La junta del Barça va aprovar a Perpinyà per unanimitat els incentius del director general

Si es parla amb els presents, expliquen que va ser una junta directiva d’allò més normal, serena, amable, simpàtica. Fins i tot, assenyalen el caràcter institucional, simbòlic, de més que un club, que va tenir l’última junta del Barça celebrada a Perpinyà. Ningú, ni tan sols els consultats ahir per confirmar el contingut de la reunió, van voler reconèixer –encara que tampoc ho van negar– que en aquella junta «distesa» el més important que es va aprovar, juntament amb el canvi d’uns sanitaris del Camp Nou, van ser les variables amb què Joan Oliver, director general corporatiu, arrodonirà aquest any el seu sou de 600.000 euros (100 milions de pessetes). A aquesta xifra, confirmada pel mateix Laporta en la conferència de premsa posterior a la junta del 16 d’octubre, s’hi han afegit 300.000 euros (50 milions de pessetes), i amb això el primer executiu blaugrana tancarà la temporada amb uns ingressos de 900.000 (150 milions de pessetes).

APROVACIÓ UNÀNIME / Es dóna la cir-
cumstància que la reunió de Perpi-
nyà va ser la primera en què el vicepresident Joan Boix (l’únic directiu que, junt amb Laporta, havia ratificat amb la seva firma el contracte d’Oliver sense que la majoria dels directius ho sabés) assumia plens poders en l’àrea econòmica i de màrqueting. També va ser el primer dia en què Xavier Sala Martín, amic personal d’Oliver, exercia de tresorer.
Perquè la confirmació d’aquestes variables es produís de manera unànime es van haver de donar tres situacions molt particulars: una, la dimissió sense soroll i amb una carta molt light de Joan Franquesa, el vicepresident que més es va oposar al multimilionari contracte d’Oliver; dos, l’absència d’Albert Perrín, desplaçat a Dubai i que compartia el criteri de Franquesa; i, per acabar, el mutisme de Jaume Ferrer, en clara inferioritat a la junta i que en cap moment va qüestionar l’aprovació del premi de 300.000 euros.
La quantitat que Oliver acabarà cobrant aquest any, aprovada amb enorme indiferència a Perpinyà, ja que a l’assumpte ni tan sols se li van dedicar cinc minuts de discussió, quadruplica el que percebia Anna Xicoy, última directora general, i també és superior al que cobrava Xavier Pérez Farguell, que rebia un salari considerat un «escàndol» per la primera junta de Laporta.
La xifra, que podria sorprendre més d’un soci culer («em sap greu que al president li semblin pocs diners el que cobra el director general perquè conec socis que han de demanar diners prestats per pagar-se l’abonament», va dir l’exvicepresident Gabriel Masfurroll), entra dins del que calculava el club al millorar el contracte del director general. I és que, després de la junta del 16 d’octubre, el president va reconèixer que Oliver guanyava «600.000 euros més incentius», que li va semblar poc. «La meva opinió és que hauria de cobrar molt més».

SENSE BLINDATGE / Aquell dia, Laporta també va elogiar l’honestedat del seu executiu, que no va voler cap blindatge en el seu contracte. Ja en aquella directiva corria la possibilitat que els incentius d’Oliver rondessin els 200.000 o 300.000 euros.
Aquell dia, Oliver, abans de rebre una pluja d’elogis per part de Joan Laporta (amb qui està de viatge a Burkina Faso malgrat que es tracta d’un acte de la fundació), va explicar els números del primer trimestre, que oferien una facturació de 106 milions d’euros i uns guanys de 7,8 milions. Parafrasejant Johan Cruyff, Oliver va dir: «Els diners ara són al camp».