cruenta de lesions. Amb el temps s’ha vist que ha estat fonamental la de Dani Alves. Encara que es tracti del lateral dret d’un equip ofensiu. Al Barça li ha faltat el vigor que aporta pel carril dret el millor soci de Messi. No és una casualitat que la seva absència hagi coincidit amb la baixada de l’argentí, que només ha marcat un gol sense el defensa al camp.

EL TABÚ DE LES EXCUSES / En absència d’Alves han jugat tres laterals diferents (Maxwell, Jeffren i Puyol), però el Barça recuperarà dissabte un dels seus homes indiscutibles. Com Eric Abidal, l’altre lateral, a qui li queda un mes de baixa. També han caigut Touré i Keita al mateix temps, i aquesta situació ha fet que el Barça hagi perdut múscul. Busquets, per exemple, ha jugat a les tres posicions del centre del camp.
Amb tots aquests problemes, l’estabilitat de l’equip se n’ha ressentit, i això s’ha traduït en una minva de la capacitat golejadora. Cap dels últims gols no han arribat per una jugada col·lectiva, si es pot considerar com a tal l’assistència de Messi a Thiago al quart gol al Racing. A Alemanya, a part de l’empat d’Ibrahimovic, tan sols es va veure un xut al pal de Messi.

IBRA, SENSE MULTA / Guardiola, no obstant, detesta escudar-se en l’excusa de les baixes. Per ell és un tema tabú. Igual que l’hermètic control del vestidor. En públic no s’ha queixat mai de l’actitud dels seus jugadors, però de portes endins no ha amagat el seu enuig pel mal joc de l’equip. El club va desmentir ahir que Guardiola hagués multat Ibrahimovic per conduir una moto de neu durant les seves vacances, com es va fer ressò aquest diari després de la notícia publicada en diaris suecs

Un gol d'Ibrahimovic al principi de la segona part quasi encarrila una eliminatòria que, com fa un any a Lió, havia perillat seriosament durant la primera part

El Barça ha arrencat un empat (1-1) del camp de l'Stuttgart en el partit d'anada dels vuitens de final de la Lliga de Campions, disputat aquesta nit a la localitat alemanya.  El resultat és bo tenint en compte que l'eliminatòria es podrà decidir en el partit de tornada al Camp Nou i que marcar a camp contrari té un plus de valor en aquest tipus d'eliminatòries, però el bo es converteix en magnífic si tenim en compte el mal partit del Barça i la seva horrorosa primera part en què només va aconseguir sobreviure davant l'equip alemany. 

Exactament com fa un any a Lió, exactament com havia anticipat Guardiola durant les últimes 48 hores, el Barça va patir i molt davant l'Stuttgart en la represa de la Lliga de Campions. El partit havia començat bé amb les altes d'Alves i Xavi i la presència del migcampista a l'onze titular, però després del xiulet inicial les coses es van anar torçant progressivament fins acabar la primera meitat celebrant la derrota parcial de l'equip barcelonista per només un gol (1-0) de diferència.

L'Stuttgart no tenia arguments futbolístics per sorprendre el Barça, ni tampoc per superar-lo, però sí que ho va fer a base de jugar al 120 per cent. Els alemanys han sortit a totes, hi han anat més, han defensat amb fúria, han arribat abans a les pilotes dividides, han guanyat segones i terceres jugades i el Barça ha acabat perdent el control inicial, ha anat fent passes enrere, ha encaixat un gol de cap de Cacau, fruit més de l'empenta i la insistència que del perill de la jugada, i ha acabat fent mans i mànigues per evitar el segon gol, incloses un parell d'intervencions providencials de Víctor Valdés.

El Barça ha tornat a perdre massa pilotes a mitja jugada i això no només han estat facilitats per al joc més bàsic dels alemanys, sinó que li ha robat tota la profunditat als propis intents d'arribar a la porteria de Lehman. L'única, ha estat un xut de Messi que el porter alemany no ha pogut aturar i que ha acabat topant amb el pal. Amb tan poc, el Barça ha celebrat el final de la primera part.

El gol d'Ibrahimovic als set minuts de la segona part, rematant una pilota despenjada per Piqué, ho ha canviat tot; el perill real de K.O., el signe de l'eliminatòria i el partit en si. El Barça s'ha concentrat a omplir el migcamp, a no repetir els errors i a no regalar tantes pilotes al rival i el gol no només li ha donat més tranquil·litat per aconseguir-ho, sinó que també ha tallat les ales als alemanys, que també han pagat l'esforç físic de la primera part.

Henry ha entrat per Touré i després Guardiola ha protegit Márquez (amb targeta) per donar entrada a Milito i el Barça, amb més pausa i precisió, ha tingut deu o quinze minuts bons en què fins i tot hauria pogut millorar el resultat, però tampoc hauria estat just. Després, l'equip s'ha conformat amb mantenir el partit sota control, minimitzar els riscos i avançar només quan la situació era molt clara.

Molinaro ha salvat un gol amb el braç sobre la línia (al'àrbitre no ho ha vist) i Valdés ha tornat a avortar una jugada de perill en una falta lateral, però llevat d'aquestes dues accions, el partit ha mort al migcamp entre el rondo conservador del Barça  i la impotència de l'Stuttgart per trencar-lo.

Fitxa tècnica:

Vfb Stuttgart: Lehmann; Celozzi, Tasci, Delpierre, Molinaro; Gebhardt (Rudy, 82), Träsch (Kuzmanovic, 58), Khedira, Hleb; Pogrebnyak (Marica, 63) i Cacau.
FC Barcelona: Valdés; Puyol, Márquez (Milito, 58), Piqué, Maxwell; Touré (Henry, 54); Busquets, Xavi; Messi, Ibrahimovic i Iniesta.
Gols: 1-0: m. 25, Cacau, de cap a centre de Gebhard. 1-1: m. 52, Ibahimovic.
Àrbitre: Bjorn Kuipers (Holanda), que ha amonestat Márquez, Busquets, Gebhard i Molinaro.

L'entrenador avisa els jugadors que hauran de millorar el seu nivell per revalidar algun títol

De camí a Stuttgart, on avui el Barça dirimeix el partit d’anada dels vuitens de final de la Champions (20.45 h. TVE), Pep Guardiola va fullejar EL PERIÓDICO. Va anar a la portada, sabent que en l’última pàgina hi trobaria alguna cosa interessant en l’article setmanal de Johan Cruyff. El que va llegir –«el pitjor partit de l’era Guardiola», era el titular–,
lluny de disgustar-lo li va arrencar un gest d’assentiment. No feia més que reafirmar la seva pròpia tesi, la sensació que li havia quedat després del partit contra el Racing.
El reconfortant 4-0, més enllà de la consecució dels tres punts, no el va deixar satisfet. «Així no guanyarem res», pensava dissabte a la nit, i ho va admetre en públic ahir, transcorreguts gairebé dos dies. L’home que més el va collar, el tècnic més exigent que ha tingut mai, a més d’ensenyar-li moltes coses –«ha sigut la meva font d’inspiració i el motiu pel qual estic assegut aquí», va dir a Stuttgart–, li va inculcar també aquest sentit de l’exigència que per molts pot ser exagerat. Però Guardiola sap que sense un altíssim grau de pressió, el Barça no aconseguirà les altes cotes que està obligat a fixar-se. Revalidar els títols de Lliga i de la Champions que defensa; el de la Copa ja es va escapar.

REACCIÓ IMMEDIATA /«Som conscients que jugant a aquest nivell no arribarem a quarts de final», va afirmar Guardiola, que va emplaçar els jugadors, i a si mateix, a promoure una immediata reacció de l’equip. Sense llançar un missatge dramàtic, ni de bon tros pessimista, l’entrenador blaugrana va explicar amb tanta serenitat com serietat que l’equip ha d’elevar el grau d’atenció en el joc. Just el que Cruyff pregonava en la seva reflexió.
Davant es trobarà un Stuttgart renascut de les seves cendres. Estava a un pas del descens al desembre i ara, amb un nou entrenador, el suís Christian Gross, cavalca enfilat a una triomfadora ratxa de sis victòries en els últims set partits. «En cada vídeo que miro, veig més i més coses interessants d’aquest equip. Si les enumero, no acabarem fins demà», va dir Guardiola en la roda de premsa, després de recordar que Gross, al capdavant del Basilea, va arrencar un empat del Camp Nou la temporada anterior. «Tinc la fórmula per guanyar, una altra cosa és que sapiguem aplicar-la», va anunciar el tècnic de l’Stuttgart. «I per aconseguir-ho, necessitaré tots els meus homes al límit i que donin un rendiment com mai han donat».

L’ELIMINATÒRIA MÉS DURA / La situació d’aparent crisi no és nova. A finals del mes de febrer de l’any passat, el Barça va patir una baixada que es va concretar amb dues derrotes (davant l’Espanyol i l’Atlètic) i dos empats (al camp del Betis i a Lió). Els 12 punts d’avantatge van atenuar les conseqüències de la mala ratxa a la Lliga. Però Guardiola encara no ha oblidat l’angoixa que va patir en els primers minuts de l’aparellament davant l’excampió francès.
El Barça va sobreviure amb l’1-1 a Gerland, «en l’eliminatòria més dura que vam tenir fins a la final», en paraules de Guardiola. La derrota del Madrid a Lió i el declivi blaugrana justificaven el missatge d’alerta llançat ahir. «Tots els campions, excepte el Manchester United l’any passat, van caure en aquesta ronda», va recordar Guardiola, a qui li agrada recolzar-se en les estadístiques per sostenir els seus arguments. Sense anar més lluny, després de París, li va passar a l’equip blaugrana
davant el Liverpool.
La història també diu que el Barça no perd a Alemanya des del 2001 (2-1 davant el Bayer Leverkusen) i que el conjunt es va refer de la passatgera crisi de l’any anterior amb nou victòries i un empat consecutius.
¿En què ha de millorar el Barça? «Tocar molt i ràpid la pilota sense conduir-la perquè als alemanys els agrada córrer», va ser el resum de Guardiola, que no va abandonar la sala de premsa del Neckarstadion sense expressar el seu convenciment que el Barça tornarà a ser l’equip implacable de sempre. Potser avui.

Afirma que "si no anem concentrats, ho passarem malament"

El capità del FC Barcelona, Carles Puyol, ha avisat avui que el rival blaugrana en vuitens de final de la Lliga de Campions, l'Stuttgart alemany, és "un equip molt perillós" que ha millorat en els últims temps després d'un començament dolent de temporada.

"L'Stuttgart està millor ara. És un equip molt perillós. Si no anem concentrats, ho passarem malament. Encara no estem a la fase final, però cada vegada queda menys. Hi ha molta igualtat i les errades es poden pagar molt cars. Ara hem d'acabar de donar-ho tot, perquè tot allò que pot venir és molt bonic", ha assenyalat Puyol en roda de premsa.

Després de diverses setmanes amb un sol partit, el central s'ha alegrat perquè "sempre és bo tornar a jugar entre setmana". "Això vol dir que seguim vius. Esperem que seguim així fins al final", ha desitjat Puyol, que ja va marcar a l'Stuttgart a la fase de grups de la 'Champions' de la temporada 2007/08. "I això que en marco pocs", ha afegit.

Respecte al triomf a la Lliga d'ahir sobre el Racing de Santander, el capità del Barça ha reconegut que el seu equip no va completar "un partit molt brillant", tot i que es va felicitar per un partit "pràctic" que permet a l'equip ficar pressió al Reial Madrid, que aquesta nit rep el Vila-real (21 hores). "Ens hem d'exigir més".

En un plàcid clima de tranquil·litat i èxits, tot i patir la setmana passada al Calderón la primera derrota del Barça a la Lliga, celebrarà demà Pep Guardiola els seus 100 partits a la banqueta del Camp Nou. Una xifra tan simbòlica com especial perquè ha batut tots els rècords del futbol mundial al conquistar els seus sis primers títols en joc. I, a més, ha reforçat l’estabilitat del Barça, un club que ha adoptat el mètode Guardiola (treball, talent, compromís, planter i dedicació) com a Bíblia diària, mentre que el Madrid no surt de la inestabilitat, sacsejat per una altra cíclica crisi que posa en perill el seu futur europeu després del desengany de Lió.
Al Bernabéu es dubta ara de tot. De Manuel Pellegrini, per començar, la quarta opció per pilotar el projecte galàctic de Florentino Pérez després d’haver-li fallat les apostes d’Arsène Wenger, Carlo Ancelotti i fins i tot Jose Mourinho. Allà es posa sota sospita el tècnic xilè, els seus dubtes sobre el model tàctic, l’escàs rendiment de Kaká i la falta de gol de Benzema, mentre que al Camp Nou Guardiola ho té tot molt clar. La seva continuïtat. Ja ha dit que seguirà un any més. La de les estrelles (Messi, Xavi, Iniesta, Valdés, Puyol) que ja han renovat i d’altres (com Ibrahimovic) que acaben d’arribar. Ara l’objectiu és concretar la renovació de Piqué. «Es tancarà molt aviat», va dir ahir el central blaugrana.

«CESC VINDRÀ» / Una mesura que desitja prendre l’actual junta directiva de Laporta abans que expiri el seu mandat. Casos diferents són, no obstant, el d’Alves, que espera una millora del seu contracte, i el de Keita, un altre futbolista que veurà augmentat el seu salari seguint les consignes dels tècnics blaugranes. L’esquelet del Barça té el futur assegurat, pendent d’alguns retocs per a la temporada que ve. El fitxatge de Cesc, per descomptat, és l’eix central d’aquesta reestructuració que estan tramant en les últimes setmanes Guardiola i Txiki Begiristain, el secretari tècnic. «Cesc és molt culer, sé que vindrà algun dia», va reiterar Piqué, un dels seus millors amics. El central blaugrana sap que el jugador de l’Arsenal vol acabar jugant al Camp Nou. Com més aviat millor. Sap, a més a més, que l’etapa de Cesc a Londres, després d’haver-hi passat set anys d’impressionant evolució personal i futbolística que no ha tingut recompensa amb els títols, ha arribat al seu final. Pendent, per tant, que aquest assumpte es vagi resolent i concretant els altres reforços, especialment a la banda esquerra (Ribéry i Mata són els objectius). Encara que això forma part del futur.

SUPORT A QATAR / Ara Guardiola només està pensant en el partit de demà davant el Racing. I no perquè sigui el xoc 100 des que va debutar davant el Wisla de Cracòvia disputant la prèvia d’una Champions League que va conquistar nou mesos més tard a Roma. En aquell camí, que va fer en tot just 18 mesos, els números de Guardiola han estat espectaculars. La fiabilitat del Barça ha anat batent registres, ha envaït el Madrid d’un victimisme que no havia tingut mai, incapaç d’atrapar-lo malgrat haver-se gastat 250 milions d’euros, amb un model futbolístic que s’ha convertit en la referència mundial gràcies a la seva insòlita aposta pel planter. A Guardiola, que viu al dia, no el preocupa res d’això ara mateix, obsessionat a aixecar els seus jugadors després de la derrota del Calderón. «L’equip va sobrat de confiança», va dir Piqué en una frase que va sonar a crit d’autoestima. «És veritat que hi havia molta gent que volia que perdéssim el primer partit, però nosaltres no tenim dubtes. No abaixarem el pistó», va afegir.
Guardiola, tampoc es relaxa. Ahir, en un acte en què se li va oficialitzar la seva designació com a ambaixador de la candidatura de Qatar al Mundial 2022, el tècnic va dir que li agradaria ser seleccionador. «A mitjà o llarg termini, quan em cansi del dia a dia». Encara no se n’ha cansat perquè no en té prou d’haver completat els 100 partits més perfectes que es recorden.

El tribunal rebutja la demanda d'un soci d'anul·lar la constitució de la directiva sorgida de les eleccions de 2006 però reclama als vocals que encara en formen part que responguin pel 15 per cent del pressupost del club

L'Audiència de Barcelona obliga la junta del FC Barcelona a avalar el 15 per cent del seu pressupost davant la Lliga de Futbol Professional per respondre econòmicament de l'exercici econòmic. L'Audiència estima parcialment un recurs presentat per un soci del club que demanava la nul·litat de la constitució de la junta sortida de les eleccions de 2006, presidida per Joan Laporta en el seu segon mandat. El club recorda que és la Lliga l'entitat que ha d'exigir l'aval i ha anunciat que recorrerà la decisió.

El FC Barcelona s'ha fet ressò de la sentència al litigi presentat pel soci Vicenç Pla Cibrian. El club recorda que l'afer arrenca de la demanda que Vicenç Pla va interposar el gener de 2007 contra la junta directiva sorgida de les eleccions de 2006. La demanada reclamava la nul·litat de la presa de possessió i la constitució d'una junta gestora o, subsidiàriament, la constitució de l'aval que la Lliga de Futbol Professional estableix per garantir la solvència dels clubs.

La sentència de l'Audiència dóna per tancada la qüestió de la junta, que considera que s'ajusta a la legalitat, i també dóna per bons els comptes del club. No obstant això, interpreta que la normativa de la Lliga de Futbol Professional imposa l'obligació a la junta d'avalar el 15 per cent del pressupost del club quan els beneficis generats no arriben a aquest import.

La sentència judicial, que el club ha anunciat que recorrerà, imposa l'obligació de presentar un aval als membres de la junta de 2006 que encara formin part de la directiva en l'actualitat. La resolució no precisa ni l'import de l'aval a presentar per a l'exercici 2009-10 ni quan s'ha de fer efectiu.

L'afer ha arribat a l'Audiència de Barcelona després que un tribunal de primera instància desestimés la demanda presentada pel soci.

Els metges esperen recuperar Txigrinski dissabte, i Touré, dimarts a la Champions

Després de la sorpresa inicial per tantes lesions musculars –cinc jugadors han caigut en nou dies negres–, el Barça s’ha posat a buscar una explicació mèdica i física a aquesta epidèmia. No és fàcil perquè no hi ha un únic factor que pugui argumentar aquesta situació que debilita l’equip. No només l’afecta en l’àmbit esportiu, perquè el deixa sense peces bàsiques (Xavi, Alves, Abidal, Keita, Touré i Txigrinski –aquests dos són els que reapareixeran més aviat–), sinó també en l’aspecte anímic.
S’ha instal·lat el temor al vestidor que qualsevol pot ser el següent a caure. Tècnics, metges, preparadors físics, recuperadors i, per descomptat, els jugadors estan inquiets i tenen por que «una lesió cridi una altra lesió». Ahir, aprofitant que tots els lesionats van anar a la Ciutat Esportiva de Sant Joan Despí, malgrat que la plantilla tenia el dia lliure, es va abordar aquest assumpte en una reunió. També Guardiola, abans d’anar a Calella per participar en un acte solidari, va estar al seu despatx envoltat de tots els seus ajudants analitzant la qüestió. Per començar, els metges confien a tenir disponible aquest dissabte Txigrinski, de qui es va dir que només estaria una setmana de baixa quan va caure lesionat dimecres passat. També esperen que Touré, a qui es va diagnosticar el 6 de febrer entre 10 i 15 dies de baixa, reaparegui aviat. Potser dimarts a la Champions a Stuttgart.

MESSI, «ESTRELLA D’ESTRELLES» / Alves, que ja fa treball de camp però al marge del grup, seria el següent a tornar, coincidint amb el retorn de Xavi. Mentrestant, tècnics i metges busquen solucions per combatre tantes lesions musculars després de repassar els últims dies tots els plans de preparació física que havien traçat. Una estratègia dissenyada per assolir el pic de forma òptim, com ja es va fer la temporada passada, coincidint amb el tram decisiu de la Champions i els tres mesos finals de la Lliga.
Però tot s’ha esguerrat en aquests nou dies negres. Aquests nou dies en què Guardiola va mirar primer als metges (Pruna i Medina), ells al seu torn van mirar als preparadors físics (Seirulo, Buenaventura, Altimira i Cos), aquests, al seu torn, als recuperadors (Ricart i Brau) i ells, finalment, als fisioterapeutes (Munill i Álvarez). Tots ells saben que no hi ha una única raó perquè quan menys es juga, més es lesionin els jugadors. Mentrestant, segueixen arribant els elogis per a Leo Messi, a qui Michel Platini, el president de la UEFA, va qualificar ahir a la revista France Football com «l’estrella de les estrelles».

Xavi també cau al Calderón, serà baixa quinze dies i no podrà jugar ni contra el Racing ni contra l'Stuttgart

No és habitual que amb el resultat en contra (quedaven tretze minuts per al final del partit al Calderón), Guardiola opti per retirar Xavi del terreny de joc. El tècnic explicava que ho va fer per evitar riscos, perquè el de Terrassa li havia comentat en el descans que havia notat una punxada només començar el partit. Va fer tard. El segon capità blaugrana va saber ahir al matí que haurà d'estar un mínim de quinze dies allunyat dels terrenys de joc.

Després de ser sotmès a diverses proves mèdiques, els resultats van detectar que té un trencament fibril·lar al múscul semitendinós de la cuixa dreta. Una lesió que el descarta totalment per al partit de dissabte contra el Racing i també per al de dimarts vinent contra l'Stuttgart, quan els blaugrana reprendran la Champions.

La baixa és un seriós contratemps per a Guardiola, que encara es fa creus de la plaga de lesions amb què ha hagut de conviure l'equip en l'última setmana. Xavi és el sisè jugador que es lesiona en els últims nou dies. A més, es dóna la circumstància que els sis han caigut per problemes musculars, una circumstància que ha creat una certa preocupació al vestidor blaugrana.

Des que Dani Alves es va lesionar en l'escalfament del partit contra el Getafe (va ser el primer a caure), els problemes musculars s'han convertit en el pa nostre de cada dia en l'equip blaugrana. En el mateix partit contra el Getafe, Touré va haver de demanar el canvi per un trencament a l'adductor mitjà de la cama esquerra. Els problemes es van acumular tres dies després en l'entrenament que l'equip va fer a Reus. Abidal va ser el que més malparat en va sortir. En una jugada fortuïta, es va quedar clavat i va tenir la mateixa lesió (desinserció de l'adductor) que la temporada passada, en l'altra cama (aquest cop és la dreta), el va tenir divuit dies de baixa.

El francès no va ser l'única víctima. Txigrinski va acabar la sessió amb molèsties a la cama esquerra i l'endemà es va confirmar que tenia un trencament al bíceps femoral. Al Calderón, a banda dels tres punts i de Xavi, Guardiola també va perdre Seidou Keita. Ahir al matí, se li va fer una ecografia que va confirmar que té una ruptura muscular al semimembranós de la cuixa dreta. La lesió de Keita és més greu que la de Xavi, ja que haurà d'estar entre tres i quatre setmanes de baixa. Tot plegat, un altre galimaties per a Guardiola, que haurà de tornar a treure el llapis i el compàs amb vista als dos pròxims compromisos.

Si contra l'Atlético la gran preocupació era confeccionar la defensa (per dissabte recupera els sancionats Piqué i Márquez), ara contra el Racing afronta el partit curt d'efectius al mig del camp. Si no es recupera Touré (va pel bon camí, però tothom té clar que no es forçarà pel perill d'una recaiguda) només disposa de dos migcampistes: Iniesta i Sergio Busquets. Malgrat que no hi ha cap explicació lògica, el tècnic va estar ahir reunit amb bona part dels seus col·laboradors per analitzar les possibles causes. No deixa de ser curiós que en una de les setmanes en què l'equip ha tingut menys partits s'hagin produït les mateixes lesions musculars (sis) que en els cinc mesos de competició anteriors.

L'Atlètic va portar el partit a l'emoció. I el va guanyar. Sempre podrà dir que va ser el primer a abatre el Barça de Guardiola, donar un cop de mà al Madrid (ara a dos punts) i obrir una nova Lliga quan queden 16 jornades. El Barça va perdre el cap i l'Atlètic va guanyar amb el cor. Hi haurà un dia en què els entrenadors de l'Atlètic i del Barça es reuniran només el dia del partit, sense necessitat de matar-se durant la setmana buscant governar un partit que és ingovernable. Ho porten als gens.
No s'havia arribat a la mitja hora i la fira, com ho va definir Javier Aguirre, l'actual seleccionador mexicà, era espectacular. Al Barça, amb una defensa de circumstàncies, amb Jeffren d'improvisat lateral dret, li havien marcat dos gols. Cap per culpa de la defensa. Si de cas del caos que va inundar la nit.
Una mala passada de Xavi, això sí que és notícia, va permetre a Reyes traçar un extraordinari eslàlom, driblant Iniesta i Busquets, abans d'assistir Forlán perquè afusellés Valdés. Després, una falta de Puyol al Kun gairebé a l'àrea i un magnífic, i col.locat, xut de Simao va deixar derrotat Valdés. Víctor va fer un pas a la dreta i quan va voler vigilar el seu pal, l'esquerre, no hi va arribar a temps.

GOL D'IBRAHIMOVIC
L'Atlètic, en un exercici de màxima eficàcia (tres ocasions i dos gols), s'imposava a l'equip de Guardiola. El tècnic, i tan sols ha necessitat dues visites al Calderón, va semblar donar-se per vençut. Hi ha coses que no es poden controlar. Per primer cop en aquesta Lliga, quan es complia la jornada 22, el Barça anava darrere al marcador. I de forma contundent. Un córner pentinat per Puyol i rematat per Ibra, al primer toc, com sempre, va col.locar els blaugranes en el partit.
No havia passat ni mitja hora i el Calderón, volcànic i entusiasta com de costum, es fregava les mans amb una nit deliciosa per als aficionats, didàctica per a l'entorn i caòtica per als tècnics, a més de desgraciada per als futbolistes. Només cal veure el que va passar amb Keita. Va anar a pressionar i es va trencar el múscul. Un altre més. ¡Cauen com mosques! Cinc en una setmana (Alves, Touré, Abidal, Txigrinski i ahir a la nit Keita). Això revela que els paios més forts de la plantilla són els que es trenquen abans. I misteriosament.

DUEL EMBOGIT
El Barça va jugar amb 10 durant gairebé sis minuts mentre Keita se n'anava coixejant al vestidor, però es va defensar bé. Va sortir Pedro, va fallar Xavi, va regatejar Reyes, va rematar Forlán i un partit embogit es va apoderar de la freda nit madrilenya. A partir d'aquí, la fira va començar a girar. Cada visita a l'àrea, de Valdés (primers 25 minuts) o del jove però fiable De Gea (20 minuts finals de la primera meitat), era ocasió de gol.
El partit era tan desordenat que va arrossegar fins i tot Xavi, atropellat per tot el que passava. Quan l'Atlètic va cedir, van resistir De Gea i un increïble Perea. Ningú era qui havia de ser. Xavi era una fotocòpia de si mateix, i Perea, igual. Però en bo encara que, això sí, Iniesta va exercir d'Iniesta. O sigui, un jugador majestuós capaç de sortir indemne del tumult. I de l'embolic. A la segona meitat, Valdés va poder amb el Kun i Guardiola va retocar la pissarra. Va canviar Pedro a la dreta, va enviar Iniesta a la banda esquerra i va posar Messi darrere d'Ibrahimovic, mentre Puyol combatia contra el món. I gairebé sempre guanyava, mentre un nen (Marc Batra) entrava en el partit més difícil del món.

UN LÍDER IRRECONEIXIBLE Aquella bogeria no es va transformar, però, en ocasions de gol perquè el Barça estava irreconeixible, fent errors en la passada mai vistos. I donant vida a l'Atlètic a l'entrar en el territori emocional que tant li agrada. Amb tot perdut, Guardiola va treure Xavi i va col.locar Bojan mentre Henry sap, per si no ho sabia ja, que és el suplent de Pedro i el suplent del suplent. No va jugar ni un minut. A la segona, el Barça tampoc va jugar a futbol. Per això va perdre.

L’hexacampió hi competeix com a millor equip mundial, i el davanter, en la categoria individual

Encara quedava un guardó al qual aspirar, un últim reconeixement a la gran obra del 2009. La de Leo Messi, en particular, i la del Barça de les sis copes a nivell col·lectiu. El davanter i l’equip presenten una doble candidatura per conquistar els premis Laureus, la màxima distinció esportiva mundial. Els guanyadors es coneixeran el 10 de març a Abu Dhabi, la ciutat on el conjunt de Pep Guardiola va col·locar la guinda al seu prodigiós any amb la conquista del Mundial de Clubs.
Després de derrotar el Madrid, l’Athletic (dues vegades), el Manchester United, el Xakhtar Donetsk i l’Estudiantes de La Plata, els principals i últims competidors en les sis copes que va guanyar, el Barça haurà de lluitar contra cinc rivals més per ser proclamat el millor equip del món.

CONTRA CONTADOR / La victòria no es dirimeix sobre un terreny de joc. Dependrà del judici dels 46 votants, exesportistes que componen el jurat de l’Acadèmia Laureus de l’Esport Internacional. El Barça litigarà davant Los Angeles Lakers (campió de la NBA), la selecció alemanya de futbol femení (campiona d’Europa), l’escuderia Brawn GP (Fórmula 1), New York Yankees (beisbol) i la selecció de Sud-àfrica de rugbi. «A tothom li encanta veure jugar aquest equip. Quan està en plena forma, és invencible», va dir del Barça Marcel Desailly, un dels membres del jurat.
Messi, per la seva part, competeix en la categoria de millor esportista masculí. És el primer jugador d’equip que aspira a aquest premi. Un dels seus rivals era el ciclista Alberto Contador, guanyador de l’últim Tour de França, però competint també hi ha el tennista Roger Federer, el velocista Usain Bolt, l’atleta Kenenisa Bekele i el pilot italià Valentino Rossi.

JEFFREN S’ANIMA A SER LATERAL / Aliens als oripells del 2009, Guardiola i els seus homes preparen el repte d’enfrontar-se a l’Atlètic amb sis baixes a les seves files. Cinc (Alves, Abidal, Txigrinski, Piqué i Márquez) defenses. Els joves del filial Bartra, Muniesa, Dalmau i Jonathan van ser rebuts amb aplaudiments per les estrelles del primer equip abans de l’entrenament. Com Jeffren, que el dia abans havia renovat el seu contracte. Precisament Jeffren, un extrem, podria ser el recurs de Guardiola per cobrir el lateral dret. «Em veig preparat per a tots els reptes», va dir el futbolista canari, que ja va ocupar aquesta posició davant de la Cultural Lleonesa a la Copa.

El Barça presentarà una primera oferta de trenta milions pel jugador. És una quantitat que no convenç l'Arsenal, que en vol uns quinze o vint més. El català ja ha pres la decisió de canviar d'aires perquè vol aixecar títols

Malgrat que ahir el Barça va emetre un comunicat oficial desmentint rotundament que hagi arribat a un acord amb Cesc Fàbregas i recalcant que en la seva política a l'hora d'afrontar un fitxatge el primer pas sempre és parlar amb el club d'origen del desitjat, tal com marca la normativa de la FIFA, el cert és que les aproximacions cap al maresmenc ja fa temps que duren i que l'únic pas que faltaria per acabar de lligar-lo és entendre's amb l'Arsenal. I en aquest punt, radica el gran problema de l'operació, perquè el club anglès, com ja se sap, es nega en banda a desprendre's del seu millor futbolista, tret que li posin sobre la taula una milionada de por. Entre 45 i 50 milions d'euros, aproximadament.

El Barça, però, de moment no està disposat a pagar una quantitat tan elevada per Cesc, ja que si ja no és del tot partidari de recuperar jugadors formats en el planter i que van marxar, encara menys de fer-ho invertint quantitats desproporcionades. Piqué n'és l'exemple. El primer condicionant perquè un jugador torni és que ho vulgui fer i el segon, que ajudi el màxim a l'hora de forçar el traspàs. En el cas del defensa, va retornar a Barcelona per només cinc milions d'euros després de rebutjar ofertes molt més altes i de deixar molt clar al Manchester United que la seva prioritat era el Barça. En el cas de Cesc, a hores d'ara, ja se sap que vol venir, ja que té un acord amb el club per les cinc properes temporades, i que estaria disposat a cobrar segons la quantitat que el FC Barcelona acabés desemborsant per ell. En principi, la primera proposta blaugrana cap a l'Arsenal serà de 30 milions d'euros, una quantitat inferior a la pretesa pels anglesos, que, per la seva banda, estan temptant el jugador amb una millora de contracte brutal (tot i que encara li queden quatre anys més), de la qual el català no vol saber res.

Cesc ja ha pres la decisió de canviar d'aires la temporada vinent. Està molt agraït a Arséne Wenger per l'oportunitat de triomfar en el futbol d'elit, però considera que la seva aventura anglesa ja ha arribat prou lluny. Vol tornar a la lliga espanyola, al seu club de sempre, i per sobre de tot, vol guanyar títols, un objectiu que no ha pogut aconseguir a Anglaterra. Sap que al Barça actual i a les ordres de Pep Guardiola aixecar copes és molt més fàcil. També l'atrau l'estil de joc blaugrana i retornar a jugar amb vells companys de generació com ara Piqué i Messi.

Cesc arriba a un acord amb el Barça per tornar la temporada que ve. Laporta i el jugador han emparaulat, fins i tot, les condicions del contracte. El gran obstacle ara és convèncer l'Arsenal, de moment, tancat en banda

Set estius després de marxar per la porta del darrere –aprofitant el buit del poder que es vivia a l’entitat blaugrana, l’Arsenal se’l va emportar amb un canvi de residència–, Cesc Fàbregas podria convertir-se en el
primer reforç del Barça per a la temporada que ve.

Ona FM, a primera hora de la tarda, va ser la primera a anunciar que el migcampista de l’Arsenal havia arribat a un acord verbal amb el conjunt blaugrana per possibilitar el seu retorn amb vista a la temporada vinent. Malgrat que el club blaugrana no va voler confirmar la notícia (tampoc la va desmentir), aquest diari ha pogut constatar que l’entesa entre el Barça i Cesc és total.

El mateix Laporta i el jugador han emparaulat, fins i tot, les condicions d’un contracte que, ara mateix, depèn de les negociacions que el club ha de mantenir amb l’Arsenal, en el qual Cesc té encara quatre anys més
de contracte.

La decisió del jugador d’Arenys és ferma. Ha estat molt meditada i, malgrat que el conjunt anglès li dóna la possibilitat de convertir-se en el jugador més ben pagat de la seva història (vegeu peça), no
té intenció de fer marxa enrere.

A banda dels factors sentimentals (el jugador sempre ha deixat la porta oberta a tornar al club en què va ormar-se) hi ha dos aspectes més que l’han fet decidir-se. El primer, les ganes de guanyar uns títols que temporada rere temporada se li escapen a l’Arsenal i, el segon, la possibilitat de treballar al costat de Pep Guardiola, que ha estat sempre el seu gran referent futbolístic.

Conscient que molt possiblement completarà una altra temporada en blanc (les derrotes contra el Manchester i el Chelsea han fet que els gunners quedessin molt despenjats en la Premier), creu que ara és el moment de marxar per continuar progressant.

Les ànsies per ser blaugrana han fet que el jugador s’hagi compromès amb Laporta a no acceptar altres
ofertes (Florentino Pérez no ha deixat de temptar-lo des que va arribar a la presidència del Madrid) i a forçar al màxim la seva sortida d’un club que, malgrat que no el vol deixar marxar, sap que si el jugador es
posa de cul difícilment el podrà retenir.

A més, accepta la proposta que li fa Laporta en relació amb la seva fitxa, que es determinarà en funció dels diners que hagi de pagar el Barça en concepte de traspàs.

Negociacions complicades.
Aconseguit el «sí» de Cesc, Laporta –que vol acomiadar-se de la presidència fitxant el jugador maresmenc– està convençut que acabarà arribant a un acord amb l’Arsenal.

De fet, els dos clubs –durant el primer any de mandat de Laporta, ara fa sis any, i sent Rosell el vicepresident esportiu– van signar un document mitjançant el qual el club blaugrana tenia el dret referencial sobre el jugador, sempre que l’Arsenal decidís traspassar-lo.

Malgrat que el club londinenc no està per la labor i no vol negociar el seu traspàs (circumstància que ja es va donar primer amb Henry i després amb Hleb quan el Barça s’hi va dirigir) sap que difícilment podrà retenir el jugador a disgust, amb la qual cosa, tard o d’hora, haurà d’obrir la porta al club blaugrana.

Com més plou, i ahir plovia molt sobre la Ciutat Esportiva Joan Gamper, menys se surt. I menys es parla. Aquesta és l’ordre de Pep Guardiola. I el Barça, fidel a les consignes de l’entrenador que ha canviat la seva història en menys de dos anys, compleix amb espartana dedicació tot el que diu. Quan més plou des de Madrid sobre les suposades ajudes arbitrals a un equip que ha guanyat sis títols en un any i és el líder de la Lliga espanyola, amb cinc punts d’avantatge, sense haver perdut cap partit dels 21 disputats (17 victòries i 4 empats), menys se surt. I menys es parla. El blindatge és total. Aquí dins, al laboratori de Sant Joan Despí, no es desgasta ni un gram d’energia en assumptes que no estan sota el seu control. Futbol i només futbol. Aquest futbol que l’ha portat al cim, i ha fet que es guanyés el reconeixement mundial.
No són necessàries ni consignes directes. Tots saben de què va el negoci. La resta no els interessa gens. Però gens ni mica. Encara que ho puguin utilitzar, de forma molt privada, això sí, com a factor de motivació afegida. Com més dubtes generin els seus triomfs –ningú els ha pogut derrotar encara en els primers cinc mesos de la Lliga– més treball per demostrar amb més contundència la seva hegemonia. «No és lògic dubtar dels àrbitres. Posar en dubte la seva feina és una cosa extraesportiva i
nosaltres no ho farem, estan preparats per aguantar les pressions. Són professionals», va dir ahir Víctor Valdés, erigit en portaveu d’aquesta línia de pensament que exhibirà la plantilla blaugrana aquests dies d’intensa pluja arbitral.

ESTRATÈGIA UNITÀRIA / «Aquestes coses es parlen a fora, però no a dins. Aquí, en el grup, només parlem de futbol, de les coses que fem bé i de les coses que no fem tan bé», va recalcar el porter. Parlava Valdés, però semblava que era Guardiola qui exposava aquest rotund missatge.
Les mateixes paraules, però una altra veu. Suficient, però, per entendre l’estratègia del Barça, que ahir va arribar fins i tot al president, Joan Laporta, que es va negar a parlar dels àrbitres en l’anunci de la retirada de David Barrufet de l’handbol al final de la temporada. L’entrenador marca la línia, els jugadors la segueixen i el club la recolza. Així de simple. «¿Una motivació més? No, nosaltres ens motivem mirant cap al rival que tenim davant, això és el que ens ha caracteritzat sempre. Les campanyes que vénen des de fora no ens preocupen» va afirmar amb energia Valdés.

SENSE AL·LEGACIONS / «Res del que passa més enllà de les parets de la Ciutat Esportiva, casa seva des de fa més d’un any, els interessa. Ni els afecta. Per aquestes dates, des de mitjans de febrer fins a inicis de març del 2009, l’equip va encadenar tres partits consecutius sense guanyar en la Lliga, i només va sumar 1 punt de 9 possibles, amb un empat al camp del Betis i dues derrotes consecutives contra l’Espanyol i l’Atlètic, cosa que va augmentar la pressió. No només de l’entorn, sinó també sobre la resposta anímica del Barça. Ells ni es van immutar. Ara, tampoc.
«Forma part del dia a dia, però no són coses que estiguin en el nostre entorn. No en podem estar farts perquè no hi pensem», va afegir Valdés donant una mostra de naturalitat. Tan natural sembla tot que el club, per exemple, no presenta al·legacions a l’acta arbitral per les expulsions de Piqué i Márquez, i que Guardiola, Iniesta, Xavi, Milito i Puyol se’n van anar ahir a menjar cargols juntament amb Ramon Cugat, un metge, un amic.

Amb Messi, Xavi i Iniesta com a titulars, el Barça ha guanyat els 6 últims partits · S'han carregat l'equip a l'esquena, i el balanç és de 16 gols a favor i 1 de rebut

La maquinària d'aquest Barça funciona amb tanta precisió que cap peça és imprescindible. Però si hi ha alguna cosa que li doni força i personalitat, aquest és el trident integrat per Xavi, Iniesta i Messi. El 2009 se'ls va reconèixer com tres dels millors jugadors de l'any –van estar entre els cinc finalistes del FIFA World Player, per exemple–, i junts parlen el mateix idioma. Guardiola tendia a dosificar-los mentre l'equip estava viu en totes les competicions, però després de l'eliminació de la copa del Rei, ha decidit donar-los tot el protagonisme. Almenys, durant un últim mes en què han coincidit sempre en l'onze inicial. Amb els tres com a titulars, el Barça ha encadenat sis victòries consecutives amb un balanç espectacular: setze gols a favor i només un en contra. En canvi, Guardiola no els va alinear junts ni en la derrota de copa contra el Sevilla (1-2), que acabaria condemnant els blaugrana, ni en l'empat amb el Vila-real (1-1).

No hi ha dubte, doncs, de la forta influència que els tres petits tenen en els resultats de l'equip. Xavi i Iniesta aporten gol, l'argentí és únic desequilibrant amb accions individuals, i els tres destaquen en les assistències. Però, més enllà de les estadístiques, la seva gran virtut és la capacitat per associar-se, per moure el joc i per mantenir la possessió de la pilota. Va ser gràcies a ells, per exemple, que contra el Getafe el Barça va ser capaç de superar la inferioritat numèrica i de tenir més possessió que el rival fins i tot amb un home menys. Amb Xavi distribuint des del mig i Iniesta i Messi obrint el camp a prop de les bandes, els rivals ho tenen molt difícil per pressionar i taponar les línies de passada.

En el còmput total de la temporada, Iniesta, Xavi i Messi han coincidit disset vegades en l'onze titular, i el Barça només ha perdut un cop, contra el Rubin Kazan (1-2) al Camp Nou. En la resta de partits, el balanç és de dotze victòries i quatre empats. El curs passat, la situació va ser similar. El Barça només va perdre sis partits en tota la temporada –contra l'Osasuna, el Mallorca, l'Atlético i el Numància en la lliga, contra l'Espanyol en la copa del Rei i contra el Xakhtar en la Champions–, i només un, el de Sòria, el van començar d'inici els tres baixets. Ara, tots tres estan en un moment de forma dolç i són el millor aval d'aquest Barça.

Abans de començar ahir l’entrenament, Pep Guardiola va tenir una breu conversa amb Zlatan Ibrahimovic. El tècnic blaugrana està molt pendent del davanter, que no ha marcat ni un sol gol el 2010 després d’haver tancat els seus primers mesos al Camp Nou amb unes xifres espectaculars: 11 gols en les 13 primeres jornades.

Guardiola no vol que Ibrahimovic se senti afectat per l’ansietat després d’haver fet el més difícil: començar de meravella per superar el record d’Etoo. Per això, el tècnic demana calma al golejador suec, segur que s’acabarà retrobant amb el gol. Demà té la primera oportunitat.

El migcampista, que va debutar el desembre del 2002 davant el Mallorca a Son Moix, es va consagrar en la primera plantilla de la mà de Frank Rijkaard

El migcampista manxec del FC Barcelona Andrés Iniesta és a un únic partit d'arribar als 200 disputats a la Lliga espanyola amb la samarreta blaugrana –seria el 37è jugador a aconseguir-ho–, set anys i dos mesos després de debutar amb el primer equip en la competició domèstica.

Iniesta, peça fonamental a l'esquema de Josep Guardiola i que es va consagrar en la primera plantilla de la mà de l'anterior entrenador, Frank Rijkaard, va debutar el desembre de l'any 2002 davant del Mallorca a Son Moix amb el també holandès Louis Van Gaal com a tècnic. En el seu primer partit de la Lliga va ser titular i va col·laborar en la còmoda victòria sobre el conjunt balear (0-4).

Amb 6 partits disputats en aquella primera temporada, va anar progressant cada any fins a abandonar la banqueta. En el seu segon any va jugar 11 partits, mentre que en la temporada 2004/05 va disputar 37 partits de Lliga i en la següent 33.

A dia d'avui costa imaginar-se un FC Barcelona sense Andrés Iniesta. La seva participació a l'èxit del sextet ha estat considerable, i en destaca el gol de Stamford Bridge que va donar a l'equip blaugrana el seu bitllet per a Roma, on acabaria guanyant la Lliga de Campions davant del Manchester United amb una brillant assistència del manxec en el primer gol a Eto'o.

Precisament, en aquell partit va jugar infiltrat i va forçar el seu cos per estar sobre el terreny de joc. Després d'uns mesos lesionat i dedicats a la recuperació, Iniesta torna a ser protagonista en els esquemes de Guardiola i, si juga aquest dissabte, igualarà l'asturià Julio Alberto amb el seu partit bicentenari.

El defensa blaugrana afirma que l'equip fa les coses bé i no necessita la col·laboració de ningú

El mexicà Rafael Márquez, integrant de la plantilla del Barcelona, ha respost a l'acusació d'ajuda arbitral que es llança des de Madrid per justificar l'avantatge blaugrana al capdavant de la classificació: "Que es preocupin ells".

Márquez assegurava que aquest tema no afecta en absolut el seu equip, la mentalitat del qual és la de saber-se "bo" i, en conseqüència, no necessitat "d'ajudes de ningú". "Dins del vestidor sabem que fem les coses bé i no ens preocupa el que facin o diguin", ha assegurat el defensa, qui ha reconegut també que l'actual ambient a la lliga li recorda l'esdevingut la temporada passada, en què els barcelonistes es van proclamar campions.

Rafael Márquez ha insistit que la plantilla està concentrada en la seva feina, que no l'afecta els comentaris de fora i que practica "el mateix futbol" de sempre. Márquez, qui ha admès que l'objectiu sempre és no perdre després de fer-ho durant totes les jornades disputades fins ara de campionat, "encara que cal anar partit a partit", ha estat un dels jugadors del Barcelona que aquest dimarts s'ha exercitat a la població gironina de Palafrugell amb motiu del centenari del club local.

El desplaçament a Palafrugell per celebrar-hi un entrenament ha estat valorat per Márquez com una iniciativa positiva i que la il·lusió que reflectien les cares dels més de 5.000 aficionats que han acudit a l'estadi Josep Pla omple de "satisfacció" els jugadors.

Laporta la considera una maquinació

La teoria del Villarat, terme amb el qual un ampli sector del madridisme pretén atribuir la supremacia del Barça a les ajudes dels àrbitres, presumptament impulsades per Ángel María Villar, president de la Federació Espanyola, ja genera un rebuig unànime en el món del futbol. Aquesta campanya mediàtica que intenta justificar les victòries d’un equip que ha conquistat sis copes ja no s’aguanta, si és que alguna vegada s’ha aguantat. Entre altres coses, perquè ningú discuteix el mereixement amb què l’onze de Pep Guardiola està marcant una època després d’entrar en la història.
Si alguna vegada va tenir gràcia el Villarat, fa temps que ha deixat de tenir-ne per convertir-se ja en una operació propagandística que ratlla el que és grotesc. Cada partit del Barça se sotmet a una lupa parcial en què s’analitza qualsevol acció futbolística sota el prisma de la parcial actuació arbitral. L’error humà es relaciona amb una política d’ajudes instrumentada per Villar.
Així, de la lectura del triomf de dissabte passat contra l’Sporting es desprèn que l’àrbitre va validar el gol de Pedro després que arrenqués en un suposat fora de joc i després que l’àrbitre deixés treure una falta a Messi des d’un lloc inexacte. No només això. Els propagadors de la tesi van denunciar un penal de Márquez a Bilic no assenyalat i van reclamar l’expulsió de Messi després de fer una entrada a Diego Castro. «Era una puntada, res més», va dir el jugador de l’Sporting, que va explicar que el davanter es va disculpar de seguida. «Es va comportar de meravella. Només va ser una puntada, a ell el cusen en cada partit», va afegir.

ANUÈNCIA DEL MADRID /La campanya, que va néixer al diari As i va trobar suport a Marca, ha fet fortuna en un ampli sector del madridisme. Compta, també, amb l’anuència del Madrid, que ja l’any passat, a la seva pàgina web, va proclamar la seva indignació pel desigual tracte arbitral. Al club blanc no l’incomoda aquesta operació mediàtica. Al contrari, la comparteix amb un silenci còmplice perquè cap dels seus representants n’ha abominat. I en secunda alguns arguments.
El Madrid va sustentar el recurs contra la sanció a Cristiano Ronaldo per la seva agressió al malaguista Mtiliga –a qui va trencar el nas– utilitzant una jugada similar en què Leo Messi intentava desfer-se de Marc Valiente en un Barça-Sevilla. El Comitè de Competició, el d’Apel·lació i el de Disciplina Esportiva no van atendre els arguments blancs.
«Es coneix com a Villarat la situació de favors arbitrals que aplanen el camí del Barça i té el seu origen en la bona relació entre Villar i Laporta», escrivia ahir el diari As, al director del qual, Alfredo Relaño, correspon la paternitat d’aquesta paraula que identifica la complicitat dels col·legiats amb l’equip blaugrana. Però els tècnics i els jugadors rivals del Barça, assumeixen amb esportivitat i admiració la indiscutible supremacia de l’onze de Guardiola.

AGUANT BLAUGRANA /Joan Laporta va replicar amb elegància, però també amb duresa. «Ja tenim experiència en aquests assumptes. Són molts anys aguantant i espero que els surti malament també aquest any. Els rebenta que siguem la referència, va dir el president del Barça a l’Ajuntament de Barcelona, on va assistir a unes jornades sobre el joc net entre les aficions del futbol europeu.

El Barça marca territori al capdavant de la Lliga amb un triomf curt però indiscutible al fortí de l’Sporting (0-1)

Net i clar. Com el cel sota el qual vol dir adéu Lluís Llach. Net i clar. Així és el liderat del Barça. Diàfan, impol·lut, nítid, pur, impecable. Arrencada la segona volta, cap equip li ha trencat l’harmonia, cap equip l’ha batut, cap equip l’ha encongit. Irreductible, ferm fins i tot en els dies menys inspirats, com ahir a Gijón, el conjunt de Guardiola va aclarint les seves aspiracions al títol marcant territori fins i tot en camps enfangats i pesats com el del Molinón, regat per una pluja tan incessant com el domini dels blaugranes sobre l’Sporting.

Net i clar. El Barça s’està acostumant a prendre tot el fruit que el camí de la temporada li pot donar. L’equip blaugrana va sumar els tres punts del fortí asturià, que fins ahir només havia encaixat sis gols. L’encert de l’espavilat Pedro, capaç de ser efectiu fins i tot en els partits més espessos, va permetre al Barcelona mantenir els cinc punts d’avantatge sobre un Madrid que no se li apropa, tot i fer ahir el sobreesforç de vèncer (1-3) a Riazor, un camp on feia 18 anys que no guanyava.

El Barça va imposar la seva autoritat des del primer moment, tant que el primer temps li va resultar d’una placidesa insospitada. Alegre i fresc, amb una alineació eminentment feta a casa –només Abidal, Márquez i Ibrahimovic no procedien del planter– , el conjunt barcelonista va jugar ahir amb una actitud encomiable, com si davant seu tingués l’últim partit de la seva vida, com si volgués fer de cada jugada un tros d’història amb els peus d’un Messi genial entre línies, un Iniesta de classe desbordant, un Xavi intel·ligent, un Ibrahimovic tenaç, uns jugadors entregats a l’ordre i al compromís ofensiu.

Si el tremp del Barça no va doblegar abans el braó de l’Sporting va ser per pura casualitat. Messi va crear una acció trepidant al mig camp, desfent-se del rival amb un túnel net i clar, Xavi va agilitzar la jugada i Iniesta va estar a un pam de fer un golàs.

Ben ajuntat, l’Sporting prou feina tenia a perseguir la pilota davant un Barça que volia aprofitar cada minut per demostrar la seva vitalitat. Així va crear el gol. Per ganes de jugar a futbol. Messi va rebre fins a dues faltes, però lluny de queixar-se, a l’instant que l’àrbitre va aturar el joc, va llançar la pilota cap a Iniesta. Cada segon era vàlid per robar temps al temps. Amb l’Sporting descoordinat, encara aturat per la falta, Iniesta va obrir un canal vertiginós cap al gol amb una passada ben vertical. Allà va córrer Pedro, a qui no va perseguir cap fantasma en la llarga cursa. Tot i que tenia massa temps per pensar, massa temps per dubtar, massa temps per recordar que en ocasions anteriors del partit no havia estat encertat, el menut extrem blaugrana va prescindir d’Ibrahimovic, que l’assistia en la jugada, i va apuntar cap a porteria. Gol.

Pedro, com tot el Barça, no depèn del passat ni vol dependre del futur. En té prou amb el present per reivindicar-se. Ni quan semblava que el partit estava vist per a sentència va perdre la consciència el Barcelona. Messi va tenir alg una ocasió de xut creuat, Ibrahimovic va buscar també el gol amb perseverança tot i evidenciar quetroba a faltar una certa autoestima. No està fi el 9 blaugrana quan s’apropa al porter, però no se li pot negar tampoc un repertori de moviments que faciliten la feina als seus companys. Pedro i Messi van poder aprofitar bones accions del suec per marcar i aplanar el camí de la victòria. Sense més encert en la finalització va saber patir al final el Barça perquè la seva feina no caigués en l’oblit.

I és que l’Sporting, tot i assumir que va poder encaixar una golejada, va poder sacsejar el partit amb l’entrada de Barral i Diego Castro. Centrades, faltes, alguna jugada incerta. A això es va abocar el Barça per no sentenciar abans. Però sempre va estar segur Valdés, descomunal també Abidal en el cos a cos. Márquez per fi va completar un partit bo amb Piqué a l’eix, mentre que Puyol va mostrar que és una garantia fins i tot com a recanvi del lesionat Alves.

Ferm moralment, cap rival pot entelar les virtuts del Barça, disposat sempre a donar el que sent, a fer el que pensa. Per això el seu liderat és net i clar. Com el cel d’un bon adéu.

El lateral brasiler ha patit avui una lesió muscular

Dani Alves, lateral brasiler del Barcelona, és dubte per participar en el partit de dissabte a El Molinón davant l'Sporting, per l'estirament que ha patit avui al bessó de la cama dreta.

Les proves ecogràfiques que han practicat al jugador barcelonista han descartat que pateixi una lesió muscular d'importància, segons el comunicat mèdic oficial del club.

L'evolució del jugador en les pròximes hores marcarà la seva disponibilitat per jugar a Gijón dissabte.

El seu company Sergio Busquets, en canvi, ha treballat a ple rendiment tot i no tenir encara l'alta mèdica oficial, després de la contusió renal que va patir en el partit de Copa davant el Sevilla i que li va impedir jugar a Valladolid. Tampoc Jeffren, que segueix esperant l'alta mèdica, ha pogut completar l'entrenament amb els seus companys.

Entrevista a Andrés Iniesta jugador del FC Barcelona

Saluda amb atenció les joves aficionades que es mullen sota la pluja a la sortida de la ciutat esportiva del Barça a la recerca d'una foto o un autògraf, saluda amb amabilitat les dones de fer feines i ensenya amb naturalitat un clauer amb un peluix. L'únic que no té de crac Andrés Iniesta és l'ego. Tota la resta forma part d'un jugador fora de sèrie. En aquesta entrevista a l'AVUI, el migcampista de Fuentealbilla parla amb humilitat de la seva imparable evolució en un Barça, si no imparable, sí invicte. Podria presumir de moltes gestes, com la més celebrada a Stamford Bridge, però ha viscut la cara i la creu de la vida i no cal que asseguri que manté els peus a terra. Bé, és un dir, perquè quan juga, els seus peus semblen ales d'àngel.

Primera volta invictes. ¿No havíem quedat que el Barça perdria tota comparació amb l'any passat?
Les sensacions són bones. Cometem el mínim d'errors, i és important perquè sabem que els rivals no fallen gaire. Només hem sumat un punt menys que l'any passat a aquestes altures, cosa que indica que mantenim la tensió competitiva. És el repte que ens marquem: mantenir la mateixa intensitat i mentalitat que ens portarà al final a optar als títols.

Només 10 gols encaixats en 19 partits.
Sí, és una xifra que ens permet ser molt optimistes. Cap Lliga és fàcil, i quan t'arriben moments que no estàs tan fi, estar sòlid et permet aconseguir els punts. Hem complert amb això i per això som líders.

Sòlida també ha estat la reacció després de l'eliminació de Copa.
Aquest equip s'aixeca ràpid, és el nostre deure. No hem perdut confiança, perquè, tot i quedar eliminats, vam deixar una bona imatge.

Guardiola us espavila...
És una peça fonamental en el projecte, espero que duri temps, és una persona que està a sobre de tot, sempre intentant millorar per molt bé que vagin les coses. Amb Guardiola, hem recuperat l'ordre i la disciplina que havíem perdut. Ordre i disciplina no poden faltar en cap equip.

El Barça és l'esperit de Guardiola?
Sí, sí, segur. Guardiola transmet el que sent. Als jugadors ens va convèncer des del primer dia de les idees que tenia i de com s'han de fer les coses. Aquest Barça és l'emoció de Guardiola i un còmput de moltes coses, però ell és clau a l'equip.

¿Va anar molt al despatx per demanar-li que renovi?
[Somriu.] No hi he anat, perquè l'únic que sap el que sent és l'entrenador mateix i sap de sobres que començant pels jugadors i acabant per l'últim barcelonista que hi ha, l'únic desig era que continués.

¿Hauria entès que Guardiola hagués decidit no renovar?
Hauria d'haver-li preguntat els motius, però que no renovés era una hipòtesi no prevista entre els jugadors.

Fins a quin punt dóna tranquil·litat la renovació del tècnic?
Ara no es tornarà a parlar mai d'això. El que es parla a fora fa molt soroll i ara això estarà molt més calmat.

Parlant de soroll. ¿Pot pertorbar molt l'equip el procés electoral del club?
En línies generals no, però personalment potser hi ha jugadors a qui pot afectar, perquè surt el seu nom en les baixes. Si pogués escollir, preferiria que les eleccions fossin a final de temporada, així no hi haurà cap tipus de distracció.

Un jugador que no acaba d'estar còmode, però, amb el seu rendiment és Ibrahimovic. No exagera, el suec?
El que passa és que com a davanter li agrada fer gols, però que no n'hagi marcat en dos o tres partits, no és gens preocupant, perquè aporta moltes coses a l'equip. Acabarà afartant-se de fer gols. Estem amb ell.

A vostè també el van haver d'animar molt aquest estiu... entre la lesió i, sobretot, la mort del seu amic Jarque va conèixer la cara i la creu de la vida.
Sí, hi ha moments que has de viure situacions noves i difícils. Aquí és on realment t'adones de les prioritats de la vida. No deixen de ser experiències de les quals aprens i que et poden ajudar a ser una persona millor. Et ressituen i t'adones que no tot és tan important com a vegades sembla.

Aquesta maduresa també la té al camp. No para de créixer.
Sí, cada any em sento millor. Cada any jugo més i l'única preocupació que puc tenir és ser regular.

Guardiola l'ha fet més valent en el joc?
Tenir la confiança de l'entrenador és fonamental, i quan la sents et dóna un plus. Sí és cert que em sento molt bé amb ell.

Quan va començar a entrenar-se amb el primer equip, Guardiola encara era jugador i no s'atrevia ni a mirar-lo als ulls de pura timidesa...
Les coses han canviat una mica. [Riu.] Però sempre hi ha hagut i hi haurà un respecte molt gran entre nosaltres.

Vostè té molta classe per convence'l. ¿Els dríblings de croqueta que fa són instintius o mecànics?
És una cosa que em surt, perquè l'he practicat, i intento aprofitar-ho. El moment d'executar-lo sí que és bastant intuïtiu. En futbol cap jugada és igual, tot és imprevisible, a vegades hi ha coses que et surten per creativitat innata, però sempre és bo pensar el que pot succeir al camp.

I a guanyar la Pilota d'Or o el FIFA World Player hi pensa. El motiva?
No especialment. Em motiva continuar tenint l'afecte de la gent i seguir creixent com a jugador. Sí és cert que és una alegria veure't en una llista així. Però no jugo per ser-hi, sinó per divertir-me i per guanyar títols.

¿Que no el motivi té a veure amb el seu caràcter poc mediàtic?
No, no té res a veure. No entenc el tema mediàtic del futbol. Per mi el futbol és sortir al camp i jugar. Tot el que hi ha fora no ho pots controlar.

¿S'adona, però, que cada cop té més carisma?
El que noto i m'omple és l'afecte de la gent, ja no només la d'aquí, a la qual estic eternament agraït, sinó de moltes parts d'Espanya i del món.

Va aconseguir que el Camp Nou cridés "visca el Barça i visca Fuentealbilla"...
Va ser una passada. L'únic que desitjo és poder dedicar la meva vida esportiva al Barça i fer feliç la gent.

Tota la carrera al Barça. Un noi fidel.
Intento ser fidel en molts sentits [riu]. Sempre ho he tingut clar: hi ha hagut moments difícils quan començava, que es parlava de cessions, quan es deia que era el jugador número 12, però per a mi valia més jugar 20 minuts aquí que en un altre equip.

Té mèrit preferir sempre el Barça tot i venir de família madridista.
Això de família madridista és una llegenda que corre. La meva família més propera sempre ha estat d'on jo he estat, de l'Albacete i del Barça; la família una mica més llunyana sí que és madridista, a Albacete de deu, nou són madridistes.

A Fuentealbilla ja no?
Costa, costa convertir-los [riu]. Però no tinc queixa. Per damunt de colors, sóc Andrés per a tothom.

Messi també és indiscutible. Ara fins i tot és pichichi. ¿El veu guanyador també de la Bota d'Or?
Per números ho pot fer. El més important és que fa les coses de forma natural, que el veus que sempre vol millorar, i és molt jove, podrà aconseguir tot el que es proposi.

Guanyar una altra Champions també s'ho proposaran. ¿Tornaria a jugar una final lesionat com a Roma?
Espero que no es repeteixi la situació, espero poder disfrutar d'una altra final i estar al cent per cent. Segurament ho tornaria a fer, però la veritat és que no sabia que arriscava tant.

La seva carrera va córrer perill?
Tant potser no, però sí que em vaig jugar estar molt més temps lesionat. Vaig jugar trencat i em va condicionar perquè intentava no xutar. Quan feia una passada em molestava. El que em va salvar és que a l'hora d'esprintar no em molestava, allò em va donar confiança perquè encara que no xuti puc disfrutar del partit igualment; si no hagués pogut córrer, hauria fet un mal favor a l'equip.

No necessita xutar per disfrutar, però ja sap com va fer gaudir tothom a Stamford Bridge amb el seu xut.
Sí, encara se'm posa la pell de gallina. Fins que em mori cada vegada que vegi aquell gol se m'encongirà tot.

Xavi diu que el seu al Chelsea va ser el gol més celebrat de la història del Barça, i que encara no sap com el va fer, perquè de 100 pilotes que rep a la frontal, en 99 la controla i la passa...
Va ser el destí. Aquella pilota havia d'anar a l'escaire. Quan vaig veure-la sortir del peu de Messi, recordo que ja em preparava per xutar. La veritat és que no sé ni com vaig arribar fins a la frontal, perquè estava rebentat, poc abans Essien em va clavar un cop que em va deixar anestesiat, vaig arribar mort, i mira...

I què va fer amb la samarreta amb què va marcar el gol?
Doncs me la vaig canviar amb Lampard. Llàstima. Bé, ell es va quedar amb la meva samarreta i jo amb la Champions [riu].

El davanter assegura que es troba "molt millor" i que només li falta recuperar el seu olfacte golejador

El davanter del FC Barcelona Thierry Henry ha assegurat aquest dimarts que, en el cas que hagi de ser suplent, "no passa res", i ha considerat que seria lògic veure en els pròxims partits el planter Pedro Rodríguez, que es troba en un bon moment, ocupant el seu lloc a la banda esquerra.

Henry ha assegurat, d'altra banda, que es troba "molt millor" des que va tornar de les seves vacances nadalenques, tot i que ha fins fa pocs dies no ha pogut recuperar-se plenament d'uns problemes físics que arrossegava des de l'estiu passat. El davanter francès assegura que ara només li falta recuperar el seu olfacte golejador, "cosa que tampoc em preocupa mentre l'equip segueixi guanyant".

D'altra banda, el davanter blaugrana ha negat que s'estigui reservant per oferir el seu millor nivell amb França en el Mundial de Sud-àfrica. "Sempre surto al camp a donar el màxim, a córrer per als altres i a ajudar", ha destacat Henry, i ha reivindicat el seu paper dins de l'equip: "vosaltres no ho veieu, però sempre intento fer el que el tècnic em demana".

Thierry Henry s'ha mostrat content per la renovació de Guardiola, a qui atribueix el triomf de les sis Copes. També ha felicitat Eric Abidal, "que per fi ha pogut demostrar que, a més de defensar, pot jugar bé de migcamp cap endavant".

Molt més hermètic s'ha mostrat quan se li ha preguntat si deixarà el club a final de la temporada que ve. "De moment, sóc aquí. No puc parlar sobre una cosa que passarà o no dins de sis mesos", ha sentenciat el francès, a qui li queda un any i mig més de contracte.

El Barça ja ha fet una volta d'honor, inabastable per a qualsevol altre equip d'Europa, però lluny d'aturar-se i regalar-se un altre moment de glòria, el campió té ordre de no creure-s'ho, tot i que li diguin que segueix sent el més guapo. És el missatge de Pep Guardiola, fidel a la seva obsessió de no celebrar res abans d'hora, i convençut que els espera una dura baralla. Així que tornem a començar. "No està gens malament, però és anecdòtic i ens queda molt camí", diu. El Madrid segueix on era abans, a cinc punts. Cristiano Ronaldo va marcar dos gols, però va acabar de mala manera. Expulsat, la segona de la temporada. En això tampoc és a l'altura de Messi.
El Barça ha arribat al punt intermedi de la Lliga sense cap derrota, un rècord en la seva història, i una marca molt per sobre dels números dels líders de les grans lligues europees. Només el Leverkusen s'ha mantingut invicte, però amb menys partits (17) i uns quants empats més (8). Els altres, com Inter i Chelsea --superat ara pel Manchester, però líder al final de la primera volta-- tenen alguna derrota a lamentar. El percentatge de punts (vegeu el gràfic) és espectacular, tot i que, curiosament, en sumi un menys que la temporada passada, un detall que Guardiola va utilitzar per reforçar la idea que en totes les comparacions tenen les de perdre.

MESSI S'ESCAPA
Això, és clar, quan es mira en el seu propi mirall. En les comparacions amb els altres, el Barça sempre guanya. I els que cauen en la temptació de minimitzar les seves victòries corren el perill de quedar en evidència. Ahir els va tocar als que van treure valor al 0-5 de Tenerife, amb l'argument que el rival l'hi va posar molt fàcil. Doncs en aquell mateix escenari, el València, que passa per ser el tercer en discòrdia, es va quedar a zero. Un empat i gràcies, i ja és a 10 punts. I no només això. Villa no va marcar on Messi en va ficar tres, així que li porta dos gols d'avantatge en la lluita pel Pitxitxi.
Amb Messi al capdavant, el Barça suma tants gols com punts (49) i amb Valdés al darrere ofereix una seguretat que no quadra amb la seva voluntat ofensiva. És el que més ataca i el que més bé defensa, amb xifres dignes d'un equip italià disposat a passar el cadenat. Només ha encaixat 10 gols, i en 11 partits ha mantingut a zero la porteria. Tot un signe d'equilibri. No és l'únic. N'hi ha més. En els 19 partits, no ha anat mai per darrere en el marcador, just el contrari que en altres competicions, com la Supercopa d'Europa i el Mundial de Clubs.

DOBLE SORTIDA I
així, al davant, comença la segona volta, amb el Madrid fent servir el calendari per no desesperar, amb l'argument que al Barça l'esperen sortides més difícils. I, és clar, passar pel Bernabéu, un recurs que ja van utilitzar l'any passat. Després, va arribar el 2-6. En aquesta comparació, també és fàcil que el Barça surti perdent. Però, de moment, segueix mirant el seu gran rival pel retrovisor. Tots dos comencen la segona volta fora de casa. A Gijón i a Riazor, on els blancs no guanyen des de fa 18 anys. I sense Ronaldo, a qui el Bernabéu va aplaudir després de ser expulsat per una dura agressió. S'haurà de veure el càstig.

El Barça millora els registres defensius de la temporada passada i és l'equip més difícil de batre d'Europa

Un diamant. El Barça és un diamant. I l'anàlisi del final de la primera volta permet dir que no només ho és per la bellesa del seu joc, o perquè té moltes de les joies més preuades del món del futbol (Messi, Xavi, Iniesta, Ibrahimovic, Henry, Alves), sinó perquè, com el mineral, l'equip està compost del material natural més dur que hi ha, el més irrompible, el més inalterable.

Ningú ha resistit tan bé els impactes, ningú ha estat més indomable, ningú ha estat més inabastable per a la derrota. Per primer cop en la seva història, el Barça ha arribat a l'equador del campionat sense perdre cap partit, cosa que li ha permès agafar un avantatge de cinc punts respecte al seu immediat perseguidor, el Reial Madrid, que ahir va concloure la jornada guanyant el Màlaga (2-0). En una Lliga en què competeix amb la kryptonita neogalàctica de Cristiano Ronaldo, Kaká i Benzema, amb la perla valencianista David Villa i un atac de gamma alta com el Sevilla, el Barcelona s'ha erigit com el conjunt més inexpugnable d'Europa. Només 10 gols encaixats en 19 partits, dada que millora de tres gols el registre fenomenal de la temporada passada.

Pep Guardiola va avançar a l'agost que l'actual Barça perdria totes les comparacions amb el de la campanya anterior, però per un cop s'ha equivocat. Si bé és cert que ha sumat un punt menys (49 per 50) i ha marcat 10 dianes menys (49 per 59) que en la primera volta del curs 2008-09, s'ha tornat un equip més difícil de guanyar. No ha perdut en Lliga i des de l'agost fins ara tot just ha caigut per la mínima (1-2) a la Champions contra el Rubín Kazan i a la Copa davant el Sevilla. En els primers sis mesos de la primera temporada de Guardiola, l'equip havia patit una derrota en Lliga (al camp del Numància) i dues d'intranscendents a la Champions (a la prèvia contra el Wisla, i davant el Xakthar); això sí, a diferència d'ara es mantenia viu en totes les competicions.

La fortalesa del Barça actual és que gairebé per cada cinc gols que marca només en rep un. De 19 partits de Lliga, Víctor Valdés ha aconseguit deixar la porteria a zero en onze ocasions, rendiment que no poden millorar cap dels líders de les principals Lligues europees. El Girondins de Bordeus és qui més s'apropa a la solidesa blaugrana amb onze partits imbatut i 14 gols encaixats en 21 partits. El Bayer Leverkusen i el Chelsea (10 cops amb la porteria a zero de 21 partits) i l'Inter (7 de 21) són els menys golejats als seus campionats.

Només en Lligues menors trobem equips que hagin encaixat menys gols que el Barça a aquestes altures: el líder portuguès, Sporting Braga, amb tot just sis dianes en contra en 16 partits, o el tercer a la Lliga grega, el PAOK Salònica, amb vuit gols rebuts en 18 matxs. En canvi, ni en les Lligues de menys nivell trobem equips més golejadors que el Barça. El Benfica de Lisboa i el Rangers escocès tenen una diferència de gols marcats i encaixats favorable de +35 i el PSV de +34. A la potent Lliga anglesa, ni Manchester United, ni Arsenal ni Chelsea -tots tres amb +34- arriben als +39 del Barcelona.

Massa per als perseguidors
El conjunt de Guardiola, tot i que sense l'exuberància de l'any passat, ha sabut mantenir el to competitiu de llavors i això sol ja és un progrés. Ni Madrid ni València ni Sevilla, els tres rivals pel títol, l'han batut en Lliga; i dels sis primers de la classificació, només el València ha puntuat contra els blaugranes.

Màxima fiabilitat. Màxim espectacle el que ha aconseguit Guardiola al Barça. En els 96 partits oficials que ha dirigit com a tècnic, només en 15 el seu equip ha encaixat més d'un gol. Mai fins ara ha perdut per més d'un gol de diferència. Aquest Barça brilla i és dur com un diamant.

Si l’afició del Barça estava inquieta per una de les dues qüestions que creava incertesa sobre l’immediat futur del club –la continuïtat de Pep Guardiola i la data de les eleccions a la presidència–, ja té un motiu menys de preocupació. El principal, pel neguit que provocava el venciment del contracte del tècnic el 30 de juny. Guardiola va garantir ahir que seguirà un any més al capdavant de l’equip. Va donar la seva paraula. A Joan Laporta, el president, que tant anhelava anunciar la seva continuïtat, però principalment a l’afició i a la plantilla, que esperaven de forma unànime la notícia que l’home dels miracles (sis títols en un any, el primer del món que ho aconsegueix) seguiria assegut a la banqueta.
Guardiola està virtualment renovat, però no hi ha contracte que ho demostri. Només una encaixada de mans. «He donat la meva paraula al president i espero que sigui suficient», va dir el tècnic. «La paraula és llei», va rubricar el president per respondre la pregunta sobre si Guardiola hauria de cobrar una indemnització en el supòsit que el pròxim president prescindís dels seus serveis. Guardiola ho va negar amb el cap. El pacte presentat ahir, per tant, haurà de ser ratificat pel vencedor a les urnes d’unes eleccions que encara no tenen data. Aquest debat, de menys importància, serà vigent uns dies. Fins que vulguin Laporta i la seva junta.

GEST DE GENEROSITAT / La novetat més substancial de l’anunci fet públic ahir, d’urgència, és que Guardiola va voler tancar el tema principal de debat al Barça. «Hauria preferit decidir-ho a final de temporada, però havia arribat un moment en què preguntaven a tothom i això incomoda», va explicar el tècnic, que va aplicar el lema electoral que va encunyar la candidatura de Laporta el 2003: Primer, el Barça. Va ser un gest de generositat de Guardiola, que va voler evitar d’ara endavant que seguissin interrogant els jugadors i el president sobre quina determinació prendria l’entrenador.
Guardiola preferia esperar perquè coneix la casa i sap que «el que és obvi avui pot no ser-ho d’aquí tres o quatre mesos, una eternitat en el futbol». L’«obvietat» és que és el millor entrenador que pot tenir el Barça segons tothom, però que una cadena de mals resultats o una temporada sense títols podria fer discutible que es mantingués en el càrrec.

INTERPRETACIÓ DIFERENT / «El que hem fet no dóna cap dret a continuar. La unanimitat que hi ha és pels títols que hem aconseguit. El prestigi te l’has de guanyar dia a dia», va argumentar. En canvi, la interpretació de Laporta va ser diferent. «No podíem estar més temps sense donar aquesta notícia que il·lusiona a tothom», va dir el president, amb presses, així que va seure a la sala de premsa del Camp Nou.
«Els candidats s’estalvien la preocupació de buscar entrenador», va afegir després Laporta, que es va sortir amb la seva –presentar per segona vegada Guardiola, al costat de Rafa Yuste, el directiu de la parcel·la esportiva , i de Txiki Begiristain, el secretari tècnic–, però no en els termes que esperava. Malgrat admetre que «només tinc firma fins al 30 de juny», la seva oferta traspassava aquesta data límit. «Li vaig proposar una renovació més àmplia, però em va fer unes reflexions encertades», va admetre. «L’oferta era molt més generosa», va corroborar Guardiola. Tots els seus col·laboradors ja tenien contracte fins al 2011, excepte Tito Vilanova, el seu segon, disconforme amb les condicions econòmiques, i Juan Carlos Unzué, que medita començar una carrera en solitari com a primer entrenador.

FORÇAT PER LES ELECCIONS / L’acte va ser, gairebé, tan concorregut com el de la presentació original. La del 17 de juny del 2008. El dia que va canviar la història del Barça, la jornada en què va néixer l’equip de les sis copes. Llavors es discutia la idoneïtat de Guardiola. La seva inexperiència, la falta d’experiència. Ara, quan falten sis mesos perquè expiri el contracte, ningú recrimina la seva feina. Ni tan sols davant de les eleccions, precisament el factor que ha forçat la renovació verbal que va pactar dimarts a la nit amb Laporta. «Havia d’estar convençut i sentir-me amb forces. Sé que tard o d’hora deixaré de ser entrenador del Barça i que enlloc estaré millor que aquí», va confessar Guardiola.

El migcampista assegura que el Barça té "la paella pel mànec" gràcies als cinc punts sobre el Madrid

El migcampista del FC Barcelona, Xavi Hernández, ha admès aquest dimarts que no concep el futur de l'equip amb un altre entrenador que no sigui Josep Guardiola, a qui considera "una peça fonamental perquè funcioni aquest engranatge".

Xavi ha assegurat que la renovació del tècnic "pot ser imminent" i s'ha posicionat en el debat sobre el seu futur d'una manera clara en opinar que "ningú s'imagina un Barça sense Guardiola i jo tampoc ho contemplo, és el millor entrenador que podem tenir i tots desitgem que segueixi".

El segon capità del club blaugrana ha reconegut que tancar la continuïtat de l'entrenador el més aviat possible seria "positiu" per a la tranquil·litat del grup. "Ell és intel·ligent i sap què ha de fer", ha afegit el jugador català. "Si ha de renovar, ho farà, però tot depèn d'ell"

En aquest sentit, el jugador terrassenc creu que "Pep vol seguir" perquè "té el mateix entusiasme del primer dia", afegint que "a més, els números ho diuen: és el millor entrenador de la història del club".

D'altra banda, Xavi s'ha mostrat convençut que Guardiola prendrà la seva decisió "independentment del que passi amb les eleccions", tot i que aquesta proximitat podria condicionar les negociacions per renovar l'entrenador.

Barça, Madrid i Lliga
Xavi també ha celebrat, en un altre ordre de coses, que el Barça es mantingui líder del campionat de Primera divisió a una jornada pel tancament de la primera volta, i ha destacat que l'avantatge sobre el Reial Madrid permet a l'equip blaugrana "tenir la paella pel mànec".

Cinc punts per damunt del Madrid, el Barcelona està a punt d'acabar la primera meitat de la Lliga sense derrotes i té per davant el repte d'"incrementar la renda" sobre els seus rivals, segons Xavi. "Cinc punts és una bona diferència, és còmoda i ens dóna tranquil·litat, però sabem que no podem afluixar i que queda molt per fer", ha afegit.

Sobre els rivals del club a la Lliga, el jugador ha opinat que "al Madrid i al València els costarà molt punxar", i ha apostat per treballar "pas a pas" per intentar prolongar "aquest bon estat de forma". En aquest sentit, ha ressaltat que "les xifres parlen molt bé del bloc, del treball defensiu i de la pressió" i que el Barça està "en un nivell òptim de joc".

Segons Xavi, el Barcelona ha estat capaç de rescatar "les millors sensacions de l'any passat", gràcies al fet que "tots ens hem posat les piles i treballem com un equip". Malgrat admetre que l'eliminació de la copa del Rei pot ser considerat "un dels punts febles de l'equip", Xavi ha promès que el Barça "seguirà treballant perquè aquests punts, que tothom té, es vegin tan poc com es pugui".

Companys d'equip
En la seva repassada a l'actualitat de l'equip, Xavi s'ha referit a bona part dels seus companys. De Messi, ha dit que "és brutal el que ha fet i el que farà, és guanyador i competitiu, ho té tot". Sobre Iniesta, Xavi creu que "marca la diferència, elabora i dóna fluïdesa al joc"; i a Valdés el considera "un porteràs, el millor que pot tenir aquest equip, que sempre sap elegir la jugada correcta". També ha destacat el "treball fonamental" d'Ibrahimovic, al qual ha pronosticat un futur de "molts gols", i ha comentat que tant Thiago Alcántara com Jonathan dos Santos "són jugadors amb ADN Barça, capaços de marcar una època al club".

Laporta felicita Guardiola en el seu 39 aniversari enmig de la incertesa del club per conèixer el seu futur

“Per molts anys, i per molts anys al Barça!”. Mitja felicitació, mig desig, Joan Laporta va enviar ahir públicament aquestes paraules a Pep Guardiola, que complia 39 anys situat a l’epicentre del club, tant per la fita històrica de l’hexacampionat com per la incertesa del seu futur. Si dissabte havia fixat Setmana Santa perquè comuniqués la decisió, ahir el president blaugrana va evitar marcar un termini i va assegurar que li fa “absoluta confiança” al tècnic per triar el què, el com i el quan. “Sap el que interessa al club millor que ningú, i sempre ha actuat amb respecte i responsabilitat”, va proclamar Laporta per pensar que Guardiola acabarà renovant.

Això és el que també vol creure la gran majoria de barcelonistes, tot i que l’entrenador català segueix dilatant la decisió, per més que els seus jugadors i els directius li han demanat que segueixi. Segons s’ha filtrat, l’oferta de l’entitat seria per dues temporades (una més una), amb clàusules d’alliberament per costat i l’altre i amb un sou a l’alçada dels seus èxits.

Sigui com sigui, a Laporta se li va acabar escapant que espera la resposta de Guardiola “com més aviat millor”. “No vull esperar. Haig d’esperar”, va arribar a dir el màxim mandatari del Barça, abans de qualificar Guardiola com “el millor entrenador del món”. Sent així, va comentar Laporta, “és lògic i inevitable” que el de Santpedor estigui rebent grans ofertes d’altres equips, com la que es va conèixer del Manchester United, que estaria beneïda per Alex Ferguson.

“Respectem el seu període de reflexió, però ell sap que té molt recorregut al Barça, no només per la voluntat del barcelonisme sinó pel seu caràcter”, va expressar Laporta, que també va llançar floretes als executius, encapçalats pel director general corporatiu, Joan Oliver. “Seria una temeritat que els volguessin substituir, han fet un treball excel·lent i tenen contracte en vigor”, va afirmar Laporta.

Ferrer-Godall, més difícil
A l’espera que es resolgui el futur de Guardiola, Laporta també està pendent que els vicepresidents Alfons Godall i Jaume Ferrer formin una sola candidatura, tot i que cada vegada sembla més complicat. “Ara és molt difícil. [L’acord] Hauria d’haver estat abans”, va indicar ahir Ferrer a Ona FM. De fet, Ferrer ja actua explícitament com a precandidat, amb un gabinet de premsa propi i actes preelectorals com el de divendres passat davant el consell consultiu de penyes.

D’altra banda, Laporta va saber ahir que la Fiscalia Anticorrupció ha arxivat la denúncia que l’advocat Oriol Giralt –l’home de la moció de censura– li va interposar per la presumpta intermediació irregular en el contracte de representació que Johan Cruyff va signar amb Mediapro.

Messi continua colíder amb Villa en la classificació del Pichichi amb registres per lluitar pel guardó al màxim golejador d'Europa

"Marcar va ser una alliberació, però no perquè fos el gol 100 o 101, sinó perquè vaig batre Palop, que em va amargar a la Copa. De fet, no m'adono de la importància d'haver marcat ja 101 gols amb el Barça. Com totes les coses boniques que m'han passat, les visc amb tranquil·litat". A Leo Messi no el canvia ningú. Val més que no el canviï ningú. "Si segueix amb aquesta ambició pot aconseguir el que es proposi", pregona Pep Guardiola, el primer que s'ha afanyat a qualificar de "passada" la xifra golejadora a què ha arribat el crac argentí amb només 22 anys, amb només 188 partits en l'elit de club. Una mitjana d'un gol cada dos partits. "Una barbaritat", repeteix Guardiola, feliç de "sentir que Messi vol més i més, que és un exemple fantàstic per a futures generacions, tant pel que fa al camp com a la seva vida privada".

¿Endevinen què va fer Messi per celebrar la seva última gesta? Doncs va anunciar que malgrat que l'equip tenia dos dies de festa, ell se n'anava corrents cap a casa per gravar els 101 que ha marcat amb la samarreta blaugrana i que passada la mitjanit va emetre Barça TV. "¿Que amb quin gol em quedo? Amb els més importants més que no pas amb els més bonics", va somriure.

Tota una declaració d'intencions. A Messi més que el futbol bonic li agrada el futbol bo, el futbol guanyador. Aquí tenim la Puça per fer salts constants cap a la glòria. No en té prou amb dues Champions, tres Lligues, una Copa, tres Supercopes espanyoles, una d'europea, un Mundial de Clubs, un Mundial sub-20, un or olímpic, un primer lloc al FIFA World Player, una Pilota d'Or. Ara aspira també a la Bota d'Or, el guardó que distingeix al màxim golejador del futbol europeu.

I és que Messi ja suma dues setmanes al capdavant de la classificació del Pichichi, igualat amb un David Villa que no afluixa: 14 gols tots dos. En la cursa per la Bota d'Or el blaugrana i el valencianista són tercers, per bé que han disputat menys partits que el líder d'aquesta honorífica classificació, Wayne Rooney (15 gols en 22 jornades de Lliga que ha disputat el Manchester United), o que el davanter del Rangers Kris Boyd, que tot i haver marcat 19 gols en 20 jornades només els avantatja de mig punt, perquè a la Lliga escocesa, en tenir menys coeficient que l'espanyola, l'anglesa, l'alemanya, la italiana o la francesa, els gols es multipliquen per 1,5 punts i no per dos a efectes de la Bota d'Or.

L'efecte Guardiola
"Messi està capacitat per trencar tots els rècords haguts i per haver", assegura Guardiola, amb qui Messi ha marcat 59 gols en temporada i mitja, gairebé el 60 per cent dels gols de la seva trajectòria.

De l'agost al gener Messi ja ha marcat 21 gols oficials amb el Barça. Si continua amb una projecció similar fins al maig, si el respecten les lesions, podria superar ja el registre golejador al club per exemple de Stòitxkov, que en va fer 117 en sis anys i mig. La juguesca és si batrà el rècord per antonomàsia de César, amb 235 gols de blaugrana. Ni Kubala, ni Rivaldo, ni Eto'o ho van aconseguir. Però Messi... Messi és molt Messi. Pocs s'atreviran a apostar-hi en contra.

El capità del Barça diu que ningú pot recriminar res a l’equip malgrat l’eliminació

No era una veu qualsevol la que es va sentir ahir al migdia a la ciutat esportiva del Barça després de patir la primera eliminació de l’era Guardiola. El que parlava era el capità, Carles Puyol. I el que va dir va ser clar i rotund: «Tots els jugadors estem molt orgullosos del míster», va sentenciar el central, que per una vegada va contradir l’entrenador: «No estic gens d’acord amb les seves paraules». A què es referia Puyol. A això: «Crec que he fallat l’equip. Per la qualitat dels jugadors que tinc, els hauria d’haver portat més lluny