Com més plou, i ahir plovia molt sobre la Ciutat Esportiva Joan Gamper, menys se surt. I menys es parla. Aquesta és l’ordre de Pep Guardiola. I el Barça, fidel a les consignes de l’entrenador que ha canviat la seva història en menys de dos anys, compleix amb espartana dedicació tot el que diu. Quan més plou des de Madrid sobre les suposades ajudes arbitrals a un equip que ha guanyat sis títols en un any i és el líder de la Lliga espanyola, amb cinc punts d’avantatge, sense haver perdut cap partit dels 21 disputats (17 victòries i 4 empats), menys se surt. I menys es parla. El blindatge és total. Aquí dins, al laboratori de Sant Joan Despí, no es desgasta ni un gram d’energia en assumptes que no estan sota el seu control. Futbol i només futbol. Aquest futbol que l’ha portat al cim, i ha fet que es guanyés el reconeixement mundial.
No són necessàries ni consignes directes. Tots saben de què va el negoci. La resta no els interessa gens. Però gens ni mica. Encara que ho puguin utilitzar, de forma molt privada, això sí, com a factor de motivació afegida. Com més dubtes generin els seus triomfs –ningú els ha pogut derrotar encara en els primers cinc mesos de la Lliga– més treball per demostrar amb més contundència la seva hegemonia. «No és lògic dubtar dels àrbitres. Posar en dubte la seva feina és una cosa extraesportiva i
nosaltres no ho farem, estan preparats per aguantar les pressions. Són professionals», va dir ahir Víctor Valdés, erigit en portaveu d’aquesta línia de pensament que exhibirà la plantilla blaugrana aquests dies d’intensa pluja arbitral.

ESTRATÈGIA UNITÀRIA / «Aquestes coses es parlen a fora, però no a dins. Aquí, en el grup, només parlem de futbol, de les coses que fem bé i de les coses que no fem tan bé», va recalcar el porter. Parlava Valdés, però semblava que era Guardiola qui exposava aquest rotund missatge.
Les mateixes paraules, però una altra veu. Suficient, però, per entendre l’estratègia del Barça, que ahir va arribar fins i tot al president, Joan Laporta, que es va negar a parlar dels àrbitres en l’anunci de la retirada de David Barrufet de l’handbol al final de la temporada. L’entrenador marca la línia, els jugadors la segueixen i el club la recolza. Així de simple. «¿Una motivació més? No, nosaltres ens motivem mirant cap al rival que tenim davant, això és el que ens ha caracteritzat sempre. Les campanyes que vénen des de fora no ens preocupen» va afirmar amb energia Valdés.

SENSE AL·LEGACIONS / «Res del que passa més enllà de les parets de la Ciutat Esportiva, casa seva des de fa més d’un any, els interessa. Ni els afecta. Per aquestes dates, des de mitjans de febrer fins a inicis de març del 2009, l’equip va encadenar tres partits consecutius sense guanyar en la Lliga, i només va sumar 1 punt de 9 possibles, amb un empat al camp del Betis i dues derrotes consecutives contra l’Espanyol i l’Atlètic, cosa que va augmentar la pressió. No només de l’entorn, sinó també sobre la resposta anímica del Barça. Ells ni es van immutar. Ara, tampoc.
«Forma part del dia a dia, però no són coses que estiguin en el nostre entorn. No en podem estar farts perquè no hi pensem», va afegir Valdés donant una mostra de naturalitat. Tan natural sembla tot que el club, per exemple, no presenta al·legacions a l’acta arbitral per les expulsions de Piqué i Márquez, i que Guardiola, Iniesta, Xavi, Milito i Puyol se’n van anar ahir a menjar cargols juntament amb Ramon Cugat, un metge, un amic.