El Barça aterra gairebé a la mitja nit a Abu Dhabi després de vuit hores de vol i gairebé quatre d’espera · L’equip català assumeix que aquest cop el trofeu intercontinental no es pot escapar

Mig dia a l’avió. Gairebé 12 hores seguides entre Barcelona i Abu Dhabi. Mitja volta de rellotge amb retard en l’enlairament, escala política a Istanbul i diferència horària (de tres hores) inclosa. Malestar? Una mica. Problemes? Alguns. Excuses? Cap ni una. D’això sí que res de res. “Vivim per guanyar”, va simplificar Dani Alves. Potser per això ningú de l’expedició blaugrana es va entretenir a queixar-se més per no haver pogut viatjar directament cap al Pròxim Orient amb el seu nou patrocinador, Turkish Airlines, que cobrirà a partir d’ara les gires i els vols més llargs del club blaugrana.

Sí, algun directiu continuava denunciant la “poca voluntat” d’Aviació Civil per facilitar el viatge al club, però jugadors, tècnics i dirigents coincidien ahir a destacar que si el Barça no torna amb el trofeu el Mundial de Clubs, no serà per haver hagut de fer un viatge més dilatat.

Rebuda plena d’honors
Malgrat tot, els jugadors van poder descansar. Fins i tot es diria que se’ls va fer més llarga la rebuda amb alts honors a Abu Dhabi. Era gairebé mitjanit, hora local. Plovisquejava. Mentre les autoritats segellaven els visats, una cort d’alts càrrecs de seguretat de la ciutat, vestits amb kandures (togues blanques) i katra (mocador per cobrir el cap) assetjaven els jugadors càmera en mà en un glamurós recinte. Una escena que no deixava de ser hospitalària, perquè també hi havia encarregats que oferien sucs de fruita, te i dàtils a l’expedició barcelonista.

Però abans els jugadors ja havien pres mesures contra qualsevol mena d’estrès. Encara a Barcelona, just entrar a l’avió, Leo Messi es va afanyar a descalçar-se i ja estava estirat a la seva comodíssima butaca-llit de l’aeronau mentre els aficionats encara embarcaven. Cada jugador disposava d’un mòdul individual per relaxar-se, amb pantalla, música i jocs digitals al seu gust. El Boeing 777 de Turkish Airlines va sorprendre més d’un pel seu confort... i, esclar, per la seva velocitat. En el vol del seu debut com a patrocinadora del Barça –pagarà nou milions d’euros per tres anys–, l’aerolínia turca va ser capaç de retallar una hora la durada habitual del trajecte Barcelona-Istanbul, amb la qual cosa es va poder esmenar força l’endarreriment en la sortida de la Ciutat Comtal i l’escala d’una hora i mitja a la ciutat turca.

Va ser un viatge ben familiar, en què la nòvia de Pedro es barrejava algun moment amb la d’Henry, els pares de Guardiola amb la mare i el germà petit de Sergio Busquets. Henry jugava a cartes amb la nòvia mentre Xavi prenia un àpat amb els seus germans. Prou unitat, però sobretot “humilitat”. “Aquesta és la nostra carta. Volem aquest títol que ens falta i sabem que no ens pot tornar a passar que al club se li escapi aquest trofeu”, reivindicava Alves.

Rumb a un deute històric. “Estic tranquil. I més sabent com gestiona Guardiola la competició”, va avançar Txiki Begiristain, que primer va viure com a jugador (1992) i després com a secretari tècnic (2006) la desfeta blaugrana en la cita intercontinental. “Hem d’intentar no ser obsessius amb el títol que no tenim, però sí assumir la nostra responsabilitat. L’últim cop vam fer una excel·lent semifinal [4-0 davant l’América] i vam pensar que ja érem campions abans de jugar la final contra l’Inter de Porto Alegre. És molt important mantenir l’esperit de treball, l’ordre, la concentració”, va apuntar Txiki mentre esperonava: .“Si guanyem, serà el sisè títol de l’any i ens convertiria en el millor equip de la història durant un any”. Un luxe d’equip justament als rics Emirats Àrabs.