El segon entrenador del Barça avisa en aquesta amb l'AVUI que no es pot guanyar tot sempre i que caldrà "assumir-ho amb normalitat"

“El millor premi de l’any passat és la gent que em deia que l’exemple d’esforç i humilitat que donàvem els servia per als fills”. Un premi, i aquest és el gran èxit de Guardiola & Cia., que no depèn de quants títols vinguin ara. Francesc Tito Vilanova respira normalitat per tot arreu. I dorm tranquil.

S’ha dit que si el Barça ha començat fluix és perquè buscava un primer pic de forma al novembre i desembre.
Jo era un nen i Paco Seirul·lo ja corria per aquí, i ell sempre ha estat partidari de no tenir pics de forma i baixades, sinó un estat de forma força alt de manera regular. L’any passat ja va ser així, i encara que semblés que en algunes fases estàvem més en forma que en d’altres, això és més fruit de determinats partits molt intensos i el cansament que provoquen. I aquest any no es pot dir que haguem començat fluixos, hem tingut un inici complicat, jugant-nos dos títols d’entrada. I hi ha hagut un partit que ens ha passat factura, la Supercopa d’Europa contra el Xakhtar. Ells estaven molt forts, en plena Lliga, però és que a més les condicions a Mònaco [28 d’agost] eren extremes: assegut ja suaves. Terrible. I amb pròrroga...

Els ha costat arrencar, doncs?
No m’agrada comparar, però si ho fem, fem-ho bé. Estem millor que el setembre, l’octubre i el novembre de l’any passat. Estic d’acord amb el Pep, estem jugant millor. Els conceptes futbolístics, tàctics, els apliquem molt millor. Ho refermen els números, perquè hem batut un rècord que l’any passat no vam poder batre: el millor inici a 10 partits de la història del Barça. I sense la desgràcia de Pamplona hauríem fet el millor inici de la història de la Lliga.

Què traeix la percepció?
La gent té a la memòria el joc de l’abril i el maig, i els títols i les golejades, amb eufòria col·lectiva fora del normal. I durant l’any és impossible mantenir aquesta excel·lència, impossible. No hi ha equip capaç de fer-ho. I, després, que hi ha dues maneres de jugar bé. L’una és fer-ho bonic i marcar molts gols, i l’altra és que els jugadors facin bé les coses que nosaltres els demanem, col·lectivament. I aquí anem un pas per davant.

Perdó per la insistència. Hi ha alguna cosa que llasta els jugadors respecte a l’any passat...
Bé. L’any passat vam fugir de qualsevol excusa i aquest any hi tornarem. Tant si va bé com si va malament és culpa nostra. Però és veritat que hi ha una petita diferència. Els jugadors han tingut partits amb les seleccions i se n’han anat els mateixos dies que fa un any, però mentre que l’any passat els partits eren més o menys importants, ara han marxat a jugar partits claus, en què es jugaven la presència al Mundial. Per tant hem tingut un inici amb partits de màxima exigència i desgast amb el Barça pels títols que ja hem guanyat i partits de màxima exigència amb les seleccions. A vegades demanem massa als jugadors.

Ara mentalment els jugadors estaran més alliberats?
No, els jugadors ja estaven bé mentalment, però és evident que quan viatges molt i canvies constantment de manera d’entrenar i de jugar, i a més tens partits claus, doncs es nota. Però sí que és veritat que ara es poden oblidar de les seleccions, que els tindrem més temps amb nosaltres, treballant bé. Perdrem partits, perquè és impossible guanyar-los tots, i perdrem algun títol, perquè és impossible guanyar-los tots. Però també farem partits boníssims. Ara, l’any passat a l’octubre no vam jugar com a l’abril.

Però sí al desembre, amb el famós Tourmalet, els partits contra Sevilla, València, Madrid i Vila-real coronat amb un 12 punts de 12.
Tant de bo que ara vagi igual. Fixa’t que fa un any la gent no esperava el màxim de nosaltres en aquells quatre partits, però ara ens l’exigeix, esperen molt. Oblidem-nos de l’any passat, però. Vam batre tots els rècords d’aquest club, i sembla molt fàcil. Però no es pot repetir eternament. Què hauríem de fer d’aquí a dos anys, fer 200 gols en una temporada? Això sí que és impossible.

Els registres a la Lliga són innegables. Perquè tot plegat es nota més a la Champions...
El Pep i jo ja vam dir que era un grup molt complicat, i a vegades sembla que diem les coses per dir-les o perquè toca, però no és així. És molt complicat, el grup més difícil. Un equip ucraïnès i un de rus, que estan acabant les seves Lligues i que t’obliguen a jugar en unes condicions meteorològiques molt adverses, i després l’Inter... Amb el rendiment actual i en el grup de l’any passat ja estaríem classificats, i jugant en la resta de grups actuals de la Champions, també. Mira, l’any passat els dos partits durs de la lligueta són els que vam ju-gar amb el Xakhtar, a qui ningú feia cas i va acabar guanyant la UEFA, i aquest any tenim això multiplicat per dos, Rubín Kazan i Dinamo de Kíev. El Rubín ens ha tret 5 punts en dos partits i amb nosaltres jugant prou bé.

Però si passen ronda això no necessàriament serà dolent...
Al contrari, superar aquest grup ens farà molt més forts i tindrem moltes més possibilitats.

De tornar a fer el triplet, més el Mundial de Clubs?
Des que estem aquí que hem de guanyar-ho tot. És el que ha de fer el Barça, sortir a guanyar-ho tot. Hem disputat cinc títols i els hem guanyat tots, cinc de cinc. Ara ens en queden quatre i estic segur que no serem capaços de guanyar-ne nou de seguits, és impossible, algun el perdrem, n’estic convençut. I ho hem d’assimilar, nosaltres, el club i l’afició, amb la normalitat que toca. El que ens ha fet forts és la manera de treballar, i quan perdem és això el que no s’haurà de tocar. Potser canviaran persones, però no la manera ni la filosofia de treballar.

Dels quatre títols el que està més a prop és el Mundial...
No serà fàcil encara que la gent s’ho pensi. En general no són equips coneguts, però jugues molt lluny de casa i els rivals, al cap i a la fi, són campions del seu continent. Però seria una fita històrica, un sis de sis no l’ha fet ningú, i pel que fa al Barça seríem el primer grup que guanya el Mundial de Clubs.

El Madrid. Després del KO amb l’Alcorcón serà més perillós?
El Madrid sempre és perillós, i més amb el que s’han gastat en fitxatges els últims anys, que la diferència entre un i altre club és abismal. L’any passat al Camp Nou semblava que els golejaríem i ens va costar molt, i aquest cop no serà diferent.

Tenen un intens debat al voltant de l’estil de joc...
Mira, nosaltres venim de fer el triplet jugant d’una determinada manera i amb molta gent de la casa. Guanyar tants títols ho poden fer altres clubs, però amb tanta gent de la casa, cap. Però en tot cas són coses que ja té el club des de fa 20 anys, des que Cruyff i Rexach en van ser els entrenadors. El Madrid també ha tingut grans equips i ha guanyat molts títols, però ara sembla que només es poden fixar en nosaltres i a tenir gent de la casa i un estil determinat de joc.

Parlem de jugadors. L’entorn de Touré ha expressat queixes pel rol del jugador. Els sorprèn?
Per nosaltres Touré és importantíssim. A l’inici de temporada era el jugador amb més minuts, i en una posició molt exigent, la que més en l’equip. Li exigim molt, i últimament l’hem alternat amb Busquets. I Touré no ens ha ofert cap símptoma que no estigui bé o estigui descontent. Al contrari. I en el que opini la resta de gent no hi podem entrar. No podem tenir un onze tipus, volem molts jugadors a punt per anar donant descansos i anar donant minuts. Que allò que obtingui l’equip tothom s’ho pugui fer seu.

Tres jugadors que vostè coneix de petits. Leo Messi podrà assimilar bé la cascada de premis que li ve ara?
Messi... En primer lloc cal dir que l’any passat va estar en l’excel·lència i l’excel·lència no és la normalitat. I no podem oblidar que és molt jove i que aguanta la pressió d’un país tan futboler com l’Argentina. Però el millor és el seu compromís amb l’equip; arrossega tothom quan va a pressionar el rival com el que més, i això és molt important per a nosaltres. Els premis? Ho dic quan no els guanyen jugadors del Barça i ho dic ara que sembla que els poden guanyar: em diuen ben poca cosa i m’interessen ben poc. Haurien de ser per a l’equip. Dit això, conec Messi des que tenia 14 anys i és molt bon nano. Ha hagut de superar moltes coses, i totes les que li vinguin les superarà. Ell té molt clar que juga bé pels companys que té.

Gerard Piqué. Està responent amb molta maduresa en un any tan difícil com és el posterior a una explosió espectacular.
Sí. Té una mentalitat molt forta. La seva sortida del Barça, el pas pel Manchester, el va ajudar a madurar molt de pressa. És difícil trobar al món cap central que s’adapti tan bé a la nostra manera de jugar. Tot i que m’agradaria recordar ara que la seva adaptació inicial no va ser senzilla i li va caure alguna crítica. Estem buscant sempre tanta excel·lència que sembla que no es pugui fallar, i els jugadors fallen. La clau no és fallar, sinó saber pensar per què has fallat i saber corregir l’error per al futur. La gent ha d’entendre l’enorme dificultat de ser central al Barça, jugant com han de jugar a 40 metres de la porteria.

Sembla que parli de Txigrinski...
Bé, és que hi ha coses del futbol que em costen d’entendre. En Dima, per començar, és molt bo, però molt bo, i té només 22 anys. A Can Barça s’hauria de fer l’esforç de ser just amb els jugadors joves que arriben de fora, no solen tenir llargues trajectòries aquí. La gent ha de pensar que Txigrinski és un dels nostres, i xiulant-lo no l’ajuden a ell ni a l’equip ni al club. Txigrinski pot estar molts i molts anys aquí amb un gran rendiment. No va fer la pretemporada i no va poder treballar conceptes tàctics que li són molt nous respecte al Xakhtar, però els assimila. No es podia comunicar i en dos mesos quasi parla l’espanyol; jo no havia vist mai res igual. Però és que a més està jugant molt bé.

El tercer que vostè coneix bé: Cesc.
A mi m’agradaria que ja estigués amb nosaltres. El conec molt bé. Té molta qualitat, és molt fort mentalment i s’ha criat aquí, encara que du força anys fora. És molt barcelonista, i crec que si el club, no sé si aquest any, el pot portar, ha d’intentar fer-ho. És un dels nostres.

Bojan. És el cas més difícil de gestionar al vestidor?
Bojan sempre tindrà el mateix problema al Barça: haurà de competir amb un altre jugador del màxim nivell mundial. Va ser l’Eto’o, ara és l’Ibra. Aquest any ha tingut la desgràcia de la lesió havent començat com havia començat.

Té alguna relació la insistència mediàtica en Robinho, fitxatge no demanat, amb la revifada d’Henry?
En primer lloc si Henry no ha estat bé és perquè no podia. Estava lesionat. I, a més, la gent s’ha de començar a acostumar a no dubtar sistemàticament de tot i de tothom. Ho puc entendre d’Henry a principis de l’any passat perquè l’any del debut havia estat irregular, però igualment era tot l’equip que havia estat irregular. Però amb el rendiment que va oferir l’any passat, i les lesions que ha tingut, no hi ha cas.

El cos tècnic està tranquil?
Jo estic molt tranquil. Ja ho estava el setembre de l’any passat. Imagina’t ara.