¿Setmana gran? Un Barça majúscul. La resposta d’un autèntic campió. Als dubtes que podia generar després de tornar de Bilbao i encarar les visites de l’Inter de Milà i el Reial Madrid, l’onze de Pep Guardiola es va mostrar com un vendaval de futbol, escombrant del camp l’equip italià i demostrant que està a punt per rebre la segona galàxia de Florentino Pérez. Una exhibició de força, de convenciment i d’estil que ha reforçat més la confiança de l’afició que la de l’equip, que no l’ha perdut mai.
«Nosaltres no hem dubtat mai que podem fer grans coses, però ja se sap que el culer és patidor i sempre està amb l’ai, ai, ai», va dir Xavi Hernàndez al final del partit de dimarts. Un fidel reflex del to amb què alguns sectors de l’afició estrenaven el compte enrere de dos duels crucials. El pessimisme es veia abonat per les previsibles absències de Leo Messi i Zlatan Ibrahimovic.

UN EQUIP IRRESISTIBLE / I van ser els dos absents de luxe, mers espectadors d’una obra coral a qui ningú va trobar a faltar al terreny de joc. L’Inter de Milà va veure un Barça irresistible, desbocat, que el va empresonar dins de la seva parcel·la com ningú l’havia tancat mai. Potser una primera aproximació de l’actitud i la inspiració que desperta entre els blaugranes un rival vestit de blanc... «La victòria ens va anar molt bé per agafar confiança», va comentar Víctor Valdés.
Reconfortat per haver jugat tal com sap, i com ningú més pot fer, el Barça encara la cita del clàssic. Amb el dilema ara de Pep Guardiola sobre quin jugador haurà de sacrificar per poder fer entrar Messi i Ibrahimovic en l’onze titular. Fins i tot Touré, convalescent per la grip A. Un problema que tots els entrenadors voldrien tenir. Però Manuel Pellegrini no el té.

ESPERANT RONALDO / L’entrenador del Madrid fa setmanes que està resant per poder emportar-se a Cristiano Ronaldo al Camp Nou. I l’alinearà encara que vingui de gairebé dos mesos de baixa. Sense la seva estrella, l’equip perd personalitat, basada en la capacitat golejadora del portuguès. De la filosofia de joc blanc no n’hi ha ni mencions ni al·lusions. Com si fos un assumpte inexistent. És, precisament, el gran valor que la crítica internacional li dóna al Barça, a qui es premia amb merescuts elogis: la personalitat d’haver creat un estil i la valentia de mantenir-lo. Malgrat l’últim resultat (l’1-1 de San Mamés), i malgrat l’entitat i el nom del rival (el campió d’Itàlia). Sense la victòria sobre l’Inter, el Barça no variaria el seu plantejament per rebre el Reial Madrid, orgullós per haver-se situat al capdavant de la classificació i indiferent a la manera com ho ha aconseguit.
«El futbol del Barça és insultant, vaig disfrutar moltíssim», va afirmar ahir Radomir Antic a COM Ràdio, que ha estat entrenador dels dos equips. Uns 8,5 milions de persones, només a Espanya, van veure el partit.

270 MILIONS PEL LIDERAT /«Només faltaria que després d’haver-se gastat 270 milions d’euros el Madrid no intentés ser líder», va dir Guardiola dimarts, sense gens de preocupació per veure l’etern rival damunt. Sense gens de preocupació per l’estat d’Ibrahimovic i Messi, que ahir van anar a Sant Joan Despí per fer recuperació. Sap que els tindrà a punt. Però no tindrà la temptació d’arriscar el seu estat físic. Al Barça li sobren jugadors i l’esperen encara grans reptes: un és tancar la classificació de la Champions (pot perdre per 1-0 a Kíev) com a primer de grup, i ho aconseguirà si guanya al Dinamo. L’altre és el Mundial de Clubs del desembre.