El Barça ja ha fet una volta d'honor, inabastable per a qualsevol altre equip d'Europa, però lluny d'aturar-se i regalar-se un altre moment de glòria, el campió té ordre de no creure-s'ho, tot i que li diguin que segueix sent el més guapo. És el missatge de Pep Guardiola, fidel a la seva obsessió de no celebrar res abans d'hora, i convençut que els espera una dura baralla. Així que tornem a començar. "No està gens malament, però és anecdòtic i ens queda molt camí", diu. El Madrid segueix on era abans, a cinc punts. Cristiano Ronaldo va marcar dos gols, però va acabar de mala manera. Expulsat, la segona de la temporada. En això tampoc és a l'altura de Messi.
El Barça ha arribat al punt intermedi de la Lliga sense cap derrota, un rècord en la seva història, i una marca molt per sobre dels números dels líders de les grans lligues europees. Només el Leverkusen s'ha mantingut invicte, però amb menys partits (17) i uns quants empats més (8). Els altres, com Inter i Chelsea --superat ara pel Manchester, però líder al final de la primera volta-- tenen alguna derrota a lamentar. El percentatge de punts (vegeu el gràfic) és espectacular, tot i que, curiosament, en sumi un menys que la temporada passada, un detall que Guardiola va utilitzar per reforçar la idea que en totes les comparacions tenen les de perdre.

MESSI S'ESCAPA
Això, és clar, quan es mira en el seu propi mirall. En les comparacions amb els altres, el Barça sempre guanya. I els que cauen en la temptació de minimitzar les seves victòries corren el perill de quedar en evidència. Ahir els va tocar als que van treure valor al 0-5 de Tenerife, amb l'argument que el rival l'hi va posar molt fàcil. Doncs en aquell mateix escenari, el València, que passa per ser el tercer en discòrdia, es va quedar a zero. Un empat i gràcies, i ja és a 10 punts. I no només això. Villa no va marcar on Messi en va ficar tres, així que li porta dos gols d'avantatge en la lluita pel Pitxitxi.
Amb Messi al capdavant, el Barça suma tants gols com punts (49) i amb Valdés al darrere ofereix una seguretat que no quadra amb la seva voluntat ofensiva. És el que més ataca i el que més bé defensa, amb xifres dignes d'un equip italià disposat a passar el cadenat. Només ha encaixat 10 gols, i en 11 partits ha mantingut a zero la porteria. Tot un signe d'equilibri. No és l'únic. N'hi ha més. En els 19 partits, no ha anat mai per darrere en el marcador, just el contrari que en altres competicions, com la Supercopa d'Europa i el Mundial de Clubs.

DOBLE SORTIDA I
així, al davant, comença la segona volta, amb el Madrid fent servir el calendari per no desesperar, amb l'argument que al Barça l'esperen sortides més difícils. I, és clar, passar pel Bernabéu, un recurs que ja van utilitzar l'any passat. Després, va arribar el 2-6. En aquesta comparació, també és fàcil que el Barça surti perdent. Però, de moment, segueix mirant el seu gran rival pel retrovisor. Tots dos comencen la segona volta fora de casa. A Gijón i a Riazor, on els blancs no guanyen des de fa 18 anys. I sense Ronaldo, a qui el Bernabéu va aplaudir després de ser expulsat per una dura agressió. S'haurà de veure el càstig.