A la responsabilitat habitual i quotidiana que té el Barça de guanyar qualsevol partit que disputi, se li afegeix aquesta vegada l’obligació de guanyar per dos gols. Un salt a la recerca d’una gesta sense xarxa que el salvaguardi de l’eliminació de la Copa del Rei, amb l’agreujant afegit que ho haurà de fer a Sevilla. Aquesta nit, al Sánchez Piz-
juán (22.00, TV-3), el Barça afronta l’exercici més difícil de l’era Guardiola perquè per primera vegada haurà de remuntar un resultat advers. Superior, potser, a la semifinal que va lidiar l’any passat al camp del Chelsea. Llavors defensava un 0-0 de l’anada i li servia un empat amb gols, que va arribar en el temps afegit amb el cèlebre gol d’Iniesta.
Dos n’haurà de marcar avui el Barça com a repte inexcusable si vol perpetuar la seva llegenda triomfadora. Un al·licient, més que una complicació, tenint en compte l’ànim gairebé indestructible que ha adquirit l’equip de Guardiola l’últim any i mig. Reforçat, a més, pel 0-5 que va firmar diumenge a Tenerife. La inestabilitat del Sevilla a casa (dos empats i dues derrotes consecutives, davant el Getafe i el Racing) ajuden a fomentar l’optimisme blaugrana.

VOLUNTAT DE SEGUIR / Però Guardiola no va donar ni una mostra de triomfalisme, potser perquè és conscient de la complicada empresa que afronta. Va anunciar al seu dia que al Barça «no es tira cap competició» i va garantir que tampoc la tira ara, amb l’1-2 de l’anada. Va encunyar també en la seva presentació el terme «persistirem» i el portarà a les últimes conseqüències. És a dir, fins i tot quan l’assumpte pinta tan malament com aquest cop. «Ho intentarem» i «volem passar» van ser les expressions que més va utilitzar ahir.
No va parlar de l’alineació ni va voler fer distincions entre l’onze de la Lliga i el de la Copa. Però hi són. Per exemple, a la porteria (juga Pinto des de l’any passat i no Valdés) i a la davantera, on Bojan Krkic sempre és titular. «En l’anada vaig posar el millor equip possible i avui també ho faré. Ningú m’assegura que amb un altre onze hauríem guanyat», va sostenir, per insistir que necessita utilitzar tots els jugadors. Per veure’ls i perquè se sentin útils, del primer a l’últim. «Per mi tots són iguals», va dir.

IBRAHIMOVIC PER MÁRQUEZ / L’entrada de Zlatan Ibrahimovic per Rafa Márquez és l’única variació que registra la convocatòria de Sevilla. Una decisió purament tècnica. A Guardiola ara li sobren centrals (Piqué, Puyol, Txigrinski, Milito, Márquez) i el que necessita al Sánchez Pizjuán són gols. Siguin d’Ibrahimovic, de Bojan o de Messi.
«Encara que haguéssim guanyat en l’anada, sortiríem a atacar. No em surt de dins dir-los als meus jugadors que aguantem el primer temps per atacar després o a la inversa», va proclamar com a declaració d’intencions. El llibre d’estil no es retoca, i menys avui amb l’imperatiu de marcar dos gols com a mínim. Guardiola no tem que els seus homes surtin obsessionats amb aquesta idea, ni els ha inculcat que busquin la porteria amb urgència.

NI ELS PENALS / Un gol del Sevilla no canviaria els plans de l’equip. Si el 0-2 dóna la classificació, l’1-2 donaria pas a la pròrroga. «Noranta minuts donen per a molt», va recordar Guardiola, que ahir al vespre, acabat l’últim entrenament a Sant Joan Despí, no firmava arribar als penals. Seria una mostra de claudicació, de conformisme perquè l’atzar dictés sentència, i no ho acceptava per endavant. «Tenim bon porter i bons llançadors», va respondre davant aquesta hipòtesi. El Barça no els va assajar, per més que Pinto es quedés al final de la sessió practicant amb Pedro i Víctor Vázquez. El meta gadità va ser l’artífex de l’accés a la final la temporada passada quan en va aturar un, en el temps reglamentari de la tornada de la semifinal al mallorquinista Martí.
«Volem passar a quarts. Ja coneixen els jugadors i estic convençut que ho intentaran. Amb això em dono per satisfet», va explicar Guardiola, que no va apel·lar al dramatisme ni a les expressions que evoquen les heroïcitats davant el que sembla una gesta. El tècnic desconeixia fins i tot que era la primera eliminatòria que afrontava amb desavantatge des que està al Barça. Però sap que als seus homes els excita el desafiament del Sánchez Pizjuán, que no celebra una victòria dels seus des del 8 de novembre. Per la dosi de prestigi que els donaria, encara que no el necessitin després d’encadenar sis títols, i per l’estupor que provocarien entre els rivals.
«No som tan bons com per no perdre mai cap eliminatòria, però intentarem endarrerir aquesta experiència», va comentar Guardiola, que tampoc es considera infal·lible. Ni al camp ni en els fitxatges. Però de la mateixa manera que creu haver trobat les solucions als errors que va detectar en l’anada, també creu que Txigrinski acabarà triomfant. Malgrat el preu (25 milions), l’escassa fama que el precedia (va venir del Xakhtar Donetsk) i la raresa del seu cognom.