Aquell setembre del 2000, el Barça de Joan Gaspart vivia una convulsió, traumatitzat per la marxa de Luís Figo al Reial Madrid amb una ferida que va trigar un lustre a tancar-se, mentre un nen argentí de Rosario, "un nen escanyolit", com coincideixen tots els tècnics del club, arribava amb Jorge, el seu pare, per passar una prova al camp tres al costat del Miniestadi. Aquell nen, nou anys més tard, ha tocat el cim abraçant una Pilota d'Or i els vuit tècnics que van coincidir amb ell en el seu fulgurant pas per les categories inferiors del Barça rememoren les seves vivències amb Leo.

XAVIER LLORENS
Infantil B
"Potser no ho sembla per la seva timidesa, però ell és molt fort"

Baixava ahir content de l'Estartit on el seu actual equip, el Barça femení, havia aconseguit una valuosa victòria (1-2). Xavi Llorens estava content pel triomf i perquè el diminut nen argentí --"no semblava un infantil, tenia un cos d'aleví"-- que va rebre fa nou anys a Barcelona va rebre ahir una pilota daurada a París.
"Tinc un record inesborrable de Leo. Era petitó, molt petitó, però tenia una qualitat impressionant. A més d'una gran humilitat. Amb mi va jugar molts amistosos perquè no tenia els papers en regla. Només va jugar dos partits oficials. Va debutar a Amposta jugant de mitjapunta i després en el segon, aquí a casa, contra el Tortosa el vaig posar a la banda esquerra perquè no el cacessin gaire. Però el van caçar. Però no el vaig veure vessar mai una llàgrima, ni tan sols quan es va lesionar. I això que va passar moments molt durs perquè va arribar als 13 anys de l'Argentina i es va fer mal a tot arreu. No el vaig veure mai desanimat i si de cas, s'ho va quedar per ell. Jo, per exemple, vaig tenir Capel. Abans de cada entrenament plorava sense parar, enyorava la seva família fins que va tornar al seu poblet de Sevilla. Leo, no. Encara que no ho sembla per la seva timidesa, ell és molt fort".

ALBERT BENAIGES
Infantil A
"Era molt callat i humil, però tenia una cosa especial"

Mentre Messi marcava gols a Riazor i pujava a avions privats camí de França per recollir el premi que el corona com el nou monarca del futbol mundial, Albert Benaiges es va passar el cap de setmana a Dénia (Alacant) rastrejant jaciments de nous futbolistes. Era un torneig de benjamins i alevins, un dels molts que segueix diàriament el tècnic del planter blaugrana que va dirigir Leo a l'infantil B del club a la recerca, potser, d'una utopia: trobar un nou Messi. Si és que existeix.
"El millor que ha tingut sempre Leo és l'actitud. Va ser excel.lent. Mira'l ara. És igual que quan era un nen. Igual. Idèntic. Sempre fa bona cara a tot. L'única cosa que li interessa és jugar a futbol. Era molt callat, també ho és ara. Era molt humil, també ho és ara malgrat tot el que ha fet. Però es veia que tenia alguna cosa especial. Era dels més petits d'aquell equip, encara que quan tenia la pilota als peus tant hi feia l'estatura. Només el talent i ell sempre n'ha tingut. No feia falta veure'l gaire per adonar-te de les coses que era capaç de fer en un camp. Igual que ara. Però no hi ha res més important que la seva actitud. Jugava on li deien i quan li deien. Tant li feia si baixava de categoria o no. Jugava amb l'equip que fos i en la posició que fos. Ell i una pilota, així era feliç. No volia res més".

TITO VILANOVA
Cadet B
"Al primer partit que va jugar amb nosaltres va marcar 3 gols"

A Vilanova, assegut dissabte a la sala d'embarcament de l'aeroport del Prat, abans de l'accidentat viatge a la Corunya se li il.luminen els ulls quan li pregunten per Messi. És un agradable viatge al passat. Ara exerceix d'ajudant de Pep Guardiola. Però hi va haver un temps, no fa tant (set anys), en què Vilanova entrenava un nen molt bo, que no podia jugar partits oficials per problemes legals. Fins que un dia, el febrer del 2002, va reunir el seu equip, on hi havia, entre altres, Piqué i Cesc Fábregas.
"Vaig arribar al vestidor i vaig dir: "Nois, acabem de fitxar un jugador nou. És Leo Messi". I tots els seus companys es van posar a aplaudir-lo, estaven tots emocionats, mentre ell, tan callat i humil com era, no sabia què dir. Era un noi que es feia estimar. Feia molt de temps que s'entrenava amb nosaltres, però no podia jugar. També és veritat que sempre ho va portar molt bé. Patia per dins, però quan sortia al camp era com si s'oblidés de tot. No podem oblidar mai que estem parlant d'un nen de 15 anys, que no en feia ni dos que era a Barcelona i que havia passat per moltes dificultats. Primer, la lesió, després el trànsfer que no arribava... En el seu primer partit, va sortir a la segona part, a la punta del rombe, per darrere dels davanters, com de Bakero i va marcar tres gols, dos amb el cap. Llavors, vaig pensar: "¡Caram amb el xavalet!".

ÁLEX GARCÍA
Cadet A
"És el mateix Leo del Mini, això és el que el fa gran"

Exerceix d'observador del Barça després d'haver dirigit la temporada passada el Juvenil A i d'haver disfrutat d'una generació irrepetible al Cadet A, rememorant amb passió futbolera les tardes amb Messi, Cesc, Piqué, Víctor Vázquez, Toni Calvo i aquell inoblidable partit al camp de l'Europa.
"Era un dimecres. Si guanyàvem allà ens donava més tranquil.litat per ser campions de Lliga amb l'Espanyol el dissabte següent. Mirava Leo, mirava Cesc, mirava Piqué, mirava Songo, mirava Víctor Vázquez, mirava tots els nois, mentre recordava la importància del partit. I de cop i volta, apareix Leo i diu: "Tranquil, míster. Ho solucionem de seguida".
Als 10 minuts, ja guanyàvem 0-3. Els tres de Leo. Ell fa ara amunt el que ja havia fet abans avall. És el mateix Leo que vèiem al Mini, això és el que el fa gran de veritat. Aquell any vam aconseguir el triplet. Jo vaig tenir molta sort, el vaig disfrutar un any sencer".

ÁNGEL GUILLERMO HOYOS
Juvenil B
"Només l'havíem d'animar a expressar el seu futbol amb llibertat"

"Quan envio missatges a Leo, li dic sempre el mateix: "No t'oblidis de posar música al teu cervell, això et donarà plaer, llibertat". La veu d'Ángel Guillermo Hoyos, el tècnic argentí que va compartir "tres mesos" amb Messi, va sonar ahir tranquil.la i relaxada des de Grècia, on està dirigint un equip de Segona Divisió. Acaba de perdre 0-2, però el record de Leo l'alegra.
"Ja tenia la seva llum pròpia, tota la seva esplendor. Sempre va ser així. Només l'havíem d'animar i donar-li suport perquè expressés el seu futbol amb llibertat. Un dia li vaig dir a Colomer, responsable del futbol base: "Estem perdent el temps. Ha de fer el salt qualitatiu i quantitatiu". I ho va fer. Va començar amb mi al juvenil B i va marxar a l'A, va debutar amb el primer equip, va passar pel Barça C, després el B i va tornar al juvenil B per ajudar-nos a sortir campions a Lleida. I sempre humil".

JUAN CARLOS PÉREZ ROJO
Juvenil A
"El mataven a puntades, però ell sempre s'aixecava"

Atén educadament des del camp del Santboià, on controla les categories inferiors d'aquest club, mentre recorda que ell no va tenir amb Messi tanta sort com Álex García. Quan dirigia el Juvenil A, a penes el va tenir "set o vuit partits". Molt poc. Massa poc.
"Recordo que va arribar quan era molt petitó, però feia unes meravelles amb la pilota... En el seu debut, en la primera eliminatòria amb el Sevilla a la Copa del Rei, vam començar perdent 0-1 al camp de la moqueta artificial, per sobre del Mini. A la segona part va donar un recital, va aconseguir tres gols i vam guanyar 5-1. Després vam marxar a Sevilla per disputar la tornada. Vam guanyar 0-2 i va aconseguir els dos gols. A l'acabar el partit, De la Fuente, l'entrenador del juvenil sevillista, se'm va acostar i em va dir: "Chechu, deixa-me'l i el pugem al primer equip. Tant hi fa que tingui 16 anys, és un fenomen".
"A la Lliga, vam anar a València al camp del Cracks, una escola de futbol de València. Clavaven unes puntades impressionants. A la primera part, no vam fer res. Als 15 minuts de la segona, li dic al meu ajudant: "Hem de treure Leo perquè si no el mataran". I en aquells dos o tres minuts en què estic decidint a qui poso i què faré, a Leo li va donar temps d'aconseguir dos gols. Va ser increïble. També recordo un partit al camp de la DAMM. Sortia d'una lesió, anàvem 0-0 i el vam posar perquè anés agafant una mica de ritme. Als 10 minuts, un gol i un penal. En cada partit passava el mateix. Li clavaven unes puntades impressionants, però ell sempre s'aixecava. No es queixa mai. Només juga".

PEP BOADA
Barça C
"¿De veritat no us fa vergonya que us guanyi un escanyolit?"

Després d'assistir aquesta setmana al triomf del Barça B al Mini sobre l'Alacant (2-1), ahir també va tornar a guanyar l'equip de Luis Enrique, però a Lleida (1-2) Boada s'atura durant uns minuts per rememorar aquells dies amb Messi.
"Tampoc el vaig tenir gaire temps perquè en un any va cremar totes les etapes. Anava tan ràpid que no podies ni assaborir-lo. Només disfrutar-lo. Recordo un partit al camp de la Gramanet. Ell va arribar al matí de l'Argentina després de passar-hi les festes nadalenques. I a la tarda teníem partit amb la Grama B. Va sortir a la segona part quan anàvem perdent 0-2 i va marcar tres gols: un amb el cap, un altre amb la cama dreta i l'altre amb l'esquerra. Del tot espectacular".
Vicente Moreno, el tècnic de la Grama en aquell partit, encara recorda aquella impressionant exhibició de Messi a Tercera Divisió. A l'acabar el partit, se li va acostar un directiu del seu club, molt enfadat. "¿De veritat, no us fa vergonya que us guanyi el partit un escanyolit?". Ara, Vicente somriu. L'escanyolit és el millor del món.

PERE GRATACÒS
Barça B
--"¿Qui és Messi, Pere? ¿De què juga?"
--"Tu, emporta-te'l, Frank"

En la seva penúltima passa, Messi també va ser molt ràpid. El novembre del 2003, amb poc més de 16 anys i com a juvenil, Gratacòs, tècnic del filial, es va reunir amb Rijkaard perquè el Barça tenia un amistós a Porto per inaugurar el nou estadi.
"Mira, Frank, nosaltres tenim partit de Lliga a Novelda amb el filial, però no et preocupis. Emporta't els millors perquè l'important és sempre el primer equip. T'emportes Leo Messi: "¿Qui és Messi, Pere?, em va preguntar el míster. És molt bo. ¿De què juga?, em va interrogar un cop més. El pots posar en qualsevol posició de dalt. El treus i quedaràs bé, segur. Tu, emporta-te'l, Frank. Dimarts que ve, en parlem, ¿d'acord? Leo va debutar a Porto i ens vam tornar a veure amb el míster. Però no em deia res de Leo. Parlàvem del partit fins que vaig preguntar-li jo. Frank, ¿què t'ha semblat Leo? Mira, Pere, un jugador que surt un quart d'hora, crea dues ocasions de gol i li fan un penal que no li xiulen ha d'estar amb nosaltres ara mateix. Frank va ser valent, amb un altre entrenador potser no hauria arribat".